DRESDEN


Si mai es té ocasió d’anar a Alemanya, dintre del seu territori ple d’atractius hi destaca l’Estat Lliure de Saxònia a l’est, fent frontera amb Txèquia i Polònia.

És un Land amb molta història a les seves espatlles. A l’Edat Mitjana era el territori protestant més important del Sacre Imperi Romanogermànic. Va intervenir en moltes lluites, entre les quals enfrontats als Prussians.

Als peus de la vall del poderós riu Elba, es troba la capital Dresden (550.000), segona ciutat més poblada després de Leipzig (590.000)

Abans de la II Guerra Mundial, Dresden, Leipzig i Chemnitz feien un triangle molt important en la industria, la economia i la cultura.

Quaranta anys sota els dominis de la República Democràtica Alemanya (RDA) van deixar petjada, i alteraren considerablement l’aspecte de les ciutats i en especial el de la capital Dresden, fent disminuir la seva fama i prestigi de ciutat molt activa i de fama cultural reconeguda.

No obstant, des de la caiguda del mur de Berlin i la reunificació, Dresden ha estat, en una part considerable, reconstruïda de la tràgica destrucció de 1945. Avui es pot visitar i gaudir del seu magnífic aspecte i els seus edificis que enlluernen i fascinen, adonant-nos de la magnitud de la desfeta al veure en les façanes, el color diferent de la part antiga i la que correspon a la nova restaurada.

 

Palau Zwinger i Esglèsia Frauenkirche

Pont Blau i vista general.

Ciutat règia dels governants de Saxònia, a on destaquen l’església Frauenkirche perla del barroc alemany i l’estàtua de Martí Luter. El Palau de Zwinger encerclant un gran jardí apte per concerts o exposicions. La Semperoper, edifici de l’òpera, a més a més d’infinitat de museus d’art, ciutat, llibres i altres.

Pocs quilòmetres Elba amunt, es troba el Pont Blau ( “Miracle Blau”), un pont d’acer de 280 mts de llargada, inaugurat el 1893.

També cal esmentar, en les rodalies de Dresden, la bonica ciutat de Meissen, famosa per la seva cèlebre i acreditada porcellana i el museu corresponent. ( tassa de la foto de portada ).


Vista actual i destrucció de 1945

No obstant, la Dresden moderna va lligada a la imatge dantesca i esfereïdora de després del 13 i 15 de febrer de 1945. La capital havia estat bombardejada i destruïda en un 60%, és a dir al voltant de 39 km2 del centre de la ciutat, amb un total de víctimes de unes 25.000 persones.

Resulta incomprensible i inadmissible que en aquella data, amb la guerra decidida per part aliada, expedicions aèries amb centenars de bombarders, arribessin a desprendre 3.900 tones de bombes altament explosives. Foren uns actes salvatges, executats per la RAF anglesa i l’aviació americana, que no tenen explicació racional.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LLEBEIG o GARBÍ

Imatge
El vent que bufa del Sud-Oest s’anomena Llebeig o Garbí, noms d’origen diferent. El nom “garbí” procedeix de l’àrab GARBÍ, que significa “occidental”, vent de l’Oest ( aquesta arrel dona també nom a la regió portuguesa de l’Algarve i al Magreb, la més occidental de les regions aràbigues ), derivada de GARAB ( anar-se’n, allunyar-se ). El nom apareix ja a la Crònica de Jaume I i del català s’estengué a altres llengües, com l’italià. La paraula “llebeig” procedeix probablement del mossàrab “lebétx”, aquesta del grec medieval “libitxi”, la qual al seu torn, del grec antic LIBÜKION, diminutiu de LIBÜKÓS, “ provinent de Líbia “.Sembla ser que l’origen del nom es troba en el geògraf egipci ( de llengua grega ) Ptolomeu que va usar la paraula com a sinònim d’Oest, ja que per a ell ( a Egipte ) l’Oest era Líbia. Transcric un fragment descriptiu de Josep Pla sobre aquest vent : “ El garbí és el vent de les nostres tardes d’estiu. És el vent que en projectar-se sobre l’interior del país, els pag...
Més informació

GREGAL

Imatge
  És el vent que ens arriba del nord-est. Es diu que és un vent deliciós, fresc i brillant, alegre i estiuenc.   Antigament s’anomenava “ grec “. La terminació “al” agregada, és probablement deguda a analogia amb “ mestral “.   Malgrat que l’origen del nom sembli tan clar (vent que procedeix de Grècia), cal tenir en compte que a Catalunya aquest vent no ens arriba de Grècia, sinó de la Provença. L’explicació és que la paraula degué aparèixer a Sicília, on efectivament el vent del Nord-est els arriba des del país hel·lènic. Des de Sicília es devia estendre per tots els països del Mediterrani, entre ells Catalunya.   El gregal ( alguns en diuen “ gargal” ) té recorregut marítim i per tant arriba amb un grau d’humitat. Quan bufa fort, gregalada, hem d’associar-lo a una situació isobàrica determinada que l’origina, mentre que quan el gregal és fluix, respon a l’inici de la rotació dels vents tèrmics, “ marinades “, durant el matí, i llavors s’anomena “ gregalet de ...
Més informació

LA CANUDA

Imatge
El carrer de la Canuda – o de na Canuda – és un dels més antics de Barcelona i té el nom documentat des de l’any 1446, encara que no quedi ni un sol edifici d’aquella època. Hi ha unes quantes històries relacionades amb l’origen del seu nom. N’explicarem una.   Diuen que en aquest carrer vivia una de les famílies més riques i de més anomenada de la ciutat. Una de les minyones que hi servia es deia Canuda. Era una dona esvelta i airosa. El jove hereu de la rica família s’enamorà bojament de la jove serventa i decidí que faria el que fos per casar-se amb ella. Anà a buscar el pare de la seva enamorada i li demanà, respectuosament, la mà de la seva filla i el permís per esposar-s’hi. Però la resposta del pare el deixà garratibat, perquè es negà rotundament a tenir-lo per gendre. L’hereu no entenia com era possible que algú negués a la seva filla la possibilitat de tenir un marit que l’estimava i que, a més, era ric. Preguntà al pare quin era el motiu de la seva negativa i rebé aques...
Més informació