TOMB DOMINICAL

Donat que avui és diumenge, dia que convida a festa, proposo agafar un vehícle i fer un volt si més, no una mica singular, un viatge de festa !

Aquí el mapa de la aventura i més avall hi veureu el vehícle.

El vehicle l'hauriem de situar a Kirkenes, poble situat al nord-est septentrional de Noruega, molt a prop de la frontera amb Finlàndia, està a la costa i té port per acollir el vehícle. Hauriem de pensar en el mes de juliol que sol tenir allà un dia molt llarg, perquè es tracte de fer un viatge de festa, ... diurna, és clar !

Proposta : recòrrer el casquest polar seguint, pam amunt, pam avall, la latitud 70º N, d'est a oest, seguint el sol, no sigui cas que el fessim enfadar.
  • Ens despediriem de Noruega en el Cap Nord enfilant una primera parada a Islàndia, per admirar la seva geologia de muntanyes, glaceres i rius espectaculars.
  • Seguiriem rumb cap al sud de Groenlandia per també fer-hi parada i poder costejar-la enfilant cap el nord atlàntic del Canadà.
  • Ens ficariem dins de les boques que ens portèssin a la badia de Hudson rodejant Terranova. Alsa manela ! territori Inuit d'aquells éssers que cacen ossos, balenes i foques.
  • Ah renoi ! des d'aquí hauriem d'anar fins a les costes d'Alaska, m'imagino amb un bon guia d'aquelles terres gèlides per encertar el canal adequat entre illes i arribar-hi sense entrebancs.
  • Llavors , fer el salt i empendre la part més feixuga, la que ens caldria un bon visat, que seria recòrrer, amb moltes parades, tota la costa nord àrtica rusa de la Siberia, per arribar feliçment al punt de partida, Kirkenes.

Us presento el vehícle, el vaixell " OCEAN NOVA ", un vehícle de sols 67 metres d'eslora, amb casc apropiat per trencar gels, fabricat a Dinamarca, actualment amb matrícula de Bahames, que no s'embala gaire però que té potents motors. Sols ofereix una treintena llarga de camarots, quantitat mínima adequada per establir bones relacions i disfrutar del recorregut.


------------------------------------ > Us val aquest diumenge ? < --------------------------------

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LLEBEIG o GARBÍ

Imatge
El vent que bufa del Sud-Oest s’anomena Llebeig o Garbí, noms d’origen diferent. El nom “garbí” procedeix de l’àrab GARBÍ, que significa “occidental”, vent de l’Oest ( aquesta arrel dona també nom a la regió portuguesa de l’Algarve i al Magreb, la més occidental de les regions aràbigues ), derivada de GARAB ( anar-se’n, allunyar-se ). El nom apareix ja a la Crònica de Jaume I i del català s’estengué a altres llengües, com l’italià. La paraula “llebeig” procedeix probablement del mossàrab “lebétx”, aquesta del grec medieval “libitxi”, la qual al seu torn, del grec antic LIBÜKION, diminutiu de LIBÜKÓS, “ provinent de Líbia “.Sembla ser que l’origen del nom es troba en el geògraf egipci ( de llengua grega ) Ptolomeu que va usar la paraula com a sinònim d’Oest, ja que per a ell ( a Egipte ) l’Oest era Líbia. Transcric un fragment descriptiu de Josep Pla sobre aquest vent : “ El garbí és el vent de les nostres tardes d’estiu. És el vent que en projectar-se sobre l’interior del país, els pag...
Més informació

GREGAL

Imatge
  És el vent que ens arriba del nord-est. Es diu que és un vent deliciós, fresc i brillant, alegre i estiuenc.   Antigament s’anomenava “ grec “. La terminació “al” agregada, és probablement deguda a analogia amb “ mestral “.   Malgrat que l’origen del nom sembli tan clar (vent que procedeix de Grècia), cal tenir en compte que a Catalunya aquest vent no ens arriba de Grècia, sinó de la Provença. L’explicació és que la paraula degué aparèixer a Sicília, on efectivament el vent del Nord-est els arriba des del país hel·lènic. Des de Sicília es devia estendre per tots els països del Mediterrani, entre ells Catalunya.   El gregal ( alguns en diuen “ gargal” ) té recorregut marítim i per tant arriba amb un grau d’humitat. Quan bufa fort, gregalada, hem d’associar-lo a una situació isobàrica determinada que l’origina, mentre que quan el gregal és fluix, respon a l’inici de la rotació dels vents tèrmics, “ marinades “, durant el matí, i llavors s’anomena “ gregalet de ...
Més informació

LA CANUDA

Imatge
El carrer de la Canuda – o de na Canuda – és un dels més antics de Barcelona i té el nom documentat des de l’any 1446, encara que no quedi ni un sol edifici d’aquella època. Hi ha unes quantes històries relacionades amb l’origen del seu nom. N’explicarem una.   Diuen que en aquest carrer vivia una de les famílies més riques i de més anomenada de la ciutat. Una de les minyones que hi servia es deia Canuda. Era una dona esvelta i airosa. El jove hereu de la rica família s’enamorà bojament de la jove serventa i decidí que faria el que fos per casar-se amb ella. Anà a buscar el pare de la seva enamorada i li demanà, respectuosament, la mà de la seva filla i el permís per esposar-s’hi. Però la resposta del pare el deixà garratibat, perquè es negà rotundament a tenir-lo per gendre. L’hereu no entenia com era possible que algú negués a la seva filla la possibilitat de tenir un marit que l’estimava i que, a més, era ric. Preguntà al pare quin era el motiu de la seva negativa i rebé aques...
Més informació