Diumenge 27 d'Agost de 2023

 Anem a començar aquest modest intent de dietari.

És un diumenge d'agost no anormal per l'època de l'any però, sí que ho és perquè està plovent al Barcelonès i feia messos que no ho feia. Ha baixat la temperatura i després de dies, els aparells d'aire condicionat estan apagats.

No puc deixar de fer menció al tema que omple teledaris tota la setmana i que encara cueija. Es tracta del que va passar el diumenge passat durant i després de la final del partit de futbol femení entre Espanya i Anglaterra, a Australia, a on les espanyoles van aconseguir el títol mundial.

Ni més ni menys que va quedar palés la poca alçada de la representació espanyola, vulgar, amb comportament de " xuleria de barri ", que va deixar al país representat com un fregall.

És clar, recauen les crítiques en un sol home, president de les federacions de futbol. Però en el meu modest entendre, el que s'hauria de millorar, i força, serien totes les estructures d'aquest entramat de federacions i clubs, anant substituint els actuals dirigents per persones formades social i professionalment , honrades i eficaces. Pequè es tracta d'un esport practicat majoritàriament pel jovent i per tant els actes vergonyants del passat diumenge , afecten l'àmbit educacional del país. L'exemple dels de dalt, incideix en el comportament general. 

Per no branquejar i generalitzar massa, diria que en un club com el Barça, també els seus socis haurien d'estar atents a l'hora d'escollir un president i ser crítics amb les juntes directives davant les seves accions i representacions.

En conclusió, que tenim i tenen molta feina a fer ! 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LLEBEIG o GARBÍ

Imatge
El vent que bufa del Sud-Oest s’anomena Llebeig o Garbí, noms d’origen diferent. El nom “garbí” procedeix de l’àrab GARBÍ, que significa “occidental”, vent de l’Oest ( aquesta arrel dona també nom a la regió portuguesa de l’Algarve i al Magreb, la més occidental de les regions aràbigues ), derivada de GARAB ( anar-se’n, allunyar-se ). El nom apareix ja a la Crònica de Jaume I i del català s’estengué a altres llengües, com l’italià. La paraula “llebeig” procedeix probablement del mossàrab “lebétx”, aquesta del grec medieval “libitxi”, la qual al seu torn, del grec antic LIBÜKION, diminutiu de LIBÜKÓS, “ provinent de Líbia “.Sembla ser que l’origen del nom es troba en el geògraf egipci ( de llengua grega ) Ptolomeu que va usar la paraula com a sinònim d’Oest, ja que per a ell ( a Egipte ) l’Oest era Líbia. Transcric un fragment descriptiu de Josep Pla sobre aquest vent : “ El garbí és el vent de les nostres tardes d’estiu. És el vent que en projectar-se sobre l’interior del país, els pag...
Més informació

GREGAL

Imatge
  És el vent que ens arriba del nord-est. Es diu que és un vent deliciós, fresc i brillant, alegre i estiuenc.   Antigament s’anomenava “ grec “. La terminació “al” agregada, és probablement deguda a analogia amb “ mestral “.   Malgrat que l’origen del nom sembli tan clar (vent que procedeix de Grècia), cal tenir en compte que a Catalunya aquest vent no ens arriba de Grècia, sinó de la Provença. L’explicació és que la paraula degué aparèixer a Sicília, on efectivament el vent del Nord-est els arriba des del país hel·lènic. Des de Sicília es devia estendre per tots els països del Mediterrani, entre ells Catalunya.   El gregal ( alguns en diuen “ gargal” ) té recorregut marítim i per tant arriba amb un grau d’humitat. Quan bufa fort, gregalada, hem d’associar-lo a una situació isobàrica determinada que l’origina, mentre que quan el gregal és fluix, respon a l’inici de la rotació dels vents tèrmics, “ marinades “, durant el matí, i llavors s’anomena “ gregalet de ...
Més informació

LA CANUDA

Imatge
El carrer de la Canuda – o de na Canuda – és un dels més antics de Barcelona i té el nom documentat des de l’any 1446, encara que no quedi ni un sol edifici d’aquella època. Hi ha unes quantes històries relacionades amb l’origen del seu nom. N’explicarem una.   Diuen que en aquest carrer vivia una de les famílies més riques i de més anomenada de la ciutat. Una de les minyones que hi servia es deia Canuda. Era una dona esvelta i airosa. El jove hereu de la rica família s’enamorà bojament de la jove serventa i decidí que faria el que fos per casar-se amb ella. Anà a buscar el pare de la seva enamorada i li demanà, respectuosament, la mà de la seva filla i el permís per esposar-s’hi. Però la resposta del pare el deixà garratibat, perquè es negà rotundament a tenir-lo per gendre. L’hereu no entenia com era possible que algú negués a la seva filla la possibilitat de tenir un marit que l’estimava i que, a més, era ric. Preguntà al pare quin era el motiu de la seva negativa i rebé aques...
Més informació