AGUERE

Si mai anem a l'illa de la Gomera, al bell mig entre boscos, hi trobarem la Laguna Grande, un espai arrodonit sense aigua. Si anem a Tenerife, la seva antiga capital és La Laguna, oficialment San Cristóbal de La Laguna. Doncs, es diu "laguna" perquè els aborígens en deien "aguere" que volia dir llacuna.
Ambdós casos, fan referència a llacs petits que antigament havien estat zones d'aigua, aquest bé tan preuat.
Si passegem per La Laguna trobarem moltes cases, edificis normalment antics i ben conservats, amb plaques a l'entrada que solen dir el nom de la casa, gairabé sempre referit a uns marquesos o nobles, perquè al lloc més emblemàtic, segur s'hi refugiaven les famílies dels invasors, aquells que són honrats com a conqueridors. No obstant, i acceptant que és la història de la majoria de localitats d'arreu, aquesta procedència ha fet que avui en dia La Laguna sigui considerada per la Unesco Patrimoni Històric. Un premi que es veu justificat visitant els carrers del centre i comprovant la bona conservació de façanes, finestrals i ràfecs de fusta. En mig dels edificis nobles , també hi trobareu algun museu, un teatre centenari i l'Hotel Aguere. Dintre de les seves instal·lacions m'hi vaig fer aquesta foto, sense ser-ne client, en la plants baixa de recepció, davant de les escales que pugen cap el pis de les habitacions, situades en forma ovalada deixant un espai al mig que si alçes el cap amunt hi veus una bòveda encristalada que fa molta petxoca. No n'erem clients però hi haviem entrat per fer un cafetet en el bar instal·lat a la planta baixa.
És evident que pot ser considerat un lloc amb prestigi històric, des de que creuem la porta giratòria de l'entrada, ens quedem bocabadats i amb sensació d'estar trepitjant quelcom del passat.
L'edifici original es va construir el 1760 per un indiano nascut a Lima, després va ser habitat pel Bisbe de Tenerife ( bé, entre ells ... ) i també va ser seu d'un Col·legi Major. Finalment, el 1885 es va transformar en el hotel que avui en dia encara "sobreviu".
Quan estigueu a Tenerife i us molesta la calor, si disposeu de temps, arribeu-se a La Laguna que hi trobareu fresqueta i penseu que caminareu per sobre d'uns terrenys que antigament eren aigua generosa pels habitants de llavors.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LLEBEIG o GARBÍ

Imatge
El vent que bufa del Sud-Oest s’anomena Llebeig o Garbí, noms d’origen diferent. El nom “garbí” procedeix de l’àrab GARBÍ, que significa “occidental”, vent de l’Oest ( aquesta arrel dona també nom a la regió portuguesa de l’Algarve i al Magreb, la més occidental de les regions aràbigues ), derivada de GARAB ( anar-se’n, allunyar-se ). El nom apareix ja a la Crònica de Jaume I i del català s’estengué a altres llengües, com l’italià. La paraula “llebeig” procedeix probablement del mossàrab “lebétx”, aquesta del grec medieval “libitxi”, la qual al seu torn, del grec antic LIBÜKION, diminutiu de LIBÜKÓS, “ provinent de Líbia “.Sembla ser que l’origen del nom es troba en el geògraf egipci ( de llengua grega ) Ptolomeu que va usar la paraula com a sinònim d’Oest, ja que per a ell ( a Egipte ) l’Oest era Líbia. Transcric un fragment descriptiu de Josep Pla sobre aquest vent : “ El garbí és el vent de les nostres tardes d’estiu. És el vent que en projectar-se sobre l’interior del país, els pag...
Més informació

GREGAL

Imatge
  És el vent que ens arriba del nord-est. Es diu que és un vent deliciós, fresc i brillant, alegre i estiuenc.   Antigament s’anomenava “ grec “. La terminació “al” agregada, és probablement deguda a analogia amb “ mestral “.   Malgrat que l’origen del nom sembli tan clar (vent que procedeix de Grècia), cal tenir en compte que a Catalunya aquest vent no ens arriba de Grècia, sinó de la Provença. L’explicació és que la paraula degué aparèixer a Sicília, on efectivament el vent del Nord-est els arriba des del país hel·lènic. Des de Sicília es devia estendre per tots els països del Mediterrani, entre ells Catalunya.   El gregal ( alguns en diuen “ gargal” ) té recorregut marítim i per tant arriba amb un grau d’humitat. Quan bufa fort, gregalada, hem d’associar-lo a una situació isobàrica determinada que l’origina, mentre que quan el gregal és fluix, respon a l’inici de la rotació dels vents tèrmics, “ marinades “, durant el matí, i llavors s’anomena “ gregalet de ...
Més informació

LA CANUDA

Imatge
El carrer de la Canuda – o de na Canuda – és un dels més antics de Barcelona i té el nom documentat des de l’any 1446, encara que no quedi ni un sol edifici d’aquella època. Hi ha unes quantes històries relacionades amb l’origen del seu nom. N’explicarem una.   Diuen que en aquest carrer vivia una de les famílies més riques i de més anomenada de la ciutat. Una de les minyones que hi servia es deia Canuda. Era una dona esvelta i airosa. El jove hereu de la rica família s’enamorà bojament de la jove serventa i decidí que faria el que fos per casar-se amb ella. Anà a buscar el pare de la seva enamorada i li demanà, respectuosament, la mà de la seva filla i el permís per esposar-s’hi. Però la resposta del pare el deixà garratibat, perquè es negà rotundament a tenir-lo per gendre. L’hereu no entenia com era possible que algú negués a la seva filla la possibilitat de tenir un marit que l’estimava i que, a més, era ric. Preguntà al pare quin era el motiu de la seva negativa i rebé aques...
Més informació