TRUCADES


Quan vaig ser petit, a casa no hi havia telèfon. El dia a dia era parlat    i quan es necessitava alguna cosa d'algú, per la circunstància que fos,  s'hi anava fins a trobar aquella persona. Tenir telèfon no estava a l'abast de tothom.
Recordo que ja era jovenet quan es va instal·lar un primer telèfon. Va ser una gran novetat, allà penjat a la pared a prop d'un faristol per poder escriure notes o quelcom relacionat amb el que ens portava el telèfon, veus que potser coneixiem o altres de noves que miraculosament arribaven fins a dintre de casa. Sí, recordo està ansiós, com afamat, per quan sonés i pugués despenjar i respondre.
És clar, aquella situació eren les antìpodes del que passa ara. Si llavors anhelava poder parlar, ara quan despenjo i acabo de veure qui truca, la gran majoria de vegades ja m'haig de preparar per fer front, en el millor dels casos, a l'anima treballadora d'una persona de telemàrqueting.
Ignoro quin percentatge correspon a trucades amb ànim de extorsió, estafa o senzillament robatori, però estic convençut que n'hi han. Avui mateix, he rebut un avís de que hi han lladregots organitzats que et parlen de vacunació, quarta dòsi de reforç, donant-te tota classe de detalls del teu nom, adreça, telèfon , per després enviar un sms i entrar en el teu mòbil obtenint informació personal per treure'n profit.
Jo actuo de la següent manera: veig qui truca i si és desconegut, despenjo i no faig res, procurant no fer soroll, al cap d'una estoneta la majoria de les vegades, pengen perquè qui truca no és una persona, és un programa d'ordinador que sols passa la trucada al telemàrqueting quan respons.
Si surt la veu d'algú em nego a contestar a la pregunta de si sóc Amadeu o el titular de no sé què ... Procuro tencar-me a parlar en català i si dialogo algo, procuro passar a parlar jo, fent jo les preguntes per identificar quí és i què volen.
Per aquest camí, fins ara, no he caigut a la trampa de ningú.
Si la trucada és al smartphone, utlitzo el bloqueix al número que truca que m'ofereix el sistema.
Aprofito per dir que lladregots n'hi han també en l'apartat de SMS, missatgeria. Molt de compte en clicar adreçes desconegudes. Inclús hi han missatges, també, a WhatsApp, si no són lladregots , poden ser lladregotes i els seus supossats encants.
Bona setmana a tothom !!!

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LLEBEIG o GARBÍ

Imatge
El vent que bufa del Sud-Oest s’anomena Llebeig o Garbí, noms d’origen diferent. El nom “garbí” procedeix de l’àrab GARBÍ, que significa “occidental”, vent de l’Oest ( aquesta arrel dona també nom a la regió portuguesa de l’Algarve i al Magreb, la més occidental de les regions aràbigues ), derivada de GARAB ( anar-se’n, allunyar-se ). El nom apareix ja a la Crònica de Jaume I i del català s’estengué a altres llengües, com l’italià. La paraula “llebeig” procedeix probablement del mossàrab “lebétx”, aquesta del grec medieval “libitxi”, la qual al seu torn, del grec antic LIBÜKION, diminutiu de LIBÜKÓS, “ provinent de Líbia “.Sembla ser que l’origen del nom es troba en el geògraf egipci ( de llengua grega ) Ptolomeu que va usar la paraula com a sinònim d’Oest, ja que per a ell ( a Egipte ) l’Oest era Líbia. Transcric un fragment descriptiu de Josep Pla sobre aquest vent : “ El garbí és el vent de les nostres tardes d’estiu. És el vent que en projectar-se sobre l’interior del país, els pag...
Més informació

GREGAL

Imatge
  És el vent que ens arriba del nord-est. Es diu que és un vent deliciós, fresc i brillant, alegre i estiuenc.   Antigament s’anomenava “ grec “. La terminació “al” agregada, és probablement deguda a analogia amb “ mestral “.   Malgrat que l’origen del nom sembli tan clar (vent que procedeix de Grècia), cal tenir en compte que a Catalunya aquest vent no ens arriba de Grècia, sinó de la Provença. L’explicació és que la paraula degué aparèixer a Sicília, on efectivament el vent del Nord-est els arriba des del país hel·lènic. Des de Sicília es devia estendre per tots els països del Mediterrani, entre ells Catalunya.   El gregal ( alguns en diuen “ gargal” ) té recorregut marítim i per tant arriba amb un grau d’humitat. Quan bufa fort, gregalada, hem d’associar-lo a una situació isobàrica determinada que l’origina, mentre que quan el gregal és fluix, respon a l’inici de la rotació dels vents tèrmics, “ marinades “, durant el matí, i llavors s’anomena “ gregalet de ...
Més informació

LA CANUDA

Imatge
El carrer de la Canuda – o de na Canuda – és un dels més antics de Barcelona i té el nom documentat des de l’any 1446, encara que no quedi ni un sol edifici d’aquella època. Hi ha unes quantes històries relacionades amb l’origen del seu nom. N’explicarem una.   Diuen que en aquest carrer vivia una de les famílies més riques i de més anomenada de la ciutat. Una de les minyones que hi servia es deia Canuda. Era una dona esvelta i airosa. El jove hereu de la rica família s’enamorà bojament de la jove serventa i decidí que faria el que fos per casar-se amb ella. Anà a buscar el pare de la seva enamorada i li demanà, respectuosament, la mà de la seva filla i el permís per esposar-s’hi. Però la resposta del pare el deixà garratibat, perquè es negà rotundament a tenir-lo per gendre. L’hereu no entenia com era possible que algú negués a la seva filla la possibilitat de tenir un marit que l’estimava i que, a més, era ric. Preguntà al pare quin era el motiu de la seva negativa i rebé aques...
Més informació