BARCELONA 1929


Aquesta foto és un retall de revista de 1929, amb dibuix d’un hipotètic  futur de la ciutat de Barcelona en l’espai del Portal de la Pau. Era una premonició, un somni que mai s’ha arribat a realitzar. 

Eren temps en que predominaven els grans viatges en transatlàntics. El turisme era representat per visitants que venien per la mar. Què menys que imaginar-se que el futur representatiu de la ciutat estigués representat en el Portal de la Pau, cara a mar esperant les persones bocabadades en l’arribada a la capital catalana. Somni indeterminat ! 

Edificis circumdant la plaça i donant entrada a les Rambles i a la avinguda de les Drassanes. Edificis d’arquitectura semblant al Gran Hotel i Restaurant, que l’Exposició Universal de 1888 va construir paral·lel al moll de Bosch i Alsina i el Passeig de Colom. Sols ens queda en Colom assenyalant l’horitzó, i els seus lleons protectors.

Aquell any, Barcelona organitzava l’Exposició Internacional que va repercutir en la urbanització de la Plaça Espanya i de tot l’espai de pavellons de la Fira, a més a més d’adequar tota la zona enjardinada del parc de Montjuïc.

L’Exposició de 1888 va recuperar els terrenys de l’actual parc de la Ciutadella. La del 1929 va ser un altre impuls urbanístic i de desenvolupament del transport públic. Les Olimpíades del 1992, va representar un avenç molt considerable ...

Està clar, que hem anat creixent a força de buscar motius extraordinaris, no sense provocar crítiques des de més enllà de ponent ... com si no existís un dèficit fiscal que mai s’ha corregit  !!!

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LLEBEIG o GARBÍ

Imatge
El vent que bufa del Sud-Oest s’anomena Llebeig o Garbí, noms d’origen diferent. El nom “garbí” procedeix de l’àrab GARBÍ, que significa “occidental”, vent de l’Oest ( aquesta arrel dona també nom a la regió portuguesa de l’Algarve i al Magreb, la més occidental de les regions aràbigues ), derivada de GARAB ( anar-se’n, allunyar-se ). El nom apareix ja a la Crònica de Jaume I i del català s’estengué a altres llengües, com l’italià. La paraula “llebeig” procedeix probablement del mossàrab “lebétx”, aquesta del grec medieval “libitxi”, la qual al seu torn, del grec antic LIBÜKION, diminutiu de LIBÜKÓS, “ provinent de Líbia “.Sembla ser que l’origen del nom es troba en el geògraf egipci ( de llengua grega ) Ptolomeu que va usar la paraula com a sinònim d’Oest, ja que per a ell ( a Egipte ) l’Oest era Líbia. Transcric un fragment descriptiu de Josep Pla sobre aquest vent : “ El garbí és el vent de les nostres tardes d’estiu. És el vent que en projectar-se sobre l’interior del país, els pag...
Més informació

GREGAL

Imatge
  És el vent que ens arriba del nord-est. Es diu que és un vent deliciós, fresc i brillant, alegre i estiuenc.   Antigament s’anomenava “ grec “. La terminació “al” agregada, és probablement deguda a analogia amb “ mestral “.   Malgrat que l’origen del nom sembli tan clar (vent que procedeix de Grècia), cal tenir en compte que a Catalunya aquest vent no ens arriba de Grècia, sinó de la Provença. L’explicació és que la paraula degué aparèixer a Sicília, on efectivament el vent del Nord-est els arriba des del país hel·lènic. Des de Sicília es devia estendre per tots els països del Mediterrani, entre ells Catalunya.   El gregal ( alguns en diuen “ gargal” ) té recorregut marítim i per tant arriba amb un grau d’humitat. Quan bufa fort, gregalada, hem d’associar-lo a una situació isobàrica determinada que l’origina, mentre que quan el gregal és fluix, respon a l’inici de la rotació dels vents tèrmics, “ marinades “, durant el matí, i llavors s’anomena “ gregalet de ...
Més informació

LA CANUDA

Imatge
El carrer de la Canuda – o de na Canuda – és un dels més antics de Barcelona i té el nom documentat des de l’any 1446, encara que no quedi ni un sol edifici d’aquella època. Hi ha unes quantes històries relacionades amb l’origen del seu nom. N’explicarem una.   Diuen que en aquest carrer vivia una de les famílies més riques i de més anomenada de la ciutat. Una de les minyones que hi servia es deia Canuda. Era una dona esvelta i airosa. El jove hereu de la rica família s’enamorà bojament de la jove serventa i decidí que faria el que fos per casar-se amb ella. Anà a buscar el pare de la seva enamorada i li demanà, respectuosament, la mà de la seva filla i el permís per esposar-s’hi. Però la resposta del pare el deixà garratibat, perquè es negà rotundament a tenir-lo per gendre. L’hereu no entenia com era possible que algú negués a la seva filla la possibilitat de tenir un marit que l’estimava i que, a més, era ric. Preguntà al pare quin era el motiu de la seva negativa i rebé aques...
Més informació