MIQUEL CLAPAROLS

Miquel Claparols Auladell, veí del barri del Centre de l’Hospitalet que el 1 de març de 2022, als 63 anys malauradament, ens va deixar a conseqüència de les seqüeles d’un ictus.

Era una persona poc coneguda fora dels àmbits locals i fora dels coneixedors i divulgadors de la cinematografia, afició que ell practicava  des de que era molt jove.

Era un assidu de l‘Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet, creador del “Cine Club” i impulsor i presentador de versions originals als Cines Oliveras i Rambla fins que aquests van desaparèixer apagats per la implantació de petites sales agrupades en grans Centres Comercials.

Aquest humil difusor de la cinematografia, quan va veure tallat l’ús de les sales del centre de l’Hospitalet, llavors va contactar amb la família Campreciós, concretament amb en Jaume Campreciós Pujol (traspassat el 2017) que com creador de la productora Filmax, havien instal·lat els multicines del Centre Comercial Granvia2 a la plaça d’Europa, per fer servir els seus locals una vegada per setmana i posar en marxa sessions de cinema en versió original, “ Espai V.O. “.

A casa, la Núria i jo, el vam conèixer quan vam descobrir que cada dimarts feien dues sessions per la tarda d’una pel·lícula escollida en versió original, sia qual fora el seu idioma bàsic.

Cada dimarts a la cinc de la tarda, minuts abans, trobàvem sempre en Miquel donant la benvinguda i oferint el programa de pel·lícules del mes, tríptic que feia fer amb la col·laboració d’uns pocs anunciants que li ajudaven a pagar el cost de la impressió.

Sé o puc comprendre que el cinema és un motiu per aclarir la ment i distreure’s dels maldecaps quotidians, ara bé, haver de presenciar les pel·lícules “top” de cada setmana basades en personatges estrafolaris amenitzats amb llamps i trons d’altres suposades galàxies, dubto que aclareixin res, ans al contrari.

Aquest “Espai V.O.” que encara ens ofereixen a Granvia2, malgrat sense en Miquel, fa que puguem presenciar films de països diferents que la majoria de les vegades, aborden temes específics a resoldre o expliquen casos i, de tal manera que et fan “pensar” i fer treballar la comprensió de la vida i les seves complexitats. I en definitiva, gràcies a en Miquel Claparols i Auladell, q.p.d.

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LLEBEIG o GARBÍ

Imatge
El vent que bufa del Sud-Oest s’anomena Llebeig o Garbí, noms d’origen diferent. El nom “garbí” procedeix de l’àrab GARBÍ, que significa “occidental”, vent de l’Oest ( aquesta arrel dona també nom a la regió portuguesa de l’Algarve i al Magreb, la més occidental de les regions aràbigues ), derivada de GARAB ( anar-se’n, allunyar-se ). El nom apareix ja a la Crònica de Jaume I i del català s’estengué a altres llengües, com l’italià. La paraula “llebeig” procedeix probablement del mossàrab “lebétx”, aquesta del grec medieval “libitxi”, la qual al seu torn, del grec antic LIBÜKION, diminutiu de LIBÜKÓS, “ provinent de Líbia “.Sembla ser que l’origen del nom es troba en el geògraf egipci ( de llengua grega ) Ptolomeu que va usar la paraula com a sinònim d’Oest, ja que per a ell ( a Egipte ) l’Oest era Líbia. Transcric un fragment descriptiu de Josep Pla sobre aquest vent : “ El garbí és el vent de les nostres tardes d’estiu. És el vent que en projectar-se sobre l’interior del país, els pag...
Més informació

GREGAL

Imatge
  És el vent que ens arriba del nord-est. Es diu que és un vent deliciós, fresc i brillant, alegre i estiuenc.   Antigament s’anomenava “ grec “. La terminació “al” agregada, és probablement deguda a analogia amb “ mestral “.   Malgrat que l’origen del nom sembli tan clar (vent que procedeix de Grècia), cal tenir en compte que a Catalunya aquest vent no ens arriba de Grècia, sinó de la Provença. L’explicació és que la paraula degué aparèixer a Sicília, on efectivament el vent del Nord-est els arriba des del país hel·lènic. Des de Sicília es devia estendre per tots els països del Mediterrani, entre ells Catalunya.   El gregal ( alguns en diuen “ gargal” ) té recorregut marítim i per tant arriba amb un grau d’humitat. Quan bufa fort, gregalada, hem d’associar-lo a una situació isobàrica determinada que l’origina, mentre que quan el gregal és fluix, respon a l’inici de la rotació dels vents tèrmics, “ marinades “, durant el matí, i llavors s’anomena “ gregalet de ...
Més informació

LA CANUDA

Imatge
El carrer de la Canuda – o de na Canuda – és un dels més antics de Barcelona i té el nom documentat des de l’any 1446, encara que no quedi ni un sol edifici d’aquella època. Hi ha unes quantes històries relacionades amb l’origen del seu nom. N’explicarem una.   Diuen que en aquest carrer vivia una de les famílies més riques i de més anomenada de la ciutat. Una de les minyones que hi servia es deia Canuda. Era una dona esvelta i airosa. El jove hereu de la rica família s’enamorà bojament de la jove serventa i decidí que faria el que fos per casar-se amb ella. Anà a buscar el pare de la seva enamorada i li demanà, respectuosament, la mà de la seva filla i el permís per esposar-s’hi. Però la resposta del pare el deixà garratibat, perquè es negà rotundament a tenir-lo per gendre. L’hereu no entenia com era possible que algú negués a la seva filla la possibilitat de tenir un marit que l’estimava i que, a més, era ric. Preguntà al pare quin era el motiu de la seva negativa i rebé aques...
Més informació