BUXTEHUDE

Al nord d' Alemanya, a prop d' Hamburg, trobareu una ciutat que hi ha qui diu que és una fantasía, que realment no existeix.
Ho diuen perquè estem parlant d'una ciutat a on
               els gossos fan els seus 
                 lladrucs amb la cua.
És clar, de sobte, gairebé tothom es pensa que això és un acudit.
És una ciutat amb un centre antic molt ben posat, un riu l' Este, uns ponts i unes cases molt ben conservades i encisadores. La ciutat és de mida mitjana, té uns trenta mil habitants, tots ells molt treballadors i d'un natural tarannà que quan els hi preguntes, no dubten d' explicar-te que efectivament allà els gossos borden amb la cua, especialment cada diumenge al matí, cada vegada que les campanes toquen a un casament, i també quan toquen a morts, o esporàdicament si es declara un incendi.

Aquesta ciutat és la hanseàtica BUXTEHUDE, situada al nord de la Baixa Saxònia, en una comarca dita Altes Land, al marge esquerra de l' Elba i a mitja hora escassa, riu avall, de l' altra hanseàtica i potent d' Hamburg.

Com sempre, aquesta fantasía, també té una explicació.

Fa set-cents anys, la zona va ser colonitzada per pobladors dels Països Baixos que van ser els fundadors de la ciutat. El neerlandès és un poble intel·ligent, treballador i pràctic que van aportar moltes coses noves i de profit a la gent del territori ( avui Altes Land ).
Els autòctons tenien la costum de fer dringar les campanes utilitzant un gran martell. Els colonitzadors els hi ensenyaren un mètode millor, era més fàcil tocar tirant d' una corda lligada a la campana. 

En les diferències idiomàtiques derivades d' aquest fet de com tocar les campanes, rau l' existència d' aquest pretès proverbi, Vegem-ho :
  • En neerlandès la campana és "hunte", en alemany "hunde" és gossos.
  • "bellen" és tocar campanes en neerlandès i bordar en alemany.
  • La corda en neerlandès és "schwanz" i cua en alemany.

En conseqüència, els dels Països Baixos deien que " les campanes es tocaven amb la corda " i els alemanys traduïen per " els gossos bordaven amb la cua ".

Heus ací que si alguna vegada aneu a Buxtehude, no deixeu de preguntar pel monument al gos, únic en tota Alemanya  ...  i observeu si borda amb la cua.

BUXTDEHUDE wo die Hunde mit dem Schwanz bellen    
 
 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LLEBEIG o GARBÍ

Imatge
El vent que bufa del Sud-Oest s’anomena Llebeig o Garbí, noms d’origen diferent. El nom “garbí” procedeix de l’àrab GARBÍ, que significa “occidental”, vent de l’Oest ( aquesta arrel dona també nom a la regió portuguesa de l’Algarve i al Magreb, la més occidental de les regions aràbigues ), derivada de GARAB ( anar-se’n, allunyar-se ). El nom apareix ja a la Crònica de Jaume I i del català s’estengué a altres llengües, com l’italià. La paraula “llebeig” procedeix probablement del mossàrab “lebétx”, aquesta del grec medieval “libitxi”, la qual al seu torn, del grec antic LIBÜKION, diminutiu de LIBÜKÓS, “ provinent de Líbia “.Sembla ser que l’origen del nom es troba en el geògraf egipci ( de llengua grega ) Ptolomeu que va usar la paraula com a sinònim d’Oest, ja que per a ell ( a Egipte ) l’Oest era Líbia. Transcric un fragment descriptiu de Josep Pla sobre aquest vent : “ El garbí és el vent de les nostres tardes d’estiu. És el vent que en projectar-se sobre l’interior del país, els pag...
Més informació

GREGAL

Imatge
  És el vent que ens arriba del nord-est. Es diu que és un vent deliciós, fresc i brillant, alegre i estiuenc.   Antigament s’anomenava “ grec “. La terminació “al” agregada, és probablement deguda a analogia amb “ mestral “.   Malgrat que l’origen del nom sembli tan clar (vent que procedeix de Grècia), cal tenir en compte que a Catalunya aquest vent no ens arriba de Grècia, sinó de la Provença. L’explicació és que la paraula degué aparèixer a Sicília, on efectivament el vent del Nord-est els arriba des del país hel·lènic. Des de Sicília es devia estendre per tots els països del Mediterrani, entre ells Catalunya.   El gregal ( alguns en diuen “ gargal” ) té recorregut marítim i per tant arriba amb un grau d’humitat. Quan bufa fort, gregalada, hem d’associar-lo a una situació isobàrica determinada que l’origina, mentre que quan el gregal és fluix, respon a l’inici de la rotació dels vents tèrmics, “ marinades “, durant el matí, i llavors s’anomena “ gregalet de ...
Més informació

LA CANUDA

Imatge
El carrer de la Canuda – o de na Canuda – és un dels més antics de Barcelona i té el nom documentat des de l’any 1446, encara que no quedi ni un sol edifici d’aquella època. Hi ha unes quantes històries relacionades amb l’origen del seu nom. N’explicarem una.   Diuen que en aquest carrer vivia una de les famílies més riques i de més anomenada de la ciutat. Una de les minyones que hi servia es deia Canuda. Era una dona esvelta i airosa. El jove hereu de la rica família s’enamorà bojament de la jove serventa i decidí que faria el que fos per casar-se amb ella. Anà a buscar el pare de la seva enamorada i li demanà, respectuosament, la mà de la seva filla i el permís per esposar-s’hi. Però la resposta del pare el deixà garratibat, perquè es negà rotundament a tenir-lo per gendre. L’hereu no entenia com era possible que algú negués a la seva filla la possibilitat de tenir un marit que l’estimava i que, a més, era ric. Preguntà al pare quin era el motiu de la seva negativa i rebé aques...
Més informació