DESIGUALTATS

Reflexions llegides aquí i allà.

·       Els algoritmes de Big Data podrien extingir la llibertat perquè podrien crear simultàniament les societats més desiguals que hagin existit mai. Tota la riquesa i poder es podrien concentrar en les mans d’una elit minúscula, mentre que la majoria de la gent patiria una cosa molt pitjor que l’explotació : la irrellevància.

·       Aquestes últimes dècades, se li ha dit a la gent de tot el món que la humanitat transita pel camí cap a la igualtat, i que la globalització i les noves tecnologies ens ajudaran a arribar-hi més aviat. En realitat, el segle XXI podria crear les societats més desiguals de tota la història.

·       De fet, l’efecte de la desigualtat es remunta fins a l’edat de pedra. Fa trenta mil anys, les colles de caçadors i recol·lectors enterraven alguns dels seus membres en tombes sumptuoses plenes de milers de granisses d’ivori, braçalets, joies i objectes d’art, mentre que altres molts s’havien de conformar amb un forat a terra i prou.

·       Es tenia l’esperança que la globalització estengués la prosperitat econòmica per tot el món. Ara sembla que aquesta promesa no es complirà. La globalització, sens dubte, ha beneficiat grans segments de la humanitat, però hi ha senyals de desigualtat creixent, tant entre societats com dintre d’elles.

·       Avui en dia , l’1% més ric de la població és propietari de la meitat de la riquesa del món. I encara més alarmant, les cent persones més riques juntes posseeixen més riquesa que els 4.000 milions de persones més pobres.

·       Mentre que els superrics fins ara no podien comprar gran cosa més que símbols d’estatus, aviat potser podran comprar la vida mateixa. Si els nous tractaments per estendre la vida i per millorar les habilitats físiques i cognitives són cars, llavors potser la humanitat es dividirà en castes biològiques.

·       Cap el 2100, es preveu que l’1% més ric serà propietari no tan sols de la riquesa del món, sinó també de la majoria de la bellesa, creativitat i salut del món.


Desigualtats i incertesa  ...  oi ?

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LLEBEIG o GARBÍ

Imatge
El vent que bufa del Sud-Oest s’anomena Llebeig o Garbí, noms d’origen diferent. El nom “garbí” procedeix de l’àrab GARBÍ, que significa “occidental”, vent de l’Oest ( aquesta arrel dona també nom a la regió portuguesa de l’Algarve i al Magreb, la més occidental de les regions aràbigues ), derivada de GARAB ( anar-se’n, allunyar-se ). El nom apareix ja a la Crònica de Jaume I i del català s’estengué a altres llengües, com l’italià. La paraula “llebeig” procedeix probablement del mossàrab “lebétx”, aquesta del grec medieval “libitxi”, la qual al seu torn, del grec antic LIBÜKION, diminutiu de LIBÜKÓS, “ provinent de Líbia “.Sembla ser que l’origen del nom es troba en el geògraf egipci ( de llengua grega ) Ptolomeu que va usar la paraula com a sinònim d’Oest, ja que per a ell ( a Egipte ) l’Oest era Líbia. Transcric un fragment descriptiu de Josep Pla sobre aquest vent : “ El garbí és el vent de les nostres tardes d’estiu. És el vent que en projectar-se sobre l’interior del país, els pag...
Més informació

GREGAL

Imatge
  És el vent que ens arriba del nord-est. Es diu que és un vent deliciós, fresc i brillant, alegre i estiuenc.   Antigament s’anomenava “ grec “. La terminació “al” agregada, és probablement deguda a analogia amb “ mestral “.   Malgrat que l’origen del nom sembli tan clar (vent que procedeix de Grècia), cal tenir en compte que a Catalunya aquest vent no ens arriba de Grècia, sinó de la Provença. L’explicació és que la paraula degué aparèixer a Sicília, on efectivament el vent del Nord-est els arriba des del país hel·lènic. Des de Sicília es devia estendre per tots els països del Mediterrani, entre ells Catalunya.   El gregal ( alguns en diuen “ gargal” ) té recorregut marítim i per tant arriba amb un grau d’humitat. Quan bufa fort, gregalada, hem d’associar-lo a una situació isobàrica determinada que l’origina, mentre que quan el gregal és fluix, respon a l’inici de la rotació dels vents tèrmics, “ marinades “, durant el matí, i llavors s’anomena “ gregalet de ...
Més informació

LA CANUDA

Imatge
El carrer de la Canuda – o de na Canuda – és un dels més antics de Barcelona i té el nom documentat des de l’any 1446, encara que no quedi ni un sol edifici d’aquella època. Hi ha unes quantes històries relacionades amb l’origen del seu nom. N’explicarem una.   Diuen que en aquest carrer vivia una de les famílies més riques i de més anomenada de la ciutat. Una de les minyones que hi servia es deia Canuda. Era una dona esvelta i airosa. El jove hereu de la rica família s’enamorà bojament de la jove serventa i decidí que faria el que fos per casar-se amb ella. Anà a buscar el pare de la seva enamorada i li demanà, respectuosament, la mà de la seva filla i el permís per esposar-s’hi. Però la resposta del pare el deixà garratibat, perquè es negà rotundament a tenir-lo per gendre. L’hereu no entenia com era possible que algú negués a la seva filla la possibilitat de tenir un marit que l’estimava i que, a més, era ric. Preguntà al pare quin era el motiu de la seva negativa i rebé aques...
Més informació