SUPERPODERS

Recordem que tenim una infinitat de refranys i, per aquesta ocasió, voldria recordar : “ En el pot petit hi ha la bona confitura “ i també “ Val més manya que força “.

I és que des de fa uns dos-cents cinquanta anys que es van descobrir uns éssers animals invertebrats que viuen entre nosaltres des de fa moltíssims anys. No es coneix exactament la data de creació, però són tan antics i arcaics com que se n’han trobat fòssils del Cretaci ( 145 milions d’anys ), o que foren paràsits de rèptils des del Mesozoic, és a dir ja existien en temps dels dinosaures.

Evidentment existeixen avui en dia i, donades les seves qualitats, es poden considerar “ animals superpoderosos “.

No és ciència ficció, és el de la foto i s’anomena “ tardígrad “.

Els tardígrads (del llatí “tardus” lent, i “gradus” pas) són animals microscòpics, invertebrats, petits i aquàtics, i que tenen vuit potes.

Són similars als artròpodes ( insectes, aràcnids, crustacis ...), i se’n coneixen 1.150 espècies.

El nom “ el que camina lentament “ va ser posat en el seu descobriment cap a mitjans del segle XVIII.

Els més grossos poden tenir una longitud de 1,5 mm. i els més petits, per sota de 0,1 mm.

La majoria s’alimenten absorbint el citoplasma de les cèl·lules d’algues, molses i líquens.

Aquests bitxos són capaços de resistir condicions ambientals extremes que, en canvi, matarien a quasi qualsevol altre animal. 

Poden sobreviure a temperatures pròximes al zero absolut (-273 ºC) o elevades fins a 151 ºC.

Poden suportar mil vegades més radiació que altres animals i poden passar tota una dècada sense aigua.

També poden sobreviure a pressions sis vegades superiors a les més profundes dels oceans i resistir la immersió en alcohol pur o èter, i l’exposició a condicions de buit.

Uns autèntics herois de la naturalesa  !

Animals amb súperpoders ?

 

En prou feines si són coneguts però han estat escollits com terrestres ideals per viatjar a l’espai. Han format part en missions espacials de la NASA. En aquestes casos de situacions extremes, el 68% dels individus que van participar van sobreviure, demostrant la seva fortalesa.

Vet aquí aquestes espècies que ja vivien moltíssim abans que la espècie humana, que persisteixen vivint dissimuladament i sense sorolls avui en dia,  sigui possible que puguin ser espectadors de la desaparició dels humans ?

Potser no estaria malament prendre nota i aprendre a sobreviure com ho estant fent aquest bitxos  !!!

Necessitem seguir consumint esforços i energies en construir tantíssim material bèl·lic per alimentar guerres i més guerres, inútils i vergonyoses ?

“ l’orgullosa arrogància del més guapo, del més poderós, del pretès amo i senyor, és un do de les ànimes menyspreables “

Rectifiquem  !!!


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LLEBEIG o GARBÍ

Imatge
El vent que bufa del Sud-Oest s’anomena Llebeig o Garbí, noms d’origen diferent. El nom “garbí” procedeix de l’àrab GARBÍ, que significa “occidental”, vent de l’Oest ( aquesta arrel dona també nom a la regió portuguesa de l’Algarve i al Magreb, la més occidental de les regions aràbigues ), derivada de GARAB ( anar-se’n, allunyar-se ). El nom apareix ja a la Crònica de Jaume I i del català s’estengué a altres llengües, com l’italià. La paraula “llebeig” procedeix probablement del mossàrab “lebétx”, aquesta del grec medieval “libitxi”, la qual al seu torn, del grec antic LIBÜKION, diminutiu de LIBÜKÓS, “ provinent de Líbia “.Sembla ser que l’origen del nom es troba en el geògraf egipci ( de llengua grega ) Ptolomeu que va usar la paraula com a sinònim d’Oest, ja que per a ell ( a Egipte ) l’Oest era Líbia. Transcric un fragment descriptiu de Josep Pla sobre aquest vent : “ El garbí és el vent de les nostres tardes d’estiu. És el vent que en projectar-se sobre l’interior del país, els pag...
Més informació

GREGAL

Imatge
  És el vent que ens arriba del nord-est. Es diu que és un vent deliciós, fresc i brillant, alegre i estiuenc.   Antigament s’anomenava “ grec “. La terminació “al” agregada, és probablement deguda a analogia amb “ mestral “.   Malgrat que l’origen del nom sembli tan clar (vent que procedeix de Grècia), cal tenir en compte que a Catalunya aquest vent no ens arriba de Grècia, sinó de la Provença. L’explicació és que la paraula degué aparèixer a Sicília, on efectivament el vent del Nord-est els arriba des del país hel·lènic. Des de Sicília es devia estendre per tots els països del Mediterrani, entre ells Catalunya.   El gregal ( alguns en diuen “ gargal” ) té recorregut marítim i per tant arriba amb un grau d’humitat. Quan bufa fort, gregalada, hem d’associar-lo a una situació isobàrica determinada que l’origina, mentre que quan el gregal és fluix, respon a l’inici de la rotació dels vents tèrmics, “ marinades “, durant el matí, i llavors s’anomena “ gregalet de ...
Més informació

LA CANUDA

Imatge
El carrer de la Canuda – o de na Canuda – és un dels més antics de Barcelona i té el nom documentat des de l’any 1446, encara que no quedi ni un sol edifici d’aquella època. Hi ha unes quantes històries relacionades amb l’origen del seu nom. N’explicarem una.   Diuen que en aquest carrer vivia una de les famílies més riques i de més anomenada de la ciutat. Una de les minyones que hi servia es deia Canuda. Era una dona esvelta i airosa. El jove hereu de la rica família s’enamorà bojament de la jove serventa i decidí que faria el que fos per casar-se amb ella. Anà a buscar el pare de la seva enamorada i li demanà, respectuosament, la mà de la seva filla i el permís per esposar-s’hi. Però la resposta del pare el deixà garratibat, perquè es negà rotundament a tenir-lo per gendre. L’hereu no entenia com era possible que algú negués a la seva filla la possibilitat de tenir un marit que l’estimava i que, a més, era ric. Preguntà al pare quin era el motiu de la seva negativa i rebé aques...
Més informació