AMADEU I
L’altre dia llegia que a
Tenerife estaven multant a persones que es dedicaven a donar de menjar als
coloms. És una au de trista sort, són bonics però tenen la mala costum de
deixar els seus excrements llefiscosos, destructors i que embruten de tal
manera que hi ha que posar-s’hi a fons per netejar-los.
Ara estem en una època que els veus pel carrer oferint l’espectacle d’excitació dels mascles estarrufats, alçant la cresta, i perseguint les femelles. Per tot plegat, han acabat sent animals que conviuen molt malament amb els humans a la ciutat, el seu hàbitat.
Doncs, els coloms em porten a la plaça de Santa Anna de Mataró i un episodi que vaig llegir referit al rei Amadeu I, els coloms i la gent de la capital del Maresme d’aquella època.
Refresquem fent una mica de
història. Ens hem de situar al segle XIX, un segle ple de discòrdies polítiques,
malentesos i guerres fratricides per exercir el poder. El 1868 s va produir la
revolució dita “la Gloriosa”, que va enviar a fer punyetes a la reina Isabel II,
de la dinastia dels Borbons, després de trenta-cinc anys de regnat.
A instàncies de les classes
progressistes i els carlins, per mitjà del General Joan Prim (1814-1870), van anar
a Torí a visitar la casa dels Savoia, la “casa” del rei que havia conduit a la
Unificació Italiana (Victor Manuel II), i proposar a un fill d’ell, Amadeu, per
ocupar el tron espanyol i canviar la monarquia Borbònica a constitucional. Amadeu
va acceptar.
No hi ha dubte que el seu regnat no tenia massa futur, ja que durant el viatge de Torí cap a Madrid, es va produir l’assassinat del seu valedor Joan Prim. No obstant, encara va durar tres anys (1870-1873), acabant per abdicar i retornar a la seva capital piemontesa.
Doncs, tornem a la plaça Santa
Anna de Mataró i els coloms.
A mitjans del regnat d’Amadeu
I, el 19 de setembre de 1871, sembla que no s’ho estava passant gairebé a
Madrid, no tenia massa gent per confiar-hi, i va decidir fer una gira per
Catalunya per tal de sentir una mica de caliu popular. Aquell dia de setembre
havia dormit a Girona i sortia cap a Calella i Mataró, a on tenia previst fer
el dinar. Els mataronins estaven molt impacients i a la casa de l’industrial
Manuel de Sisternes i Palau s’havia preparat un banquet, tothom anava vestit d’etiqueta
i fins i tot s’havien contractat dues orquestres.
Sembla ser que després d’un retard
considerable, Amadeu va arribar a la capital del Maresme. Tot anava més
o menys bé fins que va arribar a la plaça de Sana Anna. Allà, els crits de la
multitud va espantar els coloms que van tenir la mala pensada de deixar anar la
seva càrrega llefiscosa a prop del monarca.
La veritat és que no se sap exactament si per la colomassa, per la gana,
perquè els crits de la gent potser no eren a favor de la monarquia, o ves a
saber, pel caràcter del rei, però el que és cert és que aleshores Amadeu va
decidir que ja n’hi havia prou de desfilada i de Mataró. Va pujar a un
carruatge i va marxar a agafar el seu tren a l’estació.
A Amadeu l’esperaven a Badalona, on va es va estar tanta estona com va
voler i hi va sopar i tot. Bon profit, degueren pensar els mataronins.
Fins aquí l’anècdota dels coloms, del dissortat Amadeu i de Mataró.
La historieta em va bé per explicar la teoria respecte al meu nom
Amadeu, el tercer dels ascendents, pare i avi, amb el mateix nom.
L’avi Amadeu va néixer escassament després de quatre anys de la
restitució de la monarquia borbònica, Alfons XII, i després de la caiguda de la
primera república i la abdicació d’Amadeu I.
Els avis eren de Sant Andreu de la Barca, el nom de baptisme “Amadeu” no tenia arrelaments de cap tipus al
poble o a l'entorn. En canvi, era sinònim progressista o contrari al
conservadorisme dels seguidors de la monarquia absolutista borbònica.
Així que haig de pensar que els besavis Francesc i Llúcia van voler que
un dels seus fills portés el nom de la persona que simbolitzava un canvi
desitjat, contrari a l’anacronisme ranci i gens català en vigor.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada