S/S NORMANDIE

  

Voldria comentar el que fou, en la seva època, el millor transatlàntic existent. Es tracta del S/S NORMANDIE, francès de la Compagnie Genérale Transatlantique, matriculat a Le Havre i construït als Chantiers de Saint Nazaire entre 1932 i 1935. Les seves característiques bàsiques eren :

Desplaçament  79.280 tones ( buit de càrrega )

Eslora  314 metres

Mànega  36,4 metres

Calat  11,5 metres

Propulsió  4 turbines turbo-elèctriques

Velocitat  fins a 35 nusos.

Per poder calibrar l’expectació quan es va anunciar, transcric una part d’un article, publicat a una revista d’aquí, l’abril de 1935.

>>    EL “  S/S NORMANDIE “

Falten poques setmanes que el més gran dels transatlàntics francesos, i potser del món ( es disputen el primer lloc amb el Queen Mary dels anglesos ), entrarà en servei a la ruta de Cherbourg a Nova York.

Meravella de l’arquitectura naval i de l’enginyeria marítima, les seves colossals dimensions escapen a l’apreciació ponderativa directe de les persones alienes a la navegació. Per obtenir una idea aproximativa es fa necessari fer una comparació amb quelcom familiar i conegut. Per exemple, el “ Normandie “ és tretze metres més llarg que la Torre Eiffel, i en conseqüència unes tres vegades més que la Torre metàl·lica de Jaume I del telefèric aeri del Port de Barcelona. Amarrat a l’Estació Marítima, suposant que això fos possible, ocuparia tot el moll i sobresortiria encara per cada extrem, uns setanta-cinc metres. Caminant a pas normal d’una persona, es necessiten uns quatre minuts per anar des de proa a popa i, per acabar les comparacions, podríem dir que és unes cinc vegades més llarg que l’alçada del monument a Colom. És una carcassa d’acer que tindrà un pes total superior a 70.000 tones, quan estigui llest per emprendre el primer viatge, amb previsions i combustible necessaris.

La tripulació, des del Capità fins l’últim rentaplats, és de més de 1.400 persones, dels quals 212 pertanyen a serveis de cuina i 700 a menjadors, salons, cabines, missatgers, etc.

Tot està previst per atendre el confort del passatger, magnífiques terrasses de passeig a l’aire lliure i altres ben cobertes per a dies de temps rúfol, permetrà poder contemplar amb comoditat l’espectacle de la mar des de les dues avingudes laterals, amb un ample de cinc metres cadascuna i una longitud de 130 metres. Sota el pont de comandament hi ha un jardí d’hivern, veritable atracció del vaixell. Hi ha un teatre de 400 butaques, amb un escenari de sis per sis metres, gairebé com el teatre Michael de París. Sacha Guitry inaugurarà la sala, interpretant “ Faisons un Rève “, fent a més a més, l’estrena d’un acte inèdit titulat “ Cristòfol Colom “

La seguretat del vaixell ha estat acuradament estudiada, en especial el risc d’incendi, previst en totes les circumstàncies. Les cambres tindran inundació interior, des del sostre en cas d’incendi, encara que no s’hagi entrat a l’habitació. Les pintures, els mobles, tots els materials han estat escollits com a ininflamables. En totes les estàncies hi ha detectors automàtics que, en cas de necessitat, donaran avís a la central de bombers sempre que detectin temperatures per sobre de la normalitat.

Menjadors, salons per a conversa i música, biblioteques, cafès, floristes, piscines i gimnasos, cinemes, cabarets, jardins, solàriums, luxe, confort i art en aquesta meravellosa nau. I això dintre, però fora, l’espectacle únic i enlluernador sempre de la mar, unes vegades plàcida i serena, altres encrespada i tempestuosa, oferta a la contemplació del passatger que gaudeix aquestes belleses amb la seguretat d’un vaixell pràcticament insubmergible i poc sensible a l’embat de les ones que talla amb la seva contundent proa, dividint-les a costat i costat del buc, per anar a morir en la arremolinada estela que deixarà el Normandie. Navegarà a la velocitat de 29 a 30 milles per hora que li donaran els 165.000 cavalls generats en les seves entranyes en una maquinària turbo-elèctrica, transmesa a quatre eixos a les hèlices de 23 tones de pes cadascuna.

... i l’article, propagandista, continuava desgranant meravelles d’aquest colossal palau flotant.  <<

Doncs aquest gegant, va fer el seu viatge inaugural el maig de 1935, la seva vida de creuer de luxe va durar escassament set anys, fins1942.

Malgrat totes les expectatives, no va tenir èxit comercial i va haver de ser finançat mitjançant subsidis governamentals francesos.

Va arribar a fer 139 travessies atlàntiques, obtenint la “ Banda Blava “ de la travessia més ràpida en dues ocasions, el 1935 i el 1937, competint amb el seu rival anglès de la Cunard Line, el “Queen Mary”.

Però el Normandie va topar amb un obstacle inesperat, la II Guerra Mundial, que irremeiablement paralitzava el tràfic normal de travessies. 

Estats Units entraven en la guerra, necessitaven vaixells grans per transportar tropes i el Normandie, atracat a Nova York, va ser confiscat per les autoritats nord-americanes i rebatejat com a USS Lafayette. 

Estant en procés de reconversió, va tenir un incendi i es va mig enfonsar. Van intentar restaurar-lo però el cost era molt elevat i es va anar demorant la decisió fins que, a l’octubre de 1946, va ser definitivament desballestat.

                                      A Nova York, aspecte desolador del Normandie.

Una vegada més, la competència nacionalista embolcallada de supèrbia va emmascarar l’existència d’una gran obra d’enginyeria, que hagués pogut durar anys i panys.

El seu competidor anglès, el Queen Mary, encara viu una jubilació daurada a Los Angeles, atracat i utilitzat com a Museu, Hotel i Restaurant.

En un món de guerres inútils, la supèrbia de les nacions que es creuen éssers superiors, ja havien destruït el Titànic vint-i-cinc anys abans i el Normandie, va ser també producte d’una arrogància i altivesa desmesurada, enfosquint els esforços de modernitat i tecnologia posats en un enorme objecte de resultats febles i escassos.