CIVISME

He posat una foto que, com es veu, fa referència a animals domèstics, en especial els gossos. Va ser feta fa uns deu anys a Menorca, en el municipi de Sant Lluís, situat en el centre de la punta est de l'illa. Sembla que es diu així  perquè van ser els francesos els que van fundar i anomenar la vila en honor del rei Lluís de França (s XVIII). 

La recordo per la seva extremada netedat dels carrers, a més a més de la bona disposició de les cases ben mantingudes, blanques i fent un conjunt municipal singular i acollidor. En conseqüència, no era extrany trobar en diversos punts aquest avís claríssim de identificar negativament els actes incívics que poden fer pel carrer les mascotes domèstiques, si no es vol incòrrer en una sanció que oscila entre 300 i 1.500 €. Deu haver fet efecte perquè no vam veure enlloc ni pixada ni defecació.

A casa, cada vegada que sovint malauradament surt el tema, recordem quan una vegada passejant per una ciutat alemanya vam presenciar com l'amo va reprimir l'intent d'eixecar la pota del seu gos, que d'immediat la va baixar deixant la intenció d'orinar a la paret d'una façana. Diria que a molts paíssos un xic més ben educats del nostre, treuen els gossos a passejar i no pas a fer les seves necessitats.

Bé, visc en una ciutat, en un barri, que en general està bruta, per no dir que en determinats llocs, està brutíssima. S'hi troben tifes, grans i petites, que et fan caminar com si estiguessim en una carrera d'obstàcles,mirant al terra i no podent complir el que em van ensenyar de petit : " mira lluny que afavoriràs la vista, el cap estarà dret i la columna, també ". La "tifa" és recollida en molts moments exceptuant els barruts, que també són uns quants. Alguns recullen i tiren la bossa a la paperera primera que troben ignorant que a dues pases tenen un contenidor adequat.

Però al meu entendre, si be la defecació és reprovable, crec que el líquid d'orinar constitueix encara més un problema més gros, tenint en compte que els gossos solen orinar en els llocs que ja han orinat altres. De manera que ens trobem amb quantitats de portes i baixos dels edificis plens de bruticia que es va engrandint a mida que uns i altres gossos hi van deixant les seves necessitats.

I què diriem del mobiliari urbà ? que podem dir de la infinitat de postes metàlics que aguanten llums, cables o senyals de tràfic  ? Sols cal veure l'estat oxidat de les bases d'aquests postes que a la més mínima força d'un cop fortuït poden cedir i caure. Alguns van provistos de botelletes d'aigua que esquitxent sobre l'orinada i es queden " tan panxos ".

Crec que ja he expressat el meu greuge, sense entrar en el tema de la quantitat de persones que tenen gossos com si es tractés d'un utensil·li de moda, és a dir sense valorar el que representa i les obligacions que comporta la tinença d'animals domèstics. Aquí va la meva modesta proposta de solució.

Sóc partidari de crear un permís de tinença d'animals domèstics. Per obtenir-lo caldria seguir un espècie de curs ( "x" hores a definir ) , amb exàmen inclós, a on s'hi expliques tot el necessari per poder tenir la propietat d'un animal domèstic, tracte, alimenació, sanitat i comportament. Ah ! un curs de pagament. ... Fa ?