ALEMANYA. Singularitat

Després de cinc anys, un mes cada any, voltant per Alemanya, ens assembla que aquest país té una singularitat específica. És positivament una mica diferent, sinó molt, que els demés que l’envolten.

Ja en el primer viatge, el 2007, vam comprovar fefaentment que quan trepitjaves França procedents d’Alemanya, sabies que havies canviat de país, tan sols pel comportament del seus habitants.

Els tres primers anys vam viatjar-hi en cotxe des de Barcelona i vam ser ben conscients de les diferències quan travessàvem la frontera germànica pel sud, a prop de Basel, camí de Freiburg. S’havien acabat les conduccions esbojarrades i fora de to, els avançaments incontrolats i els mals hàbits a l’hora de respectar les distàncies, aquelles tantes i tantes vegades que tens el vehicle enganxat al darrere com mosca emprenyadora.

Fins i tot els camions es comporten diferent si estan circulant per Alemanya. Hem vist moltes vegades com un gran camió, amb remolc, canviava de carril per deixar entrar a l’autopista un petit cotxe.

I el comportament de les bicicletes a ciutats i pobles ?  ...  fent la comparació amb Barcelona, per exemple ?  D’entrada dir que s’enfaden si el vianant envaeix els seus carrils, però comprovaràs que les bicicletes paren davant d’un pas zebra o un semàfor vermell.

Un altre contrast entre el comportament alemany i els de altres països, ho vam veure l’any que des del nord d’Alemanya, concretament des de la població de Plön a on estàvem allotjats, ens vam dirigir a l’illa de Fehrmarn per arribar-nos a Copenhaguen en ferri i tren. Vam quedar molt sorpresos de l’ambient i el tarannà de la gent de la capital danesa, venint com veníem de l’ambient i les maneres d’Alemanya, tot i estar en un país nòrdic, aparentment de gent avançada.

Doncs, Copenhaguen era un caos de tràfic, de bicicletes, de gent i d’emigració.

A la tardor de 2010, vam fer una escapada a Praga, ciutat que fora uns anys capital de l’Imperi Germànic. Doncs, no és el mateix que Alemanya, potser també perquè han estat durant mots anys sota polítiques de l’Europa de l’Est, i després de la caiguda del mur no han tingut una ajuda clara per avançar els anys perduts com ho ha tingut la Alemanya DDR.

Bèlgica és també un país veí, però també te mancances evidents i es constaten diferències amb els alemanys. Ho vam comprovar el 2009 quan vam anar-hi a la manifestació independentista a Brussel·les. Estant a Alemanya, hem visitat la ciutat fronterera amb Bèlgica d’Aquisgrà ( Aachen en alemany i Aix-la-Chapelle en francès ). Notes perfectament que allà acaba les costums germàniques, en els comportaments inclús també en les edificacions.

Passejant per qualsevol ciutat o poble alemany te n’adones de la netedat dels carrers, no hi ha papers tirats per terra o qualsevol altre objecte, com per exemple molt significatiu, els comportaments de les persones propietàries de gossos a l’hora de fer les necessitats de les seves mascotes. Els carrers estan nets i de cap manera es veu la quantitat de humitats plenes de brutícia acumulada en façanes i mobiliari urbà que és fàcil veure en els nostres barris.

També cal remarcar l’educació i atenció cap a les persones grans i l’atenció al públic en botigues, restaurants i bars. Per exemple, existeix la costum de preguntar si t’ha agradat el consum d’alguna menja que hagis fet.

Potser també és clar, que en totes aquestes diferències hauríem d’incorporar a Suïssa i Àustria a Alemanya.

En definitiva, diria que no vaig massa errat si escric que el centre europeu de parla germànica ( Alemanya, Suïssa i Àustria ) conformen una singularitat cultural única i diferent respecte als models de la resta dels europeus.

 

Niederdollendorf

( Stadt von Königswinter )

Escrit el 5/6/2011