BARCELONA

 Els que som de poble ( ja és ridícul dir-ho si vius a la Riera Blanca i la vorera de davant és Sants/Barcelona ), de quan en quan baixem a Barcelona.
Els que ja disposem de DNI amb data de caducitat 99/99/9999, també baixem a Barcelona però menys sovint i per això quan ho fem, ens sembla una excursió d'allò més.
Varem pensar que avui, Diada Nacional de Catalunya, era un dia apropiat per fer una passejada pel bell mig de la ciutat cap i casal de Catalunya. Doncs, nets i polits i amb calçat còmode, anem-hi !!! ... ah! i sense esmorçar, que ho farem pel camí !
El trasllat amb la línea 1, vermella, antic "Transversal" de ample de ferrocarril per motius de "seguretat nacional" ( diem-ho baixet : "en cas de necessitat s'hi podria fer passar el tren per atravessar la ciutat" ), i parada de Santa Eulàlia, fins a plaça Catalunya.
El metro ha resultat molt tranquil i evocador. El comboi era un model que recordo estrenat poc abans de les olimpíades del 92 ... sí home ! són uns vagons que la porta no s'obra automàtica, sino que és manual mitjançant una palanqueta.
Enfilem Porta del Àngel obligatòriament passant per davant del edifici lleig i impersonal de Telefònica , ara botiga Movistar, construït per la mateixa època de l'edifici sugestiu de l'antic Can Jorba, Portal de l'Àngel més avall,  que als anys seixanta ja va trontollar i va passar a ser Galeries Preciados ( ei ! recordeu els magatzems que deien que la propietària era "doña" collares ), i que finalment fora cruspit per El Corte Inglés.
Arribem al Pla de la Catedral amb l'idea de fer un mos i un petit descans. Hem de canviar de bar objectiu, que era Can Estruch, perquè està tencat ( dilluns ? ). Llavors decidim provar una cafeteria que fa cantonada a un carrer estret del començament de l'avinguda de la Catedral, dit "Bilbao".
La cafeteria ha estat excel·lent amb la materia consumida. He tingut la sort d'estar sentat de cara a un gran finestral i durant tota l'estona, he pogut mirar la corrua de personatges diversos que anaven passant continuament, sense pausa passaven ciutadans tan diversos com diferents, de tots els colors , gèneres i tribus, gesticulant, parlant i a voltes fent coses insòlites com una senyora que caminava tocant una castanyola a cada mà.
També comprovava que sovint, alguns assenyalaven cap a alguna cosa que estava darrere meu, a l'interior de la cafeteria. Quan m'he aixecat, he vist que a la paret hi havia incrustat la figura d'un porc de dimensions quasi normals, que a sota li havien posat " the pig of love ".
Hem "fet" el Pla de la Catedral, per girar Via Laietana avall, en mig de les obres presumiblement encaminades a dotar el carrer de voreres amples a costat i costat. Amb cap ganes ganes de presumir sense fonaments, he de dir que complau i molt passejar per una via com aquesta, els edificis tenen fortaleça i són sugestius.
Passem Jaume I i la incombustible Pastisseria de La Colmena, per enfilar el carrer de l'Argenteria. Recordo ben bé que als anys setanta, una vegada mort el dictador, van catalanitzar el nom del carrer que, fins llavors, es coneixia per Plateria.
Amb tota franquesa, enfilar aquest vial és un plaer, un carrer ple de vida i amb el remat final de l'esglèsia de Santa Maria del Mar com a cirereta del pastís.
Ah ! i no ens oblidem els quatre o cinc carrerons que es passen per la vorera esquerra, una carrers dels que no ser retenir els noms però que són veritables meravelles museístiques i representatives de temps ja molt arcaics.
Hem entrat a Santa Maria del Mar, a descansar i admirar aquest gòtic, el més gòtic de Barcelona, colossal estructura que fa bocabadar a qualsevol.
Sortim per la porta del Fossar de les Moreres i el passeig del Born. No cal especificar la gentada d'avui arribant fins el Born, de gent disfressada de Diada i de parlamentaris que a sobre d'una tarima explicaven "la tira i més".
Pel carrer de Comerç i l'Estació de França hem acabat davant d'un costat de l'Escola de Nàutica per accedir a un bus D20 ( substitució de l'antic tram i bus 57 ).

