ELS PRIMERS FERROCARRILS

Abans del vaixell de vapor i l’automòbil, hi va haver un mitjà de comunicació prou important per marcar una època : el ferrocarril.

Aquest nou mitjà de transport nasqué a Anglaterra fruit de la revolució industrial. Aquest fenomen, que significà l’acabament de les estructures econòmiques d’un règim antic, sorgí per la convergència d’una sèrie de canvis que es succeïren al llarg dels segles XVII i XVIII: polítics ( aparició del règim liberal ), socials ( traspàs d’una societat estamental a una de classes ), agraris ( especialització de la producció agrària ), demogràfics ( ritme de creixement de la població ), econòmics ( utilització de noves matèries primes, cotó, ferro, ... ), noves fonts d’energia ( carbó ... ).

Aquestes innovacions, juntament amb l’increment de la demanda de productes manufacturats que ocasionà l’augment demogràfic, afavoriren la creació de la industria tèxtil i siderúrgica fonamentades en noves tècniques que permeteren accelerar la producció fins aconseguir excedents en quantitats il·limitades que obligaren, al mateix temps, la recerca de nous mercats per evitar que el nou sistema econòmic creat, el capitalisme, s’estanqués.

L’aparició del ferrocarril fou una resposta a aquestes necessitats d’expansió. Fou un mitjà eficient i barat per transportar grans volums de mercaderies.

Els seus orígens cal cercar-los en les explotacions mineres del segle XVI, on ja circulaven vagonetes tirades per cavalls damunt de rails de fusta. Al segle XVIII s’utilitzaren per primer cop bigues de ferro.

Però no fou fins el 1825 que l’enginyer George Stephenson, després de diversos intents fracassats, que va poder fer realitat la substitució de la tracció animal per la força del vapor, malgrat que ja feia anys que James Watt havia inventat la màquina de vapor ( 1765 ).

Així doncs, en la línia de 13 quilòmetres entre Stockton i Darlington (est d’Anglaterra, sud de Newcastle) circulà el primer tren miner. I el 1830 entre Manchester i Liverpool circulà el primer de passatgers.

A partir d’aquest moment el ferrocarril s’estengué ràpidament per tot Europa : el 1832 a França, el 1835 a Bèlgica i Alemanya, el 1839 a Itàlia, el 1848 a Espanya i el 1851, a Rúsia.

Ben aviat arribà a altres continents, el 1830 s’inaugurà la primera línia de passatgers als Estats Units, convertint-se en el gran mitjà de transports del segle XIX. Un mitjà que impulsà de forma evident els intercanvis socials i econòmics a nivell mundial.

Segons els diferents serveis a que estava destinat el ferrocarril, la capacitat econòmica que si podia adreçar i les dificultats geogràfiques de les zones que havia de recórrer, s’utilitzaren diferents amples de via.

En terrenys oberts podien ser emprats amples importants, obtenint-se resultats d’explotació més elevats.

A Europa l’ample més freqüent va ser el de 1.435 mm., conegut com a ample internacional.

Cal fer menció de l’ample ferroviari ibèric, d’Espanya i Portugal, que és de 1.668 mm., encara que també es pot trobar el mateix ample a la línia 1 del metro de Barcelona. Algú “parla” de ample històric “estratègic” en aquesta diferència amb Europa.

En terrenys difícils cal utilitzar un ample reduït que permeti l’adaptació del ferrocarril al medi, comportant revolts pronunciats i en conseqüència càrregues menors i velocitats baixes. L’ample usat en aquests casos és el de 1.000 mm., com també els 760 o 750 mm. Aquest darrers amples foren els que donaren a conèixer els trens que circulen sota el nom de trens de via estreta.

Font :