VAPOR CORREILLO LA PALMA

 Vaig fer aquesta foto a través del vidre d'un finestral del ferri que ens portava de Santa Cruz de Tenerife a Las Palmas.

És un vapor matriculat amb el nom " La Palma ", atracat permanent sense moviment en el moll sud del port xixarrero.

Diria que passa desapercebut per la major part de les persones que el veuen, ves ... un " barco vell " que allà està !

No obstant, ben bé es pot dir que és una modesta joia de les que queden poques.

Quan un coneix la història de vaixells antics, el més normal és veure que aquell vaixell ha passat per diverses mans i ha tingut destinacions de tota mena i lloc, factor no aplicable a aquest. Altre circumstància cabdal de "La Palma" és que l'any passat va fer el seu110 aniversari, antiguetat que no és fàcil trobar arreu. I és que, a més a més s'ha passat pràcticament tota la seva vida útil servint a les Illes Canaries. Per tant, que sens dubte es tracta d'un veritable patrimoni de les illes. M'agradaria explicar una mica la seva història.

Cap el finals del segle XIX, hi estava establerta la companyia anglesa Elder, Dempster & Co. a Canàries ( per cert donen nom al museu de la Ciencia de Las Palmas, Museu Elder ) que tenia la concessió del moviment comercial interinsular. Cap a 1912, van necessitar vaixells de dimensions mitjanes per aquests afers. Sota la nova companyia dita " Vapores Interinsulares Canarios " , creada amb el capital d'aquests anglesos, van encomanar la construcció del vapor " La Palma " dit així des del seu naixement, construïnt-se a unes dressanes de Middlesbrough, port del nord est del Regne Unit.

Característiques del vapor eren 67 metres d'eslora, 9 de mànega, amb uns 11 nussos de velocitat, amb capacitat inicial per a 190 persones, quantitat que més endavant es va augmentar a quasi 270.

Cap el 1930, la Companyia Trasmediterrànea ( creada per Joan March, empresari mallorquí suficientment conegut ) va obtenir la concessió governamental del comerç interinsular i, llavors, "La Palma" i la flota germana van passar a mans de la companyia que durant anys hem conegut dels vaixells de la ximeneia pintada de groc amb cinta vermella.

" La Palma ", després de fets i aventures diverses, va ser subhastat el 1976 i passar en mans del capital alemany de la " Família Flick " amb intenció de decicar-lo al oci diurn i nocturn, sense no massa èxit.

Finalment, el 1986 passar a propietat del Cabildo Insular de Tenerife, amb intencions de ser la llavor d'un anhelat museu marítim, encara per arribar.

Als arxius de la Companyia Trasmediterrànea es pot llegir tota la seva detallada història, de la qual jo destaco tres fets significatius, segons el meu modest entendre :

• El 1922, fou el primer "correillo" en estrenar el port de La Restinga ( El Hierro ) iniciant a aquesta illa el tràfic portuari que fins llavors es feia a mar oberta , fondejant a prop de la costa.
• El 1925, protagonitzà un desgraciat sinistre al port d'Arrecife ( Lanzarote ). S'havia declarat un violent temporal i estant atracat en el moll, va trencar amarres no per l'estatxa de subjecció, sinó que va arrancar el norai, emportant-se'l violentament, anant a la deriva i enfonsant tres pailebots, per acabar embarrancant sobre les roques costeres. Malgrat tot, van poder reflotar-lo, sense causar pèrdues humanes.
• El 1951, va ser portador de viatgers canaris a les illes portugueses de Madeira. Quan van arribar a Funchal, van desembarcar i van embarcar persones d'aquelles illes veïnes que van ser portades uns dies a Canàries. Després, " La Palma " els va retornar , a la vegada que feia el mateix amb els visitants canaris. Un intercanvi de bona voluntat en uns anys de poques coneixençes internacionals, de més aviat tancament obligat ... temps que pocs, molt pocs, tenien accés a l'estranger !