KARL-MARX-STADT

Sembla ser que abans de la Segona Guerra Mundial, a Saxònia ( territori alemany que fa frontera amb Polònia i Txèquia ) existia la denominació " Triàngle de Saxònia " que estava format pels tres vèrtexs següents : Leipzig, Dresden i el duet Chemnitz/Zwickau. Dresden era la capital, la més poblada amb història i rang monumental, Leipzig, amb Universitat i estatus cultural, i aquest duet, industrial i productiu. En aquesta guerra 1940 / 1945, els aliats van bombardejar amb mota violència aquest triàngle, sobre tot en els moments finals quan el boig que estava tencat en el búnquer de Berlin, no va vulgué tirar la tovallola. 
Fa aproximadament catorze anys vam poder visitar aquestes ciutats, un gran goig a Leipzig i una angunia visitant Dresden amb la quantitat d'edificis monumentals que es van destruir.
Chemnitz, la recordo com una ciutat nova amb carrers d'edificis nous, i on sols quedaven cases antigues a pràcticament un sol carrer del centre. Aquí les bombes també havien fet estralls.
Saxònia fins a 1990 era part dels Estats que formaven la República Democràtica, sota la tutela de la Unió Soviètica, de manera que Chemnitz el 1953 va passar a denominar-se Karl-Marx-Stadt.
El que més ens va sobtar trepitjant Chemnitz, va ser trobar-nos amb un gran bust de Karl Marx davant d'un edifici en una avinguda molt ample i espaiosa. Darrere del bust, un gran plafó enganxat a la paret. El cap d'aquest bust, fa set metres i l'alçada del monument uns tretze. Dit d'un altre manera, el plafó de darrere ocupa els vuit pisos del edifici, i el bust arriba a la quarta planta. En el plafó es repeteix en molts idiomes la frase " treballadors del món, uniu-vos ". Per cert, vaig estar buscant la frase en castellà i no vaig aconseguir trobar-ho.
Sembla ser que aquest monument va ser realitzat per l'escultor soviétic-ucraïnès Lev Kerbel (1917-2003) i instal·lat l'any 1971 en presència del president de la RDA, Erich Honecker i de Robert-Jean Longuet, rebesnét de Karl Marx. Llegeixo que aquest bust és en tamany, el segon més gran del món.
Finalment dir, que Chemnitz té una població al voltant dels 245.000 habitants. Està a prop de Zwickau d'uns 95.000 habitans. Ambdues ciutats estan al peu del vessant septentrional de les Muntanyes Metal·líferes que conformen la frontera txeca. Com a curiositat, a Zwickau es va constituir la companyia inicial dels cotxes AUDI ( hi ha museu amb els primers models ) i, també durant l'època RDA, s'hi construïen els cotxes populars TRABANT, que en deien col·loquialment " els TRABBI ". Per entendre'ns, TRABBI equivalent aquí al SEAT 600.

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LLEBEIG o GARBÍ

Imatge
El vent que bufa del Sud-Oest s’anomena Llebeig o Garbí, noms d’origen diferent. El nom “garbí” procedeix de l’àrab GARBÍ, que significa “occidental”, vent de l’Oest ( aquesta arrel dona també nom a la regió portuguesa de l’Algarve i al Magreb, la més occidental de les regions aràbigues ), derivada de GARAB ( anar-se’n, allunyar-se ). El nom apareix ja a la Crònica de Jaume I i del català s’estengué a altres llengües, com l’italià. La paraula “llebeig” procedeix probablement del mossàrab “lebétx”, aquesta del grec medieval “libitxi”, la qual al seu torn, del grec antic LIBÜKION, diminutiu de LIBÜKÓS, “ provinent de Líbia “.Sembla ser que l’origen del nom es troba en el geògraf egipci ( de llengua grega ) Ptolomeu que va usar la paraula com a sinònim d’Oest, ja que per a ell ( a Egipte ) l’Oest era Líbia. Transcric un fragment descriptiu de Josep Pla sobre aquest vent : “ El garbí és el vent de les nostres tardes d’estiu. És el vent que en projectar-se sobre l’interior del país, els pag...
Més informació

GREGAL

Imatge
  És el vent que ens arriba del nord-est. Es diu que és un vent deliciós, fresc i brillant, alegre i estiuenc.   Antigament s’anomenava “ grec “. La terminació “al” agregada, és probablement deguda a analogia amb “ mestral “.   Malgrat que l’origen del nom sembli tan clar (vent que procedeix de Grècia), cal tenir en compte que a Catalunya aquest vent no ens arriba de Grècia, sinó de la Provença. L’explicació és que la paraula degué aparèixer a Sicília, on efectivament el vent del Nord-est els arriba des del país hel·lènic. Des de Sicília es devia estendre per tots els països del Mediterrani, entre ells Catalunya.   El gregal ( alguns en diuen “ gargal” ) té recorregut marítim i per tant arriba amb un grau d’humitat. Quan bufa fort, gregalada, hem d’associar-lo a una situació isobàrica determinada que l’origina, mentre que quan el gregal és fluix, respon a l’inici de la rotació dels vents tèrmics, “ marinades “, durant el matí, i llavors s’anomena “ gregalet de ...
Més informació

LA CANUDA

Imatge
El carrer de la Canuda – o de na Canuda – és un dels més antics de Barcelona i té el nom documentat des de l’any 1446, encara que no quedi ni un sol edifici d’aquella època. Hi ha unes quantes històries relacionades amb l’origen del seu nom. N’explicarem una.   Diuen que en aquest carrer vivia una de les famílies més riques i de més anomenada de la ciutat. Una de les minyones que hi servia es deia Canuda. Era una dona esvelta i airosa. El jove hereu de la rica família s’enamorà bojament de la jove serventa i decidí que faria el que fos per casar-se amb ella. Anà a buscar el pare de la seva enamorada i li demanà, respectuosament, la mà de la seva filla i el permís per esposar-s’hi. Però la resposta del pare el deixà garratibat, perquè es negà rotundament a tenir-lo per gendre. L’hereu no entenia com era possible que algú negués a la seva filla la possibilitat de tenir un marit que l’estimava i que, a més, era ric. Preguntà al pare quin era el motiu de la seva negativa i rebé aques...
Més informació