CEL CLAR DE NIT

Ahir m’assabentava per un “expert” en temes d’armament que si féssim esclatar tots els caps nuclears emmagatzemats en els diferents Estats del món, no hi hauria dubte que la tragèdia seria tan gran que faríem desaparèixer el planeta, i nosaltres, clar !  Escoltat aquest mal presagi, prefereixo passar a un comentari agradable i pràctic com parlar del cel.

Em sembla interessant que siguem capaços de poder i saber orientar-nos tant de dia com de nit.

Deixant a banda objectes, cases, camins i muntanyes que quan són conegudes i ens serveixen d’orientació, hi ha moments que el cel ens pot ser de força ajuda. Està clar que de dia, el sol i el seu focus lluminós és un estri força útil i ens proporciona ajuda clara i coneguda. Centrem-nos en la nit, és clar, la nit de cel clar. 

En el meu modest entendre, començaria per dir que si ets seguidor de l’estat de la lluna, pot ser una ajuda encara que no sempre està a la vista, i per tant, em voldria referir als estels o estrelles.

Crec que hi ha dos referents molt clars de la nit : un és observar la situació de l’estrella Polar i l’altre, reconèixer la constel·lació d’Orió. Ambdós són elements fàcilment distingibles.

 

ESTEL POLAR.

És un estel de magnitud significativa que té la posició aparent més pròxima al pol celeste, és a dir, que es troba alineada amb l’eix de rotació de la Terra.

Convindrem que la seva singularitat consisteix en que sempre la trobarem en el mateix lloc aparent, amb la característica de ser un far molt útil pel moviment de qualsevol tipus. Veient-la i estenent els braços, el dret assenyalarà l’est o llevant, i l’esquerra l’oest o ponent.

La Polar està a la cua de l’Ossa Menor (Carro Petit) i és la estrella d’aquesta constel·lació clarament visible a simple vista, ja que la resta és difícil de veure.

En canvi, sí que es veu fàcilment l’Ossa Major, el “Carro Gran”, de manera que si seguim la línia imaginària que marquen els dos estels de la part del darrera del carro, cap a dalt, assenyalarem l’estrella Polar i la trobarem una mica més amunt.

Òbviament m’estic referint a orientacions exclusives de l’hemisferi nord.

ORIÓ (constel·lació)

També nominat en altres contextos “el caçador”, referit a un caçador de la mitologia grega.

A diferència de la Polar, aquesta constel·lació està situada a l’equador terrestre i per tant, és visible des de qualsevol lloc del món.

És un grup d’estels dels més grans i fàcilment visibles.

Les estrelles més brillants d’Orió són la gegant vermella Betelgeuse i la gegant blanc-blava Rigel, i ambdues contenen, com un cinturó al mig, les tres alineades que popularment a la nàutica mediterrània se’n diuen les “tres Maries”. Aquest conjunt és l’accent més distintiu i fàcil per distingir ‘les.

Aquesta constel·lació, a més a més, pot servir per localitzar dos estels de mida gran com Aldebaran (a la dreta, més amunt de Betelgeuse) i Sirius ( a l’esquerra, més avall de Rigel).

 

Mirar la Polar ens obligarà
a donar l’esquena a Orió
i les tres Maries ... situats !!!

Desig que aquestes humils comentaris “celestials” us hagin fet servei.