L'AVI QUE VA ANAR A CUBA

Gairebé tothom coneix, alguns se la saben de memòria, la popular havanera “ L’avi “ del mestre Ortega i Monasterio, a on es parla d’un avi que va anar a Cuba, amb tripulació de l’Empordà, Calella, a bord del “ Català “.

Doncs, jo voldria parlar d’un altre que hi va anar amb vaixell de la Trasatlántica, no pas en el “Montserrat” o en el “Cataluña” per fer-ho amb aires de la nostra terra, sinó amb el “ Covadonga “ ( foto ), també de Trasatlántica.

Per cert, d’aquest vapor ( steam ship, S/S ) s’entenen molt poques fotos perquè la Cia. el va adquirir, amb dret de recompra, tan sols per fer viatges de transport de tropes a Cuba durant els finals del segle XIX, en les guerres per mantenir la colònia que finalment s’independitza el 1898. 

Aquest avi del que vull parlar-ne no és de l’Empordà sinó veí del Gironès, del que m’estendré una mica en la seva vida i trajectòria. 

Ell es diu Narcís i neix a Celrà, municipi situat a uns 14 quilòmetres al nord de Girona, el 31 d’agost de l’any 1876 en una família de teixidors, com a segon fill, precedit d’un Miquel i seguit per un Enric, una Dolors i una Consol. Cinc fills d’en Joan i Joaquima. 

Als dinou anys és “cridat a files”, és a dir cridat per ingressar en l’Exèrcit de manera obligatòria, com l’habitual d’aquell moment, 1895. 

Sembla ser que per sorteig, inicialment li correspon fer el servei militar en la península, està uns mesos fent serveis diversos i el mes de març de 1896 es ascendit a Caporal ( Cabo ).

La situació a Cuba s’agreuja i passa a formar part d’un contingent que es enviat a l’illa per combatre contra les forces independentistes de l’”apòstol” José Martí, heroi dels cubans, d’origen valencià i canari.

 

 

La Guerra d’independència cubana o Guerra del 95, és el nom amb el qual es coneix l’última guerra per la independència dels cubans contra el domini espanyol, i és potser una de les últimes guerres americanes contra el Regne d’Espanya. Es va iniciar el 1895 fins acabar el 1898, quan els cubans ajudats per les forces nord-americanes fan rendir a les tropes realistes.

El “Cabo Narciso” es enviat a Santander a on embarca en el vapor Covadonga ( el de la foto ) i apareix a La Havana cap el mes de setembre de 1896, en mig del conflicte obert clarament l’any anterior.

Segons el relat que he pogut llegir en el seu historial militar, l’actuació en combats va transcorre entre La Havana, Campo Florido a les afores de la capital i una mica més al sud, centre de l’illa, a la població de San Nicolás.

També llegeixo que va ser arrestat amb una pena de quatre mesos i un dia per agressió a un subordinat. Aspecte aquest que em dona a entendre que el seu caràcter no era precisament afable o benvolent.

No obstant tot i tothom, és dels pocs que torna viu d’aquell infern.

En Narcís amb vint i pocs anys torna a Celrà a iniciar la seva vida civil, presumptament com a forner.

Als inicis del segle XX, contrau matrimoni amb Angela N. ( penso que és Nonell ) i el matrimoni sense cap fill s’acaba, al morí malauradament l’esposa Angela.

Més endavant, cap a 1911, coneix a Hermenegilda i es cassen a Celrà.

D’aquest segon matrimoni neix el 1912 un primer fill, que el bategen Amat ( Amado ). 

Amb el fill encara nadó, decideixen emigrar a Argentina. Una vegada allà, el seu destí laboral el porta a Corrientes. Aquesta és una ciutat d’origen guaraní, situada a la riba oriental del riu Paraná , a uns 1.000 quilómetres al nord de Buenos Aires. 

En aquesta provincia propera al Paraguai, Brasil i Uruguay, neix el 1913 un segon fill anomenat Joan i el 1915, la filla Elisa. Tres criatures que donen feina a la parella d’en Narcís i l’Hermenegilda.

Però la sort no s’alia amb en Narcís, perquè la seva esposa Hermenegilda contrau una enfermetat  greu i es veu obligada a retornar sola amb els tres criatures a Celrà, deixant que ho faci en Narcís quan tanqui totes les seves propietats i els seus afers.

Hem d’imaginar una dona sola, amb no gaire salut, carregada amb tres criatures de cinc, quatre i dos anys, fent via per travessar la “Mesopotamia Argentina”* en tren, entre catorze a divuit hores, per després, a Buenos Aires, embarcar cap a Espanya.

*Les tres províncies de EntreRios, Corrientes i Misiones, pel mig de les quals

flueix el riu Paraná, en diuen Mesopotamia Argentina. Des de Buenos Aires a

Misiones, existeix des de 1888 el Ferrocarril General Urquiza, que té aquest

nom perquè aquest militar fou el primer President de l’Argentina lliure.

En Narcís viatge tot seguit de retorn a Celrà en el paquebot “Reina Victoria Eugenia”. Arriba a destí quatre mesos després de la mort d’Hermenegilda. Quatre mesos d’orfandat de tres criatures de cinc, quatre i dos anys !

                                           Vapor Reina Victoria Eugenia de Cia. Trasatlàntica.

                                      En Narcís, a bord del R.V. Eugenia, camí de Barcelona.

                            A Celrà, Amat, Elisa i Joan, orfes, esperen l'arribada del pare Narcís.

Malgrat el trasbals de la segona viudetat, en Narcís s’instal·la de nou a Celrà, a la planta baixa de la casa dels pares, vetllant pel creixement dels dos fills i la filla, que necessiten una ma femenina que els faci de mare. Cap a principis dels anys vint es casa amb Dolors de Bordils, amb qui encara tindran un fill, Antoni.

A Celrà entrarà a l’Ajuntament, sent-ne durant un temps Regidor. Després, passaran a viure a Barcelona, al carrer Cremat Gran, barri del Born. La seva vida acaba el 1930 per mor d’una bronco-pneumònia.

                                  Traspassà amb ta sols cinquanta-quatre anys.

És evident que fou una vida “moguda” amb dos viatges transoceànics, un obligat i l’altre buscant els somnis i il·lusions de l’emigrant, i tot això en una època molt diferent que la d’ara, amb moltes més dificultats.

Quant donaria ara per poder parlar amb algú que l’hagués tractat per saber i conèixer del seu caràcter i la seva manera de fer ! El meu redactat pràcticament ha sortit de remenar “papers”.

               Perquè en Narcís fou el mou avi matern. Elisa, filla d’ell, la meva mare.