MODERNITAT CADUCADA

“Com aquell que diu” fa quatre dies que aquest aparells fotografiats eren útils i ara “descansen”, amb bona voluntat, en el calaix dels records.

Veiem una màquina fotogràfica Nikon que encara conserva, com germanet necessari, un carret per a fotos de colors. Carret que es va lliurar d’anar a visitar la botiga de Fotoprix més pròxima. Li queda el consol, a aquest carret, que quan ell va passar a l’historia, la gran majoria de Fotoprix van fer fallida. Amb ells es va acabar la xafarderia dels reveladors que arribaven a conèixer la vida dels demés a través d’anar tafanejant en el revelat de les fotografies. És clar, aquest treball i les seves possibles conseqüències eren accions en principi no consentides, però ara en plataformes de les xarxes d’internet es mostra, amb voluntat de fer-ho, quantitats d’imatges que evidencien el tarannà de la persona que les mostra. És ben bé cert que aquella modernitat que els meus avis no gaudien, també ja ha caducat.

La foto ens mostra, també, estris de tècnica sofisticada que van fer servei durant escassament dues dècades ja passades. Són aparells caducats que han anat amunt i avall en butxaques i bosses. El de color negre és un Alcatel comprat per establir comunicacions, a Airtel ( després Vodafone ), companyia de llavors recent creació. Va ser un invent que va causar furor popular, això de poder trucar a qualsevol número de telèfon des de qualsevol lloc. Fins llavors, les comunicacions es feien de fixe a fixe i majoritàriament a través de cable. L’arribada del mòbil, comportava que el teu número de telèfon del mòbil havia d’estar present en la base de dades del territori des d’on es feia o es rebia la trucada. Un miracle en la tècnica de les comunicacions, que avui en dia ha progressat per la utilització d’andròmines que son molt més que un simple telèfon, són veritables ordinadors de butxaca.

La ciència ens fa canviar i a vegades per bé. Segons com es miri el canvi, comporta també hàbits de consum i vida diferent, que no sempre són positius per determinades persones o determinades edats.

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LLEBEIG o GARBÍ

Imatge
El vent que bufa del Sud-Oest s’anomena Llebeig o Garbí, noms d’origen diferent. El nom “garbí” procedeix de l’àrab GARBÍ, que significa “occidental”, vent de l’Oest ( aquesta arrel dona també nom a la regió portuguesa de l’Algarve i al Magreb, la més occidental de les regions aràbigues ), derivada de GARAB ( anar-se’n, allunyar-se ). El nom apareix ja a la Crònica de Jaume I i del català s’estengué a altres llengües, com l’italià. La paraula “llebeig” procedeix probablement del mossàrab “lebétx”, aquesta del grec medieval “libitxi”, la qual al seu torn, del grec antic LIBÜKION, diminutiu de LIBÜKÓS, “ provinent de Líbia “.Sembla ser que l’origen del nom es troba en el geògraf egipci ( de llengua grega ) Ptolomeu que va usar la paraula com a sinònim d’Oest, ja que per a ell ( a Egipte ) l’Oest era Líbia. Transcric un fragment descriptiu de Josep Pla sobre aquest vent : “ El garbí és el vent de les nostres tardes d’estiu. És el vent que en projectar-se sobre l’interior del país, els pag...
Més informació

GREGAL

Imatge
  És el vent que ens arriba del nord-est. Es diu que és un vent deliciós, fresc i brillant, alegre i estiuenc.   Antigament s’anomenava “ grec “. La terminació “al” agregada, és probablement deguda a analogia amb “ mestral “.   Malgrat que l’origen del nom sembli tan clar (vent que procedeix de Grècia), cal tenir en compte que a Catalunya aquest vent no ens arriba de Grècia, sinó de la Provença. L’explicació és que la paraula degué aparèixer a Sicília, on efectivament el vent del Nord-est els arriba des del país hel·lènic. Des de Sicília es devia estendre per tots els països del Mediterrani, entre ells Catalunya.   El gregal ( alguns en diuen “ gargal” ) té recorregut marítim i per tant arriba amb un grau d’humitat. Quan bufa fort, gregalada, hem d’associar-lo a una situació isobàrica determinada que l’origina, mentre que quan el gregal és fluix, respon a l’inici de la rotació dels vents tèrmics, “ marinades “, durant el matí, i llavors s’anomena “ gregalet de ...
Més informació

LA CANUDA

Imatge
El carrer de la Canuda – o de na Canuda – és un dels més antics de Barcelona i té el nom documentat des de l’any 1446, encara que no quedi ni un sol edifici d’aquella època. Hi ha unes quantes històries relacionades amb l’origen del seu nom. N’explicarem una.   Diuen que en aquest carrer vivia una de les famílies més riques i de més anomenada de la ciutat. Una de les minyones que hi servia es deia Canuda. Era una dona esvelta i airosa. El jove hereu de la rica família s’enamorà bojament de la jove serventa i decidí que faria el que fos per casar-se amb ella. Anà a buscar el pare de la seva enamorada i li demanà, respectuosament, la mà de la seva filla i el permís per esposar-s’hi. Però la resposta del pare el deixà garratibat, perquè es negà rotundament a tenir-lo per gendre. L’hereu no entenia com era possible que algú negués a la seva filla la possibilitat de tenir un marit que l’estimava i que, a més, era ric. Preguntà al pare quin era el motiu de la seva negativa i rebé aques...
Més informació