LA FAM I L' ESTRAPERLO

Els primers anys de la dècada dels 40 van ser duríssims , en especial a la manca d' aliments com a conseqüència natural del tancament internacional i l'estat ruinós del país.
L'esforç per redreçar l' Estat franquista estava basat teòricament en l' austeritat, invocant el sacrifici  i l' abnegació, empenyent amb febre patriòtica. Es va crear una burocràcia autoritària, coactiva i duríssima.
Però, com aquesta burocràcia no podia gaudir d' un ordenat i eficaç funcionament, va sorgir un gran moviment de subversió taciturna i irònica que a la llarga fou tolerat perquè no hi havia més remei. Aquest moviment s'anomenà amb l' exòtica paraula de "estraperlo" que enriquí uns quants i que va servir per instal·lar una moral de corrupció. Fou el mercat negre generalitzat.
Entre altres molts acudits divertits de l'època, hi ha la frase que deia : "  menos Franco y más pan blanco ".
Aquest modus vivendi de l' estraperlo, va ser un dels tics del llenguatge popular durant ben bé trenta anys. 
Havia nascut el 1935, sent llavors un joc d' atzar semblant a la ruleta, inventat per dos jueus dels Països Baixos anomenats Straus i Perl. Dels seus noms va sortir la paraula que castellanitzada va acabar sent l' estraperlo. Aquest nom va acabar sent aplicat com sinònim de negoci fraudulent i mercat negre il·legal.
Els estraperlistes podien ser de molta volada, fabricants, industrials, comerciants, intermediaris, però també hi havia gent corrent.

Malauradament, l' estraperlo va assassinar el meu avi.
Era una matinada d'hivern, encara fosca, quan el meu avi va ser atropellat per la màquina d' un tren Carrilet que arribava a l' estació de Sant Andreu de la Barca, via a Barcelona, Plaça d' Espanya.
El cap d' estació no encenia les llums per que no fossin vistos els paios al servei de l' estraperlo, que portaven fardos de pa que carregaven clandestinament en el comboi, i que quan arribaven per la zona de l' Hospitalet, llavors encara al descobert, llençaven els sacs de pa. El pa es venia fora de la regulació existent.
L'avi, que anava precisament a visitar-se a un metge per motiu de sordera, no va adonar-se ni per so ni per vista, a falta de llum, que ja tenia la màquina a sobra. La conseqüència va ser fatal i va morir gairabé a l' instant.
 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LLEBEIG o GARBÍ

Imatge
El vent que bufa del Sud-Oest s’anomena Llebeig o Garbí, noms d’origen diferent. El nom “garbí” procedeix de l’àrab GARBÍ, que significa “occidental”, vent de l’Oest ( aquesta arrel dona també nom a la regió portuguesa de l’Algarve i al Magreb, la més occidental de les regions aràbigues ), derivada de GARAB ( anar-se’n, allunyar-se ). El nom apareix ja a la Crònica de Jaume I i del català s’estengué a altres llengües, com l’italià. La paraula “llebeig” procedeix probablement del mossàrab “lebétx”, aquesta del grec medieval “libitxi”, la qual al seu torn, del grec antic LIBÜKION, diminutiu de LIBÜKÓS, “ provinent de Líbia “.Sembla ser que l’origen del nom es troba en el geògraf egipci ( de llengua grega ) Ptolomeu que va usar la paraula com a sinònim d’Oest, ja que per a ell ( a Egipte ) l’Oest era Líbia. Transcric un fragment descriptiu de Josep Pla sobre aquest vent : “ El garbí és el vent de les nostres tardes d’estiu. És el vent que en projectar-se sobre l’interior del país, els pag...
Més informació

GREGAL

Imatge
  És el vent que ens arriba del nord-est. Es diu que és un vent deliciós, fresc i brillant, alegre i estiuenc.   Antigament s’anomenava “ grec “. La terminació “al” agregada, és probablement deguda a analogia amb “ mestral “.   Malgrat que l’origen del nom sembli tan clar (vent que procedeix de Grècia), cal tenir en compte que a Catalunya aquest vent no ens arriba de Grècia, sinó de la Provença. L’explicació és que la paraula degué aparèixer a Sicília, on efectivament el vent del Nord-est els arriba des del país hel·lènic. Des de Sicília es devia estendre per tots els països del Mediterrani, entre ells Catalunya.   El gregal ( alguns en diuen “ gargal” ) té recorregut marítim i per tant arriba amb un grau d’humitat. Quan bufa fort, gregalada, hem d’associar-lo a una situació isobàrica determinada que l’origina, mentre que quan el gregal és fluix, respon a l’inici de la rotació dels vents tèrmics, “ marinades “, durant el matí, i llavors s’anomena “ gregalet de ...
Més informació

LA CANUDA

Imatge
El carrer de la Canuda – o de na Canuda – és un dels més antics de Barcelona i té el nom documentat des de l’any 1446, encara que no quedi ni un sol edifici d’aquella època. Hi ha unes quantes històries relacionades amb l’origen del seu nom. N’explicarem una.   Diuen que en aquest carrer vivia una de les famílies més riques i de més anomenada de la ciutat. Una de les minyones que hi servia es deia Canuda. Era una dona esvelta i airosa. El jove hereu de la rica família s’enamorà bojament de la jove serventa i decidí que faria el que fos per casar-se amb ella. Anà a buscar el pare de la seva enamorada i li demanà, respectuosament, la mà de la seva filla i el permís per esposar-s’hi. Però la resposta del pare el deixà garratibat, perquè es negà rotundament a tenir-lo per gendre. L’hereu no entenia com era possible que algú negués a la seva filla la possibilitat de tenir un marit que l’estimava i que, a més, era ric. Preguntà al pare quin era el motiu de la seva negativa i rebé aques...
Més informació