MESTRAL

 

El vent del Nord-Oest s’anomena “mestral”. Antigament s’anomenava “Maestre” o “Mestre”, tal i com apareix a les Grans Cròniques medievals. El seu nom prové de l’adjectiu “mestre” en el sentit de “cabdal”, “especialment important”, tal i com es pot trobar a les expressions “paret mestre”, “vela mestra”, “arbre mestre”, etc. L’explicació és que es tracta del vent dominant a l’Occitània i també un dels més forts dels que bufen als Països Catalans.

Havent “trepitjat ” navegant forces vegades el Mediterrani occidental, he de dir que és el vent que més records i impacte emocional em va produir. En el paràgraf anterior es fa referència a que és el vent dominant de l’Occitània, lo qual vol dir que la seva mar és el Golf de Lió, que rep les conseqüències de la voracitat d’aquest vent mestral.

Vaig conèixer per primera vegada el redós, a modus de rada o badia, el refugi de mar que està embolcallat per Llançà i Port de la Selva. Allà hi vaig estar fondejat diverses vegades esperant que el mestral, que llavors a l’Empordà és tramuntana, amainés i poguéssim tornar a mar i costejant per si de cas, anar veient per on es podia travessar el temut Golf de Lió.

Seguint en “batalletes”, en descàrrega que seixanta/setanta anys enrere no hi havia el servei de previsió meteorològica d’avui, una vegada travessant el Golf ens va sortir una versió considerable de mestral que, ens va fer posar popa al vent i a la mar i retrocedir buscant refugi d’aquell vendaval de vent i mar. El primer port al que vam poder accedir, va ser Alacant ... una bona reculada !

I també manifestar que vaig veure una vegada a Marsella l’arribada del ferri regular d’Argel, que venia d’haver passat un temporal de mestralada, i ens fèiem creus de veure les destrosses que tenia en tot allò que portava sobre coberta. I es tractava d’un vaixell gran.

Cap al sud, també es conegut com “cerç”, que sol ser sec i fred, i enemic no sols de navegants, sinó també de camperols, que en diuen “ha fet més mal que el mestral”.