ALEMANYA, descripció general.

Alemanya, anomenada oficialment República Federal d’Alemanya, és un estat de l’Europa central que forma part de la Unió Europea.

La federació son tretze estats, a més a més de tres ciutats Estat.

La població sobrepassa els 83 milions d’habitants, dels quals un 19% son emigració.

 

És una de les economies de mercat més desenvolupades del mon. La tercera economia més gran, en termes del Producte Intern Brut.

 

Administrativament :

·       Berlin, te els parlaments, Bundestag i Bundesrat (consell federal)

·       Munic, el Servei Federal d’Intel·ligència

·       Colònia, la Oficina Federal per la protecció de la Constitució.

·       Wiesbaden, la Oficina Federal de Investigació Criminal.

·       Karlsruhe i Leipzig, el Tribunal Constitucional Federal.

·       Erfurt, el Tribunal Federal de Treball.

·       Munic, el Tribunal Federal d’Hisenda.

 

S’hi celebren Fires Internacionals a Hannover, Frankfurt i Berlin.

El Banc Central Europeu te la seu a Frankfurt.

 

Fem una petita, minsa, descripció de cada una de les capitals federals:

 

STUTTGART ( Baden-Wuttemberg )

Bressol de la industria de l’automòbil.

Projecte “Stuttgart21” de transformació de l’Estació Central i àrea.

 

MUNIC ( Baviera )

Tribunal Federal de Justícia Financiera.

Oficina de Patents Europea.

Ciutat Olímpica ( 1972 )

Tercera ciutat més gran d’Alemanya ( després de Berlín i Hamburg )

 

BERLIN ( Ciutat Estat )

Capital de la República

Seu de les Càmeres legislatives Bundestag i Bundesrat.

 

POSTDAM ( Brandenburg )

Àrea metropolitana de Berlin.

 

 

BREMEN ( Ciutat Estat )

Universitat de Bremen considerada com “universitat d’èlit”.

 

HAMBURG ( Ciutat Estat )

“ Frei und Hansestadt Hamburg” ( junt amb Lübeck van ser creadors de la Lliga Hanseàtica – 1241 ) Capital alemanya de la música. El port d’Hamburg és el més gran del país.

 

WIESBADEN ( Hessen )

Capital, malgrat que la ciutat principal és Frankfurt.

Frankfurt, capital europea financera, seu de la Borsa alemanya i ciutat amb llarga tradició en Fires i Congressos.

 

SCHWERIN ( Mecklemburg – Pomerània )

La capital d’Estat més petita ( 100.000 habitants )

Ciutat dels llacs.

 

HANNOVER ( Niedersachsen )

Fortament devastada en la II Guerra Mundial ( 80 % ), avui té més de 500.000 habitants.

 

DÜSSELDORF ( Nordrhein – Westfalen )

Capital, malgrat tenir Köln (Colònia) amb més habitants.

Comparteix ciutats com Leverkusen, Essen, Dortmund o Bonn.

 

MAINZ ( Renània – Palatinat )

Seu de la televisió oficial alemanya ( ZDF )

 

SAARBRÜCKEN ( Saarland )

Territori transfronterer entre França i Alemanya.

En un Referèndum va passar a Alemanya el 1957.

 

DRESDEN ( Saxònia )

Centre econòmic, polític i cultural de la part oriental.

 

MAGDEBURG ( Saxònia – Anhalt )

 

KIEL ( Schleswig -  Holstein )

Principal port al Bàltic i sortida del Canal

Altres ciutats com Lübeck.

 

ERFURT ( Turíngia )

República de Weimar (1918-1933), previ a l’arribada de Hitler.

Seu del Ministeri de Treball.

 

 


 

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LLEBEIG o GARBÍ

Imatge
El vent que bufa del Sud-Oest s’anomena Llebeig o Garbí, noms d’origen diferent. El nom “garbí” procedeix de l’àrab GARBÍ, que significa “occidental”, vent de l’Oest ( aquesta arrel dona també nom a la regió portuguesa de l’Algarve i al Magreb, la més occidental de les regions aràbigues ), derivada de GARAB ( anar-se’n, allunyar-se ). El nom apareix ja a la Crònica de Jaume I i del català s’estengué a altres llengües, com l’italià. La paraula “llebeig” procedeix probablement del mossàrab “lebétx”, aquesta del grec medieval “libitxi”, la qual al seu torn, del grec antic LIBÜKION, diminutiu de LIBÜKÓS, “ provinent de Líbia “.Sembla ser que l’origen del nom es troba en el geògraf egipci ( de llengua grega ) Ptolomeu que va usar la paraula com a sinònim d’Oest, ja que per a ell ( a Egipte ) l’Oest era Líbia. Transcric un fragment descriptiu de Josep Pla sobre aquest vent : “ El garbí és el vent de les nostres tardes d’estiu. És el vent que en projectar-se sobre l’interior del país, els pag...
Més informació

GREGAL

Imatge
  És el vent que ens arriba del nord-est. Es diu que és un vent deliciós, fresc i brillant, alegre i estiuenc.   Antigament s’anomenava “ grec “. La terminació “al” agregada, és probablement deguda a analogia amb “ mestral “.   Malgrat que l’origen del nom sembli tan clar (vent que procedeix de Grècia), cal tenir en compte que a Catalunya aquest vent no ens arriba de Grècia, sinó de la Provença. L’explicació és que la paraula degué aparèixer a Sicília, on efectivament el vent del Nord-est els arriba des del país hel·lènic. Des de Sicília es devia estendre per tots els països del Mediterrani, entre ells Catalunya.   El gregal ( alguns en diuen “ gargal” ) té recorregut marítim i per tant arriba amb un grau d’humitat. Quan bufa fort, gregalada, hem d’associar-lo a una situació isobàrica determinada que l’origina, mentre que quan el gregal és fluix, respon a l’inici de la rotació dels vents tèrmics, “ marinades “, durant el matí, i llavors s’anomena “ gregalet de ...
Més informació

LA CANUDA

Imatge
El carrer de la Canuda – o de na Canuda – és un dels més antics de Barcelona i té el nom documentat des de l’any 1446, encara que no quedi ni un sol edifici d’aquella època. Hi ha unes quantes històries relacionades amb l’origen del seu nom. N’explicarem una.   Diuen que en aquest carrer vivia una de les famílies més riques i de més anomenada de la ciutat. Una de les minyones que hi servia es deia Canuda. Era una dona esvelta i airosa. El jove hereu de la rica família s’enamorà bojament de la jove serventa i decidí que faria el que fos per casar-se amb ella. Anà a buscar el pare de la seva enamorada i li demanà, respectuosament, la mà de la seva filla i el permís per esposar-s’hi. Però la resposta del pare el deixà garratibat, perquè es negà rotundament a tenir-lo per gendre. L’hereu no entenia com era possible que algú negués a la seva filla la possibilitat de tenir un marit que l’estimava i que, a més, era ric. Preguntà al pare quin era el motiu de la seva negativa i rebé aques...
Més informació