Mentre esperavem el bus, davant teniem uns finestrals de l'Escola que m'han recordat les classes d'Astronomia que ens donava el director de l'Escola.
Amb aquest bus D20 hem tornat a casa a temps suficient per anar a dinar sense preses.
És clar, avui que és Diada, hauria d'haver tocat el tema polític del "bunyol" actual.
No cal, ja ho farem un altre dia amb més calma i fredor. Mentrestant, sols dir que avui dels carrers m'han agradat els edificis, les estelades no estaven presents, eren residuals ... això sí, he vist força quantitat de personal vestit amb samarreta blava i la consigna impressa " Via fora ", que em sona a violència i no hi estic massa d'acord.
---------- >      escolteu : QUE BONICA QUE ÉS BARCELONA !!  < ---------------


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LLEBEIG o GARBÍ

Imatge
El vent que bufa del Sud-Oest s’anomena Llebeig o Garbí, noms d’origen diferent. El nom “garbí” procedeix de l’àrab GARBÍ, que significa “occidental”, vent de l’Oest ( aquesta arrel dona també nom a la regió portuguesa de l’Algarve i al Magreb, la més occidental de les regions aràbigues ), derivada de GARAB ( anar-se’n, allunyar-se ). El nom apareix ja a la Crònica de Jaume I i del català s’estengué a altres llengües, com l’italià. La paraula “llebeig” procedeix probablement del mossàrab “lebétx”, aquesta del grec medieval “libitxi”, la qual al seu torn, del grec antic LIBÜKION, diminutiu de LIBÜKÓS, “ provinent de Líbia “.Sembla ser que l’origen del nom es troba en el geògraf egipci ( de llengua grega ) Ptolomeu que va usar la paraula com a sinònim d’Oest, ja que per a ell ( a Egipte ) l’Oest era Líbia. Transcric un fragment descriptiu de Josep Pla sobre aquest vent : “ El garbí és el vent de les nostres tardes d’estiu. És el vent que en projectar-se sobre l’interior del país, els pag...
Més informació

GREGAL

Imatge
  És el vent que ens arriba del nord-est. Es diu que és un vent deliciós, fresc i brillant, alegre i estiuenc.   Antigament s’anomenava “ grec “. La terminació “al” agregada, és probablement deguda a analogia amb “ mestral “.   Malgrat que l’origen del nom sembli tan clar (vent que procedeix de Grècia), cal tenir en compte que a Catalunya aquest vent no ens arriba de Grècia, sinó de la Provença. L’explicació és que la paraula degué aparèixer a Sicília, on efectivament el vent del Nord-est els arriba des del país hel·lènic. Des de Sicília es devia estendre per tots els països del Mediterrani, entre ells Catalunya.   El gregal ( alguns en diuen “ gargal” ) té recorregut marítim i per tant arriba amb un grau d’humitat. Quan bufa fort, gregalada, hem d’associar-lo a una situació isobàrica determinada que l’origina, mentre que quan el gregal és fluix, respon a l’inici de la rotació dels vents tèrmics, “ marinades “, durant el matí, i llavors s’anomena “ gregalet de ...
Més informació

LA CANUDA

Imatge
El carrer de la Canuda – o de na Canuda – és un dels més antics de Barcelona i té el nom documentat des de l’any 1446, encara que no quedi ni un sol edifici d’aquella època. Hi ha unes quantes històries relacionades amb l’origen del seu nom. N’explicarem una.   Diuen que en aquest carrer vivia una de les famílies més riques i de més anomenada de la ciutat. Una de les minyones que hi servia es deia Canuda. Era una dona esvelta i airosa. El jove hereu de la rica família s’enamorà bojament de la jove serventa i decidí que faria el que fos per casar-se amb ella. Anà a buscar el pare de la seva enamorada i li demanà, respectuosament, la mà de la seva filla i el permís per esposar-s’hi. Però la resposta del pare el deixà garratibat, perquè es negà rotundament a tenir-lo per gendre. L’hereu no entenia com era possible que algú negués a la seva filla la possibilitat de tenir un marit que l’estimava i que, a més, era ric. Preguntà al pare quin era el motiu de la seva negativa i rebé aques...
Més informació