PARLAMENT

El Palau del Parlament està instal·lat en un edifici d’estil barroc francès que va ser construït per a una finalitat molt diferent de la funció que té ara. En el seu origen formava part de la fortificació militar que va fer construir el Borbó Felip V als inicis del segle XVIII, tot seguit d’haver arrabassat la sobirania de Catalunya per la violència de les armes. L’única missió d’aquesta fortalesa va ser la de vigilar i dominar la ciutat, ja que tenia l’altre costat cobert pel Castell de Montjuïc, i a més a més el límit de la mar i el port (recordem, si anem a Montjuïc, que aquells canons no servien per allunyar pirates o atacants exteriors, servien per atacar la ciutat i mantenir el sotmetiment adequat).

Doncs, no és per casualitat que avui un edifici pensat per oprimir Catalunya aixoplugui l’exercici d’una sobirania presumptament recuperada i encara parcialment.

S’ha dit i amb raó, que qui perd els orígens perd la identitat. Per això, una de les primeres feines de les dictadures i els dictadors consisteix a provocar l’oblit en els pobles que oprimeixen i a imposar-los una altra història. Hem de reconèixer que en molts casos això s’aconsegueix.

Pocs catalans avui, en donar un tomb pel parc de la Ciutadella o quan van a visitar el zoològic, identifiquen els ecos històrics de la terra que trepitgen i coneixen la història i la significació dels edificis, dels emblemes o de les escultures.

Es podria dir que en la majoria de les ocasions s’ignora, fins i tot, el per què el parc s’anomena “Ciutadella”.

Una Ciutadella és una fortalesa amb baluards construïda amb finalitats militars. El parc s’anomena “de la Ciutadella” perquè el seu espai correspon a la fortificació militar feta construir pel Borbó Felip, a fi i efecte de tenir Barcelona ben i ben vigilada.

Basti per provar-ho el que va dir el capità general que hi havia llavors :

 “ Aunque este pueblo (Catalunya) sea malo, como la experiència lo ha hecho conocer, estando la Ciudadela hecha no hay que recelar, porque la fuerza lo obligarà a ejecutar lo que puede ser no hiciera no teniendo este freno “

Abans de la seva construcció, aquest espai estava ocupat pel barri de la Ribera, protegit per muralles des de 1438 i defensat pel baluard de Llevanta partir del 1513, dels perills que poguessin provenir de la mar. El 1715, a fi de construir la ciutadella -una de les més grans europees de la seva època- els ocupants van ordenar la demolició de més de mil dos-cents edificis no tan sols sense cap indemnització, sinó obligant als propietaris a pagar els costos de l’enderrocament.

L’únic vestigi del passat que va restar dempeus va ser la torre de Sant Joan (foto), construïda al segle XIV i que pel fet d’albergar la presó on foren tancats molts patriotes catalans al llarg dels segles XVIII i XIX -bastants dels quals havien estat afusellats o penjats a la forca- va esdevenir que aquesta torre fos un símbol sinistre i odiat per la població de la ciutat. Al llarg de més de cent cinquanta anys es va utilitzar la ciutadella per reprimir als adversaris de les forces d’ocupació.

La fortalesa, doncs, va arribar a ser odiada profundament per la població i el seu enderroc va ser demanat diverses vegades. Malgrat que les muralles de Barcelona van ser demolides el 1854, la ciutadella no es va abatre fins el 1869 gràcies als bons oficis del general Joan Prim.

No obstant, la cessió a la ciutat es va fer a condició que els terrenys es destinessin a jardins públics. De l’antiga fortificació es va mantenir només tres edificis, el palau del governador -que avui és l’Institut Verdaguer-, la capella i l’arsenal ( actual Parlament ).

Encara, després de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona el 1939, l’edifici del Parlament, que ja ho fou en temps republicà (1931-1936), va ser ocupat i es va transformar en caserna militar, fins a 1945 que passar a ser dedicat a Museu d’Art Modern, fins la mort del general, el 1975.