MEDIOCRITAT i ORDINARIESA

De cap de les maneres voldria que aquest escrit pugui olorar a que un servidor vaigi de mestre "tites" i pretengui donar lliçons de res.

Per situar-nos ,voldria dir que quan un té ganes de veure una obra de teatre o disfrutar amb una pel·lícula determinada, i té mitjans per fer-ho, compre entrades, acudeix a l'espectacle i si té sort i ha encertat, gaudeix i disfruta el temps que dura, potser aplaudeix molt o poc, però arriba un moment que el gaudi s'ha acabat i no queda més remei que donar per acabada la festa passant a ser un feliç moment del passat. Però està claríssim que no pots decidir que allò duri i duri com l'eslogan de les piles aquelles que coneixem. S'ha acabat i demà serà un altre dia !

Possaré un altre exemple per seguir situant-nos allà on vull arribar. Generalment tothom té un llibre per llegir i pot ser que sigui un tema escollit que sigui molt plaent pel lector. Un llibre és un objecte que diguem que no es pot portar a tot arreu, sí, el anirem portant d'una habitació a un altre de la casa, també potser ens l'emportarem a un altre lloc, però difícilment anirem pel carrer llegint, i a més a més, arribarà un dia que esterem llegint l'última pàgina i aquell objecte haurà d'anar a l'estanteria i farà part del passat. Sols podrem aspirar a cercar a la llibreria quelcom semblant per un altre dia tornar-hi, si allò és molt interessant.

Tot això ho dic perquè en el meu modest entendre, amb les noves tecnologies estem caient en crear una societat diria que més mediocre i ordinària, sense vulguer dir que aquestes noves tecnologies no siguin acceptables i positives. O dit d'una altre manera, estem fent un mal ús d'elles, perquè en comptes de millorar el nivell intel·lectual general, sembla que l'estem empobrint, arruïnant o depauperant.

Em centraré en el mòbil, no en el de la foto, sinó en els "smartphones" que des de fa una decena d'anys han envaït les butxaques i bosses de gairabé tothom.

Em sap molt greu veure el desfici de milers i milers de persones al carrer, als transports públics, fins i tot en la butaca d'un espectacle amb la mirada clavada a la pantalla i molts d'ells amb el "pinganillo" per escoltar millor. L'abstracció en molts casos és majúscul, com el pobre gos que va sota la no mirada del seu amo que baveija amb el mòbil, o el malaurat company, amic o familiar que està davant i que també fa el mateix ... així aniriem posant exemples de total encadenament a unes imatges i unes converses que tenen sortida en la pantalla d'aquest "bitxo". I és clar, i què estant veient i escoltant tota aquesta gent ? i aquí ve la desgràcia, perquè no estan estudiant una lliçó d'un nou idioma, o estant estudiant o coneixent una nova filosofia o maneres de comportar-se, no, no, estant "disfrutant" amb monòlegs o videos estrafolaris. Diria que han adquirit l'hàbit d'estar veient el " bitxo tecnològic " en tots el moments possibles, sigui a casa, sigui al carrer o sigui en un transport .

I aquests artilugis els tenim sempre a la butxaca i es "gaudeixen" continuament.

Crec que és el mateix que si una persona es passes la major part del seu temps enganxat al televisor veient aquests programes escombreries que tan èxit sembla que tenen. Potser també veuen aquests programes i a més a més ho complementen amb tik-toks o youtubes de qualsevol mena.

No sé si m'equivoco, però aquests comportaments no han de ser bons , de cap de les maneres, per millorar el nivell intel·lectual de la societat.

Tenir sempre el gaudi fàcil i permanent, que moltes vegades és barroer i improductiu, per supossat creen individus poc desenvolupats, ignorants i d'escàs pes específic.

I no diguem res si aquesta reflexió la portem al jovent ! ... són peres d'altre paner, encara més delicades !!!