inOui

Ves, haver anat en un tren d’alta velocitat francès abans de “tastar” això de l’AVE (alta velocidad “española”), em plau.

Era un dia d’ara abril que ben d’horeta, la Núria i jo amb molt poquet equipatge, vam cridar un taxi que ens va portar a l’estació de Sants. Una vegada allà vam buscar l’indret que ens portés a poder accedir al TGV inOui, trajecte Barcelona-Sants a Paris Gare de Lyon.

Oli en un llum ! va arrencar a les 09:28 i exacte com un rellotge, a les 16:12 atracàvem a l’estació del sud-est de Paris centre.

Són unes hores ,sí, però temps comodíssim, amb seient confortable i tauleta individual per anar entretenint-se. Hi ha qui admira, hi ha qui dorm i hi ha qui fa feina, llegeix o navega pel portàtil, sense que soroll impertinent et molesti.

És un viatge directe amb petites escales, de tres minuts cada una, entre casa nostra i la capital de la llum. Parades a Girona, Figueres, Perpinyà ... Nimes, Valence i Gare de Lyon. En els últims trams fins a Paris, el “bitxo” es posa a 290/299 quilòmetres per hora de velocitat, sense sensacions estranyes. Ho arribes a saber perquè en una pantalla informativa t’ho va dient.

Nosaltres feia anys, posem quelcom com mig segle, que no visitàvem la capital francesa. Aquest mitjà, que estalvia les angunies dels aeroports, ens oferia la confortable possibilitat de poder fer un passeig per aquesta ciutat que sempre té motius per deixar-te bocabadat.

Permeteu-me comentar les meves sensacions, tenint en compte que vam anar-hi sense cap altre motiu que passejar, rememorar sensacions passades i comprovar els canvis evidents.

Vaig tenir una sensació semblant com la que vaig tenir la primera vegada que vaig conèixer Londres ja fa molts anys. Llavors, jo era jove i veure la convivència anglesa amb el conglomerat de races, colors i aspectes diversos, em van produir un gran impacte.

Doncs ara a Paris, he tingut una impressió semblant o potser major. Totes les races, totes les mirades del món, tots els colors en milers i milers de persones. Resumiria les meves sensacions en una sola paraula :

Diversitat  !!!

És clar, deixant a banda els visitants, tots els parisencs es regeixen per la trilogia bàsica republicana de Llibertat, Igualtat i Fraternitat ? ... evidentment no. Qui fa els treballs més ingrats són els més dèbils de tota aquesta immensa diversitat, aspecte que tampoc ens pot resultar difícil de entendre.

Deixant a banda aspectes filosòfics laborals, haig de dir que vam poder passejar molt per tots aquells indrets més cridaners, singulars i atractius, amb el resultat de quedant-nos bocabadats sense excuses.

No havia vist el Centre Pompidou, la seva arriscada arquitectura a sobre d’aquells antics terrenys que havien suportat uns antiquíssims mercats que arribaren a famosos.

Sols coneixia el grandiós Museu de Louvre rodejant aquelles places immenses, i ara vaig comprovar que no hi estan malament tres piràmides modernes fetes de cristall, dues petites i una gran que, a més a més, serveix d’entrada al singular museu. És clar, també em va impressionar la mida de la cua per entrar-hi !!!

Cercant un hotel que ens allotjar la vegada anterior, vam trobar el monument a Joana d’Arc, joveníssima a cavall i ostentosament pintada d’or.

Quina vibració tornar a veure la plaça Vândome ! la columna trajana i en Napoleó al pic, vestit de general romà, en mig d’aquell quadrat  d’edificis uniformes i senyorials.

Poder salvar les últimes 289 escales abans del Sagrat Cor pujant amb el funicular. Passejar pels miradors de sobre de Montmartre, amb baranes plenes de cadenats escripturats amb els noms dels seus propietaris. Aquesta costum facilita que alguns venedors ambulants ofereixin els cadenats i el llapis per escriure-hi i deixar record ...

Caminar per la ronda principal de Pigalle, veure l’ambient de les “botigues” plenes de paraules “sex” i quedar-se bocabadat davant del encara existent Moulin Rouge !

Comprovar que malgrat el devastador incendi de fa cinc anys, Notre Dame torna a existir, faltant-li poc per tornar a obrir portes, totalment restaurat.

I finalment, fer una passejada pels Champs Élysées, pujant per un costat, admirant la majestuositat de l’Arc de Triomf i baixant per l’altre vorera. Allà havia conegut el primer Drugstore que ara, segueix existint però convertit en un luxós restaurant que conserva el mateix nom. A mig camí d’aquest “Passeig de Gràcia” parisenc hi ha una botiga principal de Louis Vuitton, doncs al costat hi ha aixecat un edifici platejat que simula un bagul gegantí amb tapadora inclosa. Una singularitat moderna, potser de difícil comprensió, encara que impactant per la mida i si se’m permet, per la seva inutilitat pràctica que no visual.

No voldria oblidar-me d’expressar que no han faltat detalls de la “grandeur”  francesa, de la pompositat que a voltes es pinta qualsevol cosa.

Vaig ser ben conscient que no vaig estar exactament a Paris, vam estar al centre de la ciutat que en diuen “Île de France”, no pas l’illa de París, no, l’illa de França !

Sí, efectivament vam quedar bocabadats davant de moltes coses, i no penso pas treure mèrits del que he vist. Soc ben conscient de la grandiositat d’aquesta gran ciutat, dels seus palaus, edificis i monuments existents i ben conservats. En seguiré guardant un gran record, aconsellant a qualsevol persona per animar-la a que hi vagi si no ho ha fet.

Ara bé, també hi trobes problemes o defectes.

Per exemple, en menys de tres mesos tindran uns Jocs Olímpics i voldran que algunes proves es facin en les aigües del fabulós riu Sena. Penso que tindran que fer força esforços per netejar les aigües brutes, gens cristal·lines i acolorades de marró obscur.

El transport públic, bus i metro, té molt a millorar respecte a claredat de les indicacions per afavorir el seu ús.

Podem posar com exemple el metro de Barcelona que els hi dona cent voltes a Paris en la facilitat en que un desconegut es pot moure per les seves línies, incloent-hi la modernització dels combois.

Semblant podríem dir respecte a la xarxa de bus. La diversitat descontrolada de colors i distintius, fan un mitjà incòmode i poc amigable.

Parlant de transport públic, per què no afegir-hi una certa manca d’educació a l’hora de tenir educació cívica en aspectes de respectar seients reservats, i un menfotisme ...

I per satisfacció de qui calgui, també dir sense embuts que la manera d’explicar la meteorologia a TV3 dona moltes voltes de eficiència i claredat de presentació al que fan els canals francesos.

Espero i desitjo que no hagi sigut un pesat a l’hora de comentar un viatge que la Núria i jo hem gaudit i del que guardarem un gran i magnífic record.

Animo a qui calgui per tenir en compte l’existència d’aquest directe INOUI que ens porta de Barcelona-Sants a Paris Gare de Lyon.