RELIGIONS

   Aquest llibre titulat “ Libro de la Familia “ amb el símbol dels deu manaments de fons i les mans d’un enllaç matrimonial, ens el va regalar alguna persona quan ens vam casar, no puc recordar qui, que va pensar que podia ser d’utilitat per registrar “cristianament” els esdeveniments durant els anys de matrimoni. No l’hem fet servir mai, el vaig descobrir en un armari, intacte i ben enquadernat.

Veig que està comprat a la llibreria “La Hormiga de Oro” de la Rambla Catalunya i òbviament està totalment expressat en castellà. Té el “nihil obstat” ( lliure d’obstacles, segons l’església ) i està supervisat per un “Censor”. Hi ha espais per registrar dades del marit i l’esposa i els fills, fent una previsió de “ fins a deu “  !  Després, apartats de doctrina amb els Deures dels Casats, Regles de vida, exemples d’Oracions, El Sant Rosari i fins i tot, el Viàtic i l’Extremunció. L’última pàgina acaba amb el llatí comprensible de QUOD DEUS CONJUNXIT, HOMO NON SEPARET ( Ai “Deu” ! paraula màgica ! )

Voldria suaument manifestar el meu desacord a la religió, en aquest cas a la catòlica, però també referit a qualsevol d’elles, per dir que tot és una gran xarxa establerta des de sempre i estructurada de tal manera que té molt difícil desaparició. Juga amb la mentalitat i lògic temor de qualsevol persona quan a voltes passa per problemes que afligeixen la voluntat humana i es veuen obligats a encomanar-se a qualsevol cosa aparentment superior, diguis “Deu”, diguis qualsevol altre ésser semblant.

Com en totes les accions vitals, el que menys trobaràs són les utòpiques estructures anarquistes, son formes materialitzades des de segles enrere, amb lideratges i estructures piramidals que utilitzen als pobles, enganyant i seduint mentalitats, moltes vegades prometent “cels de protecció“, conceptes que no existeixen en vida i molt menys després de la mort. Serveixen, això sí, per governar i exercir el poder.

Hi ha un concepte bàsic al qual s’hi refereixen sempre, que és manifestar que existeix un ser superior que ha creat aquest món que coneixem. Tampoc hi crec, pertanyem a una espècie animal que ha nascut i que algun dia morirà.

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LLEBEIG o GARBÍ

Imatge
El vent que bufa del Sud-Oest s’anomena Llebeig o Garbí, noms d’origen diferent. El nom “garbí” procedeix de l’àrab GARBÍ, que significa “occidental”, vent de l’Oest ( aquesta arrel dona també nom a la regió portuguesa de l’Algarve i al Magreb, la més occidental de les regions aràbigues ), derivada de GARAB ( anar-se’n, allunyar-se ). El nom apareix ja a la Crònica de Jaume I i del català s’estengué a altres llengües, com l’italià. La paraula “llebeig” procedeix probablement del mossàrab “lebétx”, aquesta del grec medieval “libitxi”, la qual al seu torn, del grec antic LIBÜKION, diminutiu de LIBÜKÓS, “ provinent de Líbia “.Sembla ser que l’origen del nom es troba en el geògraf egipci ( de llengua grega ) Ptolomeu que va usar la paraula com a sinònim d’Oest, ja que per a ell ( a Egipte ) l’Oest era Líbia. Transcric un fragment descriptiu de Josep Pla sobre aquest vent : “ El garbí és el vent de les nostres tardes d’estiu. És el vent que en projectar-se sobre l’interior del país, els pag...
Més informació

GREGAL

Imatge
  És el vent que ens arriba del nord-est. Es diu que és un vent deliciós, fresc i brillant, alegre i estiuenc.   Antigament s’anomenava “ grec “. La terminació “al” agregada, és probablement deguda a analogia amb “ mestral “.   Malgrat que l’origen del nom sembli tan clar (vent que procedeix de Grècia), cal tenir en compte que a Catalunya aquest vent no ens arriba de Grècia, sinó de la Provença. L’explicació és que la paraula degué aparèixer a Sicília, on efectivament el vent del Nord-est els arriba des del país hel·lènic. Des de Sicília es devia estendre per tots els països del Mediterrani, entre ells Catalunya.   El gregal ( alguns en diuen “ gargal” ) té recorregut marítim i per tant arriba amb un grau d’humitat. Quan bufa fort, gregalada, hem d’associar-lo a una situació isobàrica determinada que l’origina, mentre que quan el gregal és fluix, respon a l’inici de la rotació dels vents tèrmics, “ marinades “, durant el matí, i llavors s’anomena “ gregalet de ...
Més informació

LA CANUDA

Imatge
El carrer de la Canuda – o de na Canuda – és un dels més antics de Barcelona i té el nom documentat des de l’any 1446, encara que no quedi ni un sol edifici d’aquella època. Hi ha unes quantes històries relacionades amb l’origen del seu nom. N’explicarem una.   Diuen que en aquest carrer vivia una de les famílies més riques i de més anomenada de la ciutat. Una de les minyones que hi servia es deia Canuda. Era una dona esvelta i airosa. El jove hereu de la rica família s’enamorà bojament de la jove serventa i decidí que faria el que fos per casar-se amb ella. Anà a buscar el pare de la seva enamorada i li demanà, respectuosament, la mà de la seva filla i el permís per esposar-s’hi. Però la resposta del pare el deixà garratibat, perquè es negà rotundament a tenir-lo per gendre. L’hereu no entenia com era possible que algú negués a la seva filla la possibilitat de tenir un marit que l’estimava i que, a més, era ric. Preguntà al pare quin era el motiu de la seva negativa i rebé aques...
Més informació