DILLUNS

Si una cosa vaig apendre dels fets de l'any 2017 és que som pocs i mal avinguts. És a dir no tenim una majoria clara i contundent, i a més a més el que és encara més greu, no som una sola veu, és a dir no hi ha unitat a l'hora de poder comptabilitzar, mostrar al món i poder negociar. Quan la senyora Marta Rovira va arribar a Ginebra, el primer que li van dir va ser que no hi havia ni prou , ni majoria acreditada per poder intentar l'accés a una soberania lliure del Estat Espanyol.
Sóc dels que creiem que Catalunya té entitat pròpia per poder ejercir soberania i decidir el seu present i el seu futur. Crec també que sols, deslligats de l'Estat Espanyol, les coses anirien millor i tots els que vivim aquí, podriem desenvolupar el nostre dia a dia molt millor que ara. Sens dubte, Catalunya podria gestionar millor , no hi hauria el dèficit fiscal actual, decidiriem aquí i en definitiva, la vida de tots seria millor.
Avui m'assebento que un grup d'"inspirats" han col·locat xinxetes a la carretera per obstruir el pas dels corredors i comitiva, a més a més de l'intenció de tirar greix o oli a la carretera. Tot amb l'objectiu de manifestar-se contra la " Vuelta a España ".
La meva pregunta és : " Serveix per algo aquesta manifestació i aquests actes vandàlics " ?
Crec que tots els que creiem en una Catalunya Estat propi, hem de fer totes les reflexions, passes, accions i moviments encaminats no a anar contra l'Estat Espanyol, sino a convèncer els milers i milers de persones que encara no estan convençuts de la millora que seria tenir un estat propi.
Tenim el problema a casa. En les últimes eleccions, en la població on jo visc , el 85% de la població va votar partits d'àmbit estatal.
És evident que estem molt lluny d'arribar a assolir un estat propi  !!!

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LLEBEIG o GARBÍ

Imatge
El vent que bufa del Sud-Oest s’anomena Llebeig o Garbí, noms d’origen diferent. El nom “garbí” procedeix de l’àrab GARBÍ, que significa “occidental”, vent de l’Oest ( aquesta arrel dona també nom a la regió portuguesa de l’Algarve i al Magreb, la més occidental de les regions aràbigues ), derivada de GARAB ( anar-se’n, allunyar-se ). El nom apareix ja a la Crònica de Jaume I i del català s’estengué a altres llengües, com l’italià. La paraula “llebeig” procedeix probablement del mossàrab “lebétx”, aquesta del grec medieval “libitxi”, la qual al seu torn, del grec antic LIBÜKION, diminutiu de LIBÜKÓS, “ provinent de Líbia “.Sembla ser que l’origen del nom es troba en el geògraf egipci ( de llengua grega ) Ptolomeu que va usar la paraula com a sinònim d’Oest, ja que per a ell ( a Egipte ) l’Oest era Líbia. Transcric un fragment descriptiu de Josep Pla sobre aquest vent : “ El garbí és el vent de les nostres tardes d’estiu. És el vent que en projectar-se sobre l’interior del país, els pag...
Més informació

GREGAL

Imatge
  És el vent que ens arriba del nord-est. Es diu que és un vent deliciós, fresc i brillant, alegre i estiuenc.   Antigament s’anomenava “ grec “. La terminació “al” agregada, és probablement deguda a analogia amb “ mestral “.   Malgrat que l’origen del nom sembli tan clar (vent que procedeix de Grècia), cal tenir en compte que a Catalunya aquest vent no ens arriba de Grècia, sinó de la Provença. L’explicació és que la paraula degué aparèixer a Sicília, on efectivament el vent del Nord-est els arriba des del país hel·lènic. Des de Sicília es devia estendre per tots els països del Mediterrani, entre ells Catalunya.   El gregal ( alguns en diuen “ gargal” ) té recorregut marítim i per tant arriba amb un grau d’humitat. Quan bufa fort, gregalada, hem d’associar-lo a una situació isobàrica determinada que l’origina, mentre que quan el gregal és fluix, respon a l’inici de la rotació dels vents tèrmics, “ marinades “, durant el matí, i llavors s’anomena “ gregalet de ...
Més informació

LA CANUDA

Imatge
El carrer de la Canuda – o de na Canuda – és un dels més antics de Barcelona i té el nom documentat des de l’any 1446, encara que no quedi ni un sol edifici d’aquella època. Hi ha unes quantes històries relacionades amb l’origen del seu nom. N’explicarem una.   Diuen que en aquest carrer vivia una de les famílies més riques i de més anomenada de la ciutat. Una de les minyones que hi servia es deia Canuda. Era una dona esvelta i airosa. El jove hereu de la rica família s’enamorà bojament de la jove serventa i decidí que faria el que fos per casar-se amb ella. Anà a buscar el pare de la seva enamorada i li demanà, respectuosament, la mà de la seva filla i el permís per esposar-s’hi. Però la resposta del pare el deixà garratibat, perquè es negà rotundament a tenir-lo per gendre. L’hereu no entenia com era possible que algú negués a la seva filla la possibilitat de tenir un marit que l’estimava i que, a més, era ric. Preguntà al pare quin era el motiu de la seva negativa i rebé aques...
Més informació