DISSEMBLANÇA

Tinc a disposició aquest llibre editat el 1936 i que servia de publicació escolar. Són 141 pàgines destinades a servir de guia de treball als escolars, no tant per aprendre de memòria sinó per que l’alumne observi i comenci a conèixer la natura en les diferents estacions de l’any. És a dir hagi fet apunts en un quadern d’anotacions que després pugui comparar en les sortides personals al camp i tot el que l’envolta.

Estem parlant d’un objecte pedagògic d’una ensenyança de fa noranta anys. Des de aquesta distància, voldria fer evident com a canviat la natura, sense jutjar-ho, sols per evidenciar les diferències. 

Transcric la descripció que es feia llavors d’una de les quatre estacions : l’hivern.

>>     L’Hivern comença el 21 de desembre.

            En aquest temps el Sol és feble.

            Els camps i les muntanyes han perdut aquell to, animat de color, que tenen en les altres estacions de l’any. Tot té l’aspecte de mort aparent.

            La major part dels arbres queden esfullats i mostren llurs branques nues. A l’extrem d’aquestes els borrons ja són formats, i resten closos perquè les glaçades de la nit no malmetin les fulles que han de brotar en despuntar la pròxima Primavera.

            Les feines del camp resten aturades. Sovintegen les pluges, els freds, les glaçades i la neu.

            Les llavors del blat i de l’ordi ja són sembrades i esperen que les primeres pluges de l’estació les posin en plena activitat de germinar.

            La fullaraca que queda escampada pel bosc manté la mullena i permet que les fulles es vagin desfent, i així abonen la terra.

            Per torrenteres i obagues creixen plantes que són apropiades per a aquests llocs, com les molses i els galzerans, que necessiten la humitat per a créixer.

            Venen a hivernar a la nostra terra molts ocells que en el bon temps viuen als països freds i a l’alta muntanya, com el pit-roig o rupit, els estornells, l’ànec silvestre, la griva, el picot i altres.

            Alguns que vivien entre nosaltres han marxat a terres més calentes. En canvi, hi ha ocells que tot l’any resten al nostre país.

            El rigorós Hivern i l’escàs aliment que troben certs animals que viuen en llocs feréstecs, com els senglars, les guineus i altres, fa que aquests baixin cap a les planes.

            Aleshores els caçadors els persegueixen perquè malmeten els conreus o són un perill per als animals de què l’home té cura.

            Viuen adormits a llurs amagatalls els insectes que han restat vius, així com molts animalets d’altres menes.

            Els cims de les muntanyes altes són coberts de neu. El Montseny ja porta caputxa blanca.

            La neu es va fonent a poc a poc, es va filtrant per dins la terra i engruixeix les fonts.

            L’aigua d’aquestes fonts i els rius donen riquesa al país.   <<

Considerem si avui podríem redactar de la mateixa manera. Possiblement hauríem de canviar algun concepte, perquè la situació ha canviat, o l’hem feta canviar.

                       Encara existeixen col·lectius singulars que neguen el canvi climàtic !!!




 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LLEBEIG o GARBÍ

Imatge
El vent que bufa del Sud-Oest s’anomena Llebeig o Garbí, noms d’origen diferent. El nom “garbí” procedeix de l’àrab GARBÍ, que significa “occidental”, vent de l’Oest ( aquesta arrel dona també nom a la regió portuguesa de l’Algarve i al Magreb, la més occidental de les regions aràbigues ), derivada de GARAB ( anar-se’n, allunyar-se ). El nom apareix ja a la Crònica de Jaume I i del català s’estengué a altres llengües, com l’italià. La paraula “llebeig” procedeix probablement del mossàrab “lebétx”, aquesta del grec medieval “libitxi”, la qual al seu torn, del grec antic LIBÜKION, diminutiu de LIBÜKÓS, “ provinent de Líbia “.Sembla ser que l’origen del nom es troba en el geògraf egipci ( de llengua grega ) Ptolomeu que va usar la paraula com a sinònim d’Oest, ja que per a ell ( a Egipte ) l’Oest era Líbia. Transcric un fragment descriptiu de Josep Pla sobre aquest vent : “ El garbí és el vent de les nostres tardes d’estiu. És el vent que en projectar-se sobre l’interior del país, els pag...
Més informació

GREGAL

Imatge
  És el vent que ens arriba del nord-est. Es diu que és un vent deliciós, fresc i brillant, alegre i estiuenc.   Antigament s’anomenava “ grec “. La terminació “al” agregada, és probablement deguda a analogia amb “ mestral “.   Malgrat que l’origen del nom sembli tan clar (vent que procedeix de Grècia), cal tenir en compte que a Catalunya aquest vent no ens arriba de Grècia, sinó de la Provença. L’explicació és que la paraula degué aparèixer a Sicília, on efectivament el vent del Nord-est els arriba des del país hel·lènic. Des de Sicília es devia estendre per tots els països del Mediterrani, entre ells Catalunya.   El gregal ( alguns en diuen “ gargal” ) té recorregut marítim i per tant arriba amb un grau d’humitat. Quan bufa fort, gregalada, hem d’associar-lo a una situació isobàrica determinada que l’origina, mentre que quan el gregal és fluix, respon a l’inici de la rotació dels vents tèrmics, “ marinades “, durant el matí, i llavors s’anomena “ gregalet de ...
Més informació

LA CANUDA

Imatge
El carrer de la Canuda – o de na Canuda – és un dels més antics de Barcelona i té el nom documentat des de l’any 1446, encara que no quedi ni un sol edifici d’aquella època. Hi ha unes quantes històries relacionades amb l’origen del seu nom. N’explicarem una.   Diuen que en aquest carrer vivia una de les famílies més riques i de més anomenada de la ciutat. Una de les minyones que hi servia es deia Canuda. Era una dona esvelta i airosa. El jove hereu de la rica família s’enamorà bojament de la jove serventa i decidí que faria el que fos per casar-se amb ella. Anà a buscar el pare de la seva enamorada i li demanà, respectuosament, la mà de la seva filla i el permís per esposar-s’hi. Però la resposta del pare el deixà garratibat, perquè es negà rotundament a tenir-lo per gendre. L’hereu no entenia com era possible que algú negués a la seva filla la possibilitat de tenir un marit que l’estimava i que, a més, era ric. Preguntà al pare quin era el motiu de la seva negativa i rebé aques...
Més informació