BARCELONETA

Aquest és un barri singular de Barcelona, avui molt apreciat sobretot pel turisme, ben situat entre el port i la façana marítima. Sempre ha estat curiós observar els carrers rectilinis, ben enquadrats com si fos un Eixample en petitet. Abans de 1714, quan Barcelona estava emmurallada, aquests terrenys eren un sorral amb un costat de platja i l’altre, donaven acollida als pescadors, i en mig s’anava poblant de barraques en aire divers.

Tot va començar a canviar quan el Borbó Felip V, el 1714, després del setge d’onze mesos aconseguí vèncer la resistència catalana concentrada a Barcelona, de manera que castigà la ciutat enderrocant la part populosa del barri de  Ribera i aixecant-hi la colossal Ciutadella.

El barri de Ribera tenia 38 carrers i 1016 habitatges que van ser enderrocats.

Un del personatges que es van incorporar i servir a la monarquia vencedora, fou un enginyer militar flamenc, el noble Prosper von Verboom, que procedia dels Països Baixos encara espanyols.

Aquest bon home, el 1719, va elaborar un projecte per allotjar els desnonats de la Ribera proposant els terrenys de l’actual Barceloneta. Potser el seu treball d’urbanització responia en part al càrrec de consciència per la tragèdia dels desnonaments.

No obstant, com sols passar encara ara en les inversions, la urbanització definitiva no va arribar fins trenta-quatre anys després. De la ma d’un enginyer, també militar, és quan es va construir la base de l’actual barri mariner, seguint en part del projecte inicial de Von Verboom.

Es pot llegir que “es va construir un conjunt de carrers tallats en forma d’unes estretes illes rectangulars per tal que totes les habitacions poguessin tenir finestres a l’exterior. Que la tipologia dels habitatges, en origen eren unifamiliars de planta i pis, amb accés a dos carrers, per tal que tinguessin una ventilació òptima “.

Aquesta manera amable i càndida de explicar el projecte és un conte dels molts que ens ha deixat la història. La veritat és que la Barceloneta va ser dissenyada per militars, els mateixos que van dissenyar el castell de Montjuïc i la mida i disposició de les cases responia a estratègia militar de no pertorbar la visió de costat a costat. I és clar, Verboom volia allotjar els desnonats de la Ribera, però el 1753 era ja tard !

 

A l’extrem del que havia de ser la Barceloneta fou construïda el 1751, una piràmide amb una llanterna a modus de far, que al capdamunt avui té un rellotge de quatre esferes, al costat de la platja de pescadors.

Com bons militars, l’any que començar el barri es va projectar l’església dedicada a Sant Miquel que fou acabada el 1755.

Pel setembre del 1931 fou inaugurat el telefèric que uneix la Barceloneta amb Montjuïc, Per cert, aquest projecte havia d’estar realitzat per l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, però ja se sap, també llavors les inversions es demoraven ...

És clar, no hi ha dubte que no em cau gens bé haver de pensar que aquest barri mariner és conseqüència d’uns dissenys militars. Ja en tinc prou del tema Ciutadella-Montjuïc, com també de pensar cada vegada que vaig a la línia 1 (metro transversal) que té una determinada amplada de via, per estratègies militars.

Però aquesta és la nostra història i  com en totes les coses de la vida, hi ha que mirar endavant i oblidar passats gens galdosos.

Gaudim de la Barceloneta, dels passejos vora port i admirant la platja i la mar mediterrània, i potser delectant-nos d’un bon plat a taula o uns aperitius a l’ombra.

Oblidem als militars i tot el que se’n deriva, que en bé de la humanitat haurien de desaparèixer del mapa habitual.