RECONFIGURAR ?


 Veig aquesta imatge des del balcó de casa. Veieu que a la dreta del bus hi ha una marquesina per la parada dels que venen en direcció contrària. Doncs, aquella vorera partany a un altre ciutat, que té diferents contenidors, la policia local, la recollida d'escombreries i fins i tot probablement els seus habitants paguen un IBI diferent al meu. Visc a la frontera afortunadament sense passar controls, però sóc d'aquí i no sòc d'allà.
Relativament a prop, puc agafar un bus i traslladar-me a les platges de Castelldefels, havent passat diferents municipis i evidentment sense necessitat de cap control de pas. Fas via per carreteres i carrers atapaïts de cases, i puc veure cases baixes, altres altes i també gratacels plens d'apartaments.
És a dir, la gran ciutat que tinc davant, conviu sense diferències amb moltes altres ciutats que no tenen diferència estructural urbanística, però en canvi aquí estan uns, a continuació uns altres i uns altres i això no causa cap angunia de mala organització o despessa innecessària o improductiva.
Com comprendreu a cada ciutat d'aquestes veïnes a la gran que tinc davant, existeix un consistori municipal que cada quatre anys, per llei, organitza les eleccions municipals i crea un senyor alcalde i uns senyors regidors, amb les seves secretàries i secretaris i tota la parafernàlia corresponent.
I torno a repetir, per més alcaldes i regidors nous, totes aquestes ciutats segueixen no tenint cap diferència per poder dir que unes són diferentes que les altres. Tots i tothom necessiten una xarxa de transport públic, uns equips de neteja de contenidors i de carrers, una policia local i tot el que faci falta per gestionar una ciutat.
I què li passa al ciutadà de tot aquest conglomerat de "ciutats" ? Doncs, que no és tractat igual, ni a l'hora de pagar impostos o tasses o a l'hora de poder utlitzar mitjans públics per desplaçar-se. Uns tenen més que altres i alguns, ni això perquè tenen poquet i en definitiva, que cadascú ha de contentar-se amb el que té i ... gràcies !
Òbviament estic parlant de Barcelona i tota la seva àrea metropolitana que va més enllà dels límits Llobregat - Besós i a on hi veiem irracionalment un grapat de ciutats que per separat, com està establert, crec que donen exemple de mala gestió, despessa de diner públic innecessari.
També comprenc que desfer aquest pastís o pasterada deuen ser paraules majors.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LLEBEIG o GARBÍ

Imatge
El vent que bufa del Sud-Oest s’anomena Llebeig o Garbí, noms d’origen diferent. El nom “garbí” procedeix de l’àrab GARBÍ, que significa “occidental”, vent de l’Oest ( aquesta arrel dona també nom a la regió portuguesa de l’Algarve i al Magreb, la més occidental de les regions aràbigues ), derivada de GARAB ( anar-se’n, allunyar-se ). El nom apareix ja a la Crònica de Jaume I i del català s’estengué a altres llengües, com l’italià. La paraula “llebeig” procedeix probablement del mossàrab “lebétx”, aquesta del grec medieval “libitxi”, la qual al seu torn, del grec antic LIBÜKION, diminutiu de LIBÜKÓS, “ provinent de Líbia “.Sembla ser que l’origen del nom es troba en el geògraf egipci ( de llengua grega ) Ptolomeu que va usar la paraula com a sinònim d’Oest, ja que per a ell ( a Egipte ) l’Oest era Líbia. Transcric un fragment descriptiu de Josep Pla sobre aquest vent : “ El garbí és el vent de les nostres tardes d’estiu. És el vent que en projectar-se sobre l’interior del país, els pag...
Més informació

GREGAL

Imatge
  És el vent que ens arriba del nord-est. Es diu que és un vent deliciós, fresc i brillant, alegre i estiuenc.   Antigament s’anomenava “ grec “. La terminació “al” agregada, és probablement deguda a analogia amb “ mestral “.   Malgrat que l’origen del nom sembli tan clar (vent que procedeix de Grècia), cal tenir en compte que a Catalunya aquest vent no ens arriba de Grècia, sinó de la Provença. L’explicació és que la paraula degué aparèixer a Sicília, on efectivament el vent del Nord-est els arriba des del país hel·lènic. Des de Sicília es devia estendre per tots els països del Mediterrani, entre ells Catalunya.   El gregal ( alguns en diuen “ gargal” ) té recorregut marítim i per tant arriba amb un grau d’humitat. Quan bufa fort, gregalada, hem d’associar-lo a una situació isobàrica determinada que l’origina, mentre que quan el gregal és fluix, respon a l’inici de la rotació dels vents tèrmics, “ marinades “, durant el matí, i llavors s’anomena “ gregalet de ...
Més informació

LA CANUDA

Imatge
El carrer de la Canuda – o de na Canuda – és un dels més antics de Barcelona i té el nom documentat des de l’any 1446, encara que no quedi ni un sol edifici d’aquella època. Hi ha unes quantes històries relacionades amb l’origen del seu nom. N’explicarem una.   Diuen que en aquest carrer vivia una de les famílies més riques i de més anomenada de la ciutat. Una de les minyones que hi servia es deia Canuda. Era una dona esvelta i airosa. El jove hereu de la rica família s’enamorà bojament de la jove serventa i decidí que faria el que fos per casar-se amb ella. Anà a buscar el pare de la seva enamorada i li demanà, respectuosament, la mà de la seva filla i el permís per esposar-s’hi. Però la resposta del pare el deixà garratibat, perquè es negà rotundament a tenir-lo per gendre. L’hereu no entenia com era possible que algú negués a la seva filla la possibilitat de tenir un marit que l’estimava i que, a més, era ric. Preguntà al pare quin era el motiu de la seva negativa i rebé aques...
Més informació