EL " FELIUET "

A començaments de 1862 s’inaugurava a Girona amb tota solemnitat el tram de la línia fèrria que unia aquesta capital amb l’”Empalme” de Maçanet. Les companyies de Mataró i Granollers s’havien fusionat per aconseguir la concessió de l’Estat i els recursos necessaris per acabar de construir el tram de Barcelona a Girona. L’objectiu era arribar a la frontera amb França a través de Figueres, aconseguint-se el 1878.

Una vegada aconseguit aquest objectiu, es va desencadenar la realització de projectes diversos per comunicar ràpida i fàcilment les poblacions més importants de les comarques gironines amb el tren de Barcelona a la frontera.

Durant la segona meitat del segle XIX, tota la comarca del Baix Empordà va experimentar un creixement econòmic gràcies a la industria del suro. Sant Feliu de Guíxols també va participar en la regeneració d’aquesta tradicional activitat. La prosperitat d’aquest negoci fou força important, doncs fins i tot empreses estrangeres (Bender, Buchmall & Sons, Perdieux ...), arribaren a instal·lar-se en aquesta ciutat. Pel que fa al transport terrestre, hi ha aquestes dades : maig de 1885, entraren i sortiren per la carretera de Sant Feliu a Girona 2.423 carruatges, 1.067 de passatgers i 1.356 de mercaderies, que volia dir una mitjana diària de 79 carruatges.

Però aviat van veure perillar el futur econòmic més immediat sinó es disposava d’uns mitjans de comunicació més adients. El mal estat de les carreteres feia els transports en carro, galera o tartana molt lents i fatigosos. En la majoria dels casos, la carretera no era més que un camí veïnal.

El 1887, Joan Casas i Enric Heriz de Sant Feliu de Guíxols, veritables impulsors, van publicar una memòria-avantprojecte que projectava un tren d’ample estret entre la població i Fornells de la Selva per trobar-se amb la línia de França.

Aquella Memòria, editada a Sant Feliu, fou molt ben acollida per la gran majoria dels guixolencs.

El 21 de març de de 1889, es concedí la concessió per 99 anys a Joan Casas i Arxer, com a representant de tot un poble.

Així es pot dir que, inicialment, el tren de Sant Feliu a Girona va ser l’obra personal de dos guixolencs : Joan Casas i Arxer i Enric Heriz . Darrera d’ells, hi havia tot un poble que recolzava i feia possible el projecte. Inicialment, el capital social era de 1.536.000 pessetes que es dividí en 15.360 accions, de les quals la major part van ser subscrites per Joan Casas, però també per una gran quantitat de guixolencs.

Constituïda la Companyia, les obres s’iniciaren immediatament, ma d’obra, esplanacions, ponts i material locomotores i vagons.

El dijous, 30 de juny de 1892 fou el dia de la inauguració. Recordant aquell dia, Gaziel va escriure : “ La vila estava més trasbalsada que si hagués hagut de rebre el rei o el papa. Del cantó de Tueda, el barri on s’havia construït l’estació, l’entusiasme del tren va fer-hi sorgir un barri nou, comptant amb la vida i l’animació que el carrilet li donaria. El carrer de la Processó ( avui Joan Maragall ), que fins llavors havia estat una costa polsosa i excèntrica, que no menava enlloc, com que ara conduïa a l’estació, es convertí en una via animada on la gent rica construí, a banda i banda, cases noves i bones, tant que encara hi són ... “

El “feliuet”, aquella joia del Baix Empordà, el tren petit de Sant Feliu de Guíxols, el 10 d’abril de 1969 a les 17,16 hrs. sortí per última vegada de Girona per recórrer, aplaudit durant tot el camí, i arribant a les 21,45 a Sant Feliu, on es va fer un minut de silenci i un xiulet per homenatjar i tancar un capítol de setanta-set anys de Feliuet.

Font :