LA CANUDA

El carrer de la Canuda – o de na Canuda – és un dels més antics de Barcelona i té el nom documentat des de l’any 1446, encara que no quedi ni un sol edifici d’aquella època. Hi ha unes quantes històries relacionades amb l’origen del seu nom. N’explicarem una.

 

Diuen que en aquest carrer vivia una de les famílies més riques i de més anomenada de la ciutat. Una de les minyones que hi servia es deia Canuda. Era una dona esvelta i airosa. El jove hereu de la rica família s’enamorà bojament de la jove serventa i decidí que faria el que fos per casar-se amb ella. Anà a buscar el pare de la seva enamorada i li demanà, respectuosament, la mà de la seva filla i el permís per esposar-s’hi. Però la resposta del pare el deixà garratibat, perquè es negà rotundament a tenir-lo per gendre. L’hereu no entenia com era possible que algú negués a la seva filla la possibilitat de tenir un marit que l’estimava i que, a més, era ric. Preguntà al pare quin era el motiu de la seva negativa i rebé aquesta resposta :

la noia que és pobre i es casa amb un ric,

 resta lligada i sotmesa al marit.

 

El pare, ben assenyadament, no volia que aquesta desgràcia caigués damunt la seva estimada filla Canuda. L’hereu replicà que si la seva fortuna constituïa un obstacle, tenia una fàcil solució. El pretendent cridà un reconegut notari i li feu redactar un document molt polit, on quedà ben clar que el jove feia donació de la meitat de tots els seus bens a la serventa Canuda i, perquè ella fos més rica que ell mateix, hi afegí una unça d’or suplementària. Per mitjà d’aquest generós procediment, la jove minyona superà en riquesa l’enamorat hereu i el pare hagué de cedir a les seves pretensions. Es casaren i constituïren una feliç família.

La Canuda esdevingué una gran dama, reconeguda no pas pels diners, sinó per la seva noblesa i honestedat.

 

Font :

Dones de Barcelona

Elisenda Albertí, 2012.