AVANTPASSATS

Heus ací una foto feta cap al 1909. Sentats , el besavi Francesc i la besàvia Llúcia, rere l'avi Amadeu i l'àvia Teresa i drets davant dos menuts i una menuda que foren els meus tiets i tieta.
Les famílies eren de Sant Andreu de la Barca, a tocar del Llobregat, a prop de Sant Vicens dels Horts, i a l'altra banda del riu, de Castellbisbal.
Avantpassats d' ells foren un Salvador i abans un Pere, i ens aniriem cap a principis del segle XIX, tots ells també de Sant Andreu de la Barca.

Els de la foto impliquen vides des de aproximàdament 1840 fins final de segle i els avis des de 1880 fins a mitjans i escaig d'aquest segle passat.

Em plau dir que el besavi Francesc no tenia gaire o cap simpatía pels borbons , ja que quan va nèixer el seu fill el 1878, el va batejar amb el nom Amadeu, nom de rei malaurat que van anar a cercar a Itàlia entremig dels borbons. Aquest nom ha anat seguint en les següents cinc generacions. Justifico així la meva desafecció monàrquica, en especial l' antipatía envers els reis que m'han tocat viure, tant per la meva convicció com per respecte als meus avantpassats.

La idea de fer referència a unes generacions de més de cent anys enrere, ve donada perquè el que escriu aquí porta ja més de vuit dècades a les espatlles i es para a pensar en el que ha passat en costums, maneres de viure i progrès tecnològic. Llavors, quan estrany seria per ells aterrar en la vida actual, de la mateixa manera quan ho seria per nosaltres fent un salt en el temps fins a la vida d' ells.

Aquestes generacions dels meus avis encara anaven en tartana i enviaven bultos amb traginers, perquè es miraven aquells nous artefactes que en deien trens com quelcom llunyà que feia molt soroll i fum.

S'il·luminaven en la foscor amb espelmes i llums d'olis encessos, tastant els inicis de l'electricitat i les bombetes primeres. Quan baixaven a ciutat, vivien els canvis de les faroles de gas cap a les d' electricitat. 

Sent de poble, quan arribava el diumenge era d'obligat compliment anar a misa, les senyores en un costat i els homes en el altre, vestint de "diumenge". Les senyores, sens falta, es posaven mantellina, encara que moltes vegades se la posaven també sols per anar al carrer.

És evident, que posant exemples no acabaria, generació a generació els canvis són un fet irrevocable. " Cal saber viure en cada moment tenint el que es té "
 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LLEBEIG o GARBÍ

Imatge
El vent que bufa del Sud-Oest s’anomena Llebeig o Garbí, noms d’origen diferent. El nom “garbí” procedeix de l’àrab GARBÍ, que significa “occidental”, vent de l’Oest ( aquesta arrel dona també nom a la regió portuguesa de l’Algarve i al Magreb, la més occidental de les regions aràbigues ), derivada de GARAB ( anar-se’n, allunyar-se ). El nom apareix ja a la Crònica de Jaume I i del català s’estengué a altres llengües, com l’italià. La paraula “llebeig” procedeix probablement del mossàrab “lebétx”, aquesta del grec medieval “libitxi”, la qual al seu torn, del grec antic LIBÜKION, diminutiu de LIBÜKÓS, “ provinent de Líbia “.Sembla ser que l’origen del nom es troba en el geògraf egipci ( de llengua grega ) Ptolomeu que va usar la paraula com a sinònim d’Oest, ja que per a ell ( a Egipte ) l’Oest era Líbia. Transcric un fragment descriptiu de Josep Pla sobre aquest vent : “ El garbí és el vent de les nostres tardes d’estiu. És el vent que en projectar-se sobre l’interior del país, els pag...
Més informació

GREGAL

Imatge
  És el vent que ens arriba del nord-est. Es diu que és un vent deliciós, fresc i brillant, alegre i estiuenc.   Antigament s’anomenava “ grec “. La terminació “al” agregada, és probablement deguda a analogia amb “ mestral “.   Malgrat que l’origen del nom sembli tan clar (vent que procedeix de Grècia), cal tenir en compte que a Catalunya aquest vent no ens arriba de Grècia, sinó de la Provença. L’explicació és que la paraula degué aparèixer a Sicília, on efectivament el vent del Nord-est els arriba des del país hel·lènic. Des de Sicília es devia estendre per tots els països del Mediterrani, entre ells Catalunya.   El gregal ( alguns en diuen “ gargal” ) té recorregut marítim i per tant arriba amb un grau d’humitat. Quan bufa fort, gregalada, hem d’associar-lo a una situació isobàrica determinada que l’origina, mentre que quan el gregal és fluix, respon a l’inici de la rotació dels vents tèrmics, “ marinades “, durant el matí, i llavors s’anomena “ gregalet de ...
Més informació

LA CANUDA

Imatge
El carrer de la Canuda – o de na Canuda – és un dels més antics de Barcelona i té el nom documentat des de l’any 1446, encara que no quedi ni un sol edifici d’aquella època. Hi ha unes quantes històries relacionades amb l’origen del seu nom. N’explicarem una.   Diuen que en aquest carrer vivia una de les famílies més riques i de més anomenada de la ciutat. Una de les minyones que hi servia es deia Canuda. Era una dona esvelta i airosa. El jove hereu de la rica família s’enamorà bojament de la jove serventa i decidí que faria el que fos per casar-se amb ella. Anà a buscar el pare de la seva enamorada i li demanà, respectuosament, la mà de la seva filla i el permís per esposar-s’hi. Però la resposta del pare el deixà garratibat, perquè es negà rotundament a tenir-lo per gendre. L’hereu no entenia com era possible que algú negués a la seva filla la possibilitat de tenir un marit que l’estimava i que, a més, era ric. Preguntà al pare quin era el motiu de la seva negativa i rebé aques...
Més informació