LLÚCIA

Avui és tretze de desembre, dia de Santa Llúcia. Siguem o no creients, aquest és un dia especial, com a mínim en el nostre àmbit territorial.

 Anys enrere, avui sortien les modistes al carrer, al centre de Barcelona a passejar l’alegria del seu dia patronal. Es que les modistes han d’esforçar la vista per fer bons i encertades les seves puntades.

Llegeixo que Llúcia era de Siracusa ( Sicília ) cap el tercer segle de la nostra era, que va ser torturada traient-li els ulls, raó pel qual en les pintures la dibuixen sempre aguantant un plat amb dos ulls. Aquest motiu fa que l’hagin adoptat com patrona dels cecs i malalts de la vista.

També s’hi afegeixen els oculistes, és clar. A la Catedral de Barcelona, a l’entrada, hi trobareu un altar que sempre hi té feligresos i avui especialment.

Anys enrere, començava la Fira de Santa Llúcia al Pla de la Catedral de Barcelona amb paradetes diverses però en especial per les que oferien tota classe de figuretes per guarnir el pessebre. Ara, la fira segueix, encara que ja està muntada fa dies. Anem àvids de comprar i vendre i això fa que els voltants de Nadal els tinguem bastants dies abans.

No ens en podem oblidar, com a mínim els que veiem TV3, de la “Nit de Santa Llúcia”, la festa de Lletres Catalanes que organitza Ômnium, i que ahir van retransmetre per televisió, aquest any realitzat al Teatre Nacional de Catalunya. Una gala que he vist últimament varies vegades i que sempre em plau, perquè s’esforcen en fer presentacions singulars i originals, sense improvisacions. Em va agradar també aquest any.

Finalment dir que estem a prop d’entrar a l’hivern, que per tant les nits són les més llargues de l’any. Antigament, consideraven aquest dia 13 com el de la nit més llarga, raó per la qual assimilant nit i foscor, ceguera, es va escollir aquest dia com el dedicat a Santa Llúcia.

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LLEBEIG o GARBÍ

Imatge
El vent que bufa del Sud-Oest s’anomena Llebeig o Garbí, noms d’origen diferent. El nom “garbí” procedeix de l’àrab GARBÍ, que significa “occidental”, vent de l’Oest ( aquesta arrel dona també nom a la regió portuguesa de l’Algarve i al Magreb, la més occidental de les regions aràbigues ), derivada de GARAB ( anar-se’n, allunyar-se ). El nom apareix ja a la Crònica de Jaume I i del català s’estengué a altres llengües, com l’italià. La paraula “llebeig” procedeix probablement del mossàrab “lebétx”, aquesta del grec medieval “libitxi”, la qual al seu torn, del grec antic LIBÜKION, diminutiu de LIBÜKÓS, “ provinent de Líbia “.Sembla ser que l’origen del nom es troba en el geògraf egipci ( de llengua grega ) Ptolomeu que va usar la paraula com a sinònim d’Oest, ja que per a ell ( a Egipte ) l’Oest era Líbia. Transcric un fragment descriptiu de Josep Pla sobre aquest vent : “ El garbí és el vent de les nostres tardes d’estiu. És el vent que en projectar-se sobre l’interior del país, els pag...
Més informació

GREGAL

Imatge
  És el vent que ens arriba del nord-est. Es diu que és un vent deliciós, fresc i brillant, alegre i estiuenc.   Antigament s’anomenava “ grec “. La terminació “al” agregada, és probablement deguda a analogia amb “ mestral “.   Malgrat que l’origen del nom sembli tan clar (vent que procedeix de Grècia), cal tenir en compte que a Catalunya aquest vent no ens arriba de Grècia, sinó de la Provença. L’explicació és que la paraula degué aparèixer a Sicília, on efectivament el vent del Nord-est els arriba des del país hel·lènic. Des de Sicília es devia estendre per tots els països del Mediterrani, entre ells Catalunya.   El gregal ( alguns en diuen “ gargal” ) té recorregut marítim i per tant arriba amb un grau d’humitat. Quan bufa fort, gregalada, hem d’associar-lo a una situació isobàrica determinada que l’origina, mentre que quan el gregal és fluix, respon a l’inici de la rotació dels vents tèrmics, “ marinades “, durant el matí, i llavors s’anomena “ gregalet de ...
Més informació

LA CANUDA

Imatge
El carrer de la Canuda – o de na Canuda – és un dels més antics de Barcelona i té el nom documentat des de l’any 1446, encara que no quedi ni un sol edifici d’aquella època. Hi ha unes quantes històries relacionades amb l’origen del seu nom. N’explicarem una.   Diuen que en aquest carrer vivia una de les famílies més riques i de més anomenada de la ciutat. Una de les minyones que hi servia es deia Canuda. Era una dona esvelta i airosa. El jove hereu de la rica família s’enamorà bojament de la jove serventa i decidí que faria el que fos per casar-se amb ella. Anà a buscar el pare de la seva enamorada i li demanà, respectuosament, la mà de la seva filla i el permís per esposar-s’hi. Però la resposta del pare el deixà garratibat, perquè es negà rotundament a tenir-lo per gendre. L’hereu no entenia com era possible que algú negués a la seva filla la possibilitat de tenir un marit que l’estimava i que, a més, era ric. Preguntà al pare quin era el motiu de la seva negativa i rebé aques...
Més informació