INVESTIDURA

 

Escric quan encara no s’ha procedit a la votació per la renovació de l’actual President de Govern, però tot sembla indicar que aconseguirà guanyar la votació amb majoria absoluta i sense haver d’anar a una segona votació el dissabte.

Ahir vaig estar interessat en sentir i veure l’espectacle de presumptes exposicions, rèpliques i contrarèpliques. És clar, ho puc fer-ho perquè em puc permetre estar a casa i disposar de temps, en especial per la tarda, ben dinat.

Hi tinc interès perquè vull conèixer la capacitat d’erudició i improvisació de cada qual dels polítics que intervenien, així com també del tarannà i la disposició de cadascú.

Òbviament, volia veure les intervencions de cada un dels grups catalans.

Fent un incís diré, que avui llegia que l’ajuntament de la llunyana Santa Cruz de Tenerife estava preparant una moció de condemna de la llei d’amnistia. Això és un exemple de que una vegada més, els catalans servim per alimentar les bronques d’uns contra els altres, i a més a més sense que aquests fets ens hagin de servir de res a la ciutadania catalana.

El grup català que es dirigeix des de Bèlgica, va arribar a un “acord” en que sols la “amnistia” era un pas en teoria ferm ( no obstant, fins que sigui efectiva n’hi ha per estona ), i tots els altres punts de l’acord són promeses i paraules de bona voluntat.

L’oposició al candidat, ha agafat aquesta amnistia com el tema per entabanar a una part de la població espanyola, amb la complicitat de l’extrema dreta, i fer-ne el cavall de batalla contra les “concessions” als catalans. Concessions que a nosaltres sols ens “serveix” perquè en un futur l’expresident pugui passejar-se per casa seva, de repercussió ínfima per a nosaltres.

En el fons, als polítics espanyols inclòs el propi candidat, l’amnistia els importa un rave. Tant uns com els altres, s’han fet un fart d’indultar centenars i centenars de persones en aquests quaranta anys últims. Però, en el cas dels catalans, això fa servei a tots per poder inventar-se expressions del tipus “ se rompe España “ o “ nos estamos cargando el Estado de Derecho “ i l’hilarant “ separación de poderes “.

Ahir, en les intervencions dels portaveus catalans es va comprovar explícitament la llunyania entre ells, un aspecte posicional que no ens ajuda en res als ciutadans de Catalunya. Si “ cadascú fa sa guerra “, ni tindrem pau ni veurem cap resultat que beneficiï als que vivim aquí.

Per dues vegades, en els parlaments de candidat, es va referir als resultats de les eleccions a Catalunya de manera a evidenciar que els que volem sobirania, no precisament vam obtenir un resultat majoritari, argument que em permeto interpretar com, “ et necessito per la investidura, però mentre tinguis el paper que tens, no ets massa ningú per a mi “.

El portaveu del grup català d’esquerra, en la seva línia va fer els deures, s’ho va preparar, i de manera simpàtica i cordial va voler justificar clarament que és millor donar suport al candidat socialista abans d’haver d’aguantar la dreta carrinclona i nacionalista espanyola aliada amb la colla de polítics del passat de l’extrema dreta.

Tornaria a parlar del mal enfoc catalanista que tenim aquí. És una evidència cabdal que estem vivint en un país, Catalunya, complex en la diversitat no sols de nivells socials, sinó també en la composició dels orígens de la població existent.

Mentre no siguem capaços d’impregnar als ciutadans nou vinguts i als existents que la situació actual de dependència econòmica i de tot tipus, és millorable i que podríem viure millor si tinguéssim capacitat de poder prendre decisions des de casa nostra, no podem canviar res del que està establert.

Per avançar, hem d’anar tots a una transversalment des del més pobre fins al més ric. La política fragmentada és menjadora pels demés.

Haig de dir que em vaig divertir escoltant a uns i altres, era un espectacle, encara que en el fons, trist de veure que no aprenem, que continuem enriquint sols a uns, sense mirar el benefici de tothom.