ALFABET CANARI ANTIC


Abans de explicar quelcom d’alfabets, permeteu-me fer una petita explicació històrica sobre l’escriptura o la necessitat que sempre ha hagut de comunicar-se.

L’escriptura ha estat una de les més grans troballes de la humanitat. La seva sola existència ens ha permès passar de la Prehistòria a la Història d’una cultura qualsevol. Allò expressat d’alguna manera escrita, ha permès als historiadors emetre teories aproximades de les cultures més antigues.

Es pot dir que l’escriptura va aparèixer simultàniament fa uns 5.000 anys a Sumèria (Irak) i a Egipte, i es va estendre ràpidament a la Índia i a Xina.

Sumeris i egipcis van deixar constància de les seves activitats a partir de pictogrames o dibuixos amb significat, logigrames o unitats mínimes que representaven una paraula, evolucionant cap a una escriptura de les formes més curioses, la que es denomina cuneïforme, antic sistema d’escriptura mesopotàmica.

Fins a l’expansió de l’alfabet, a Mesopotàmia i a Egipte, va ser utilitzat durant 4.000 anys, sent adaptat per a babilonis, elamites, hitites i assiris.

A part dels museus egipcis, es té una mostra molt valuosa al Museu Pèrgam de Berlin. Allà es poden admirar els relleus babilonis. Els signes es dibuixaven en taules d’argila ordenats en columnes verticals.

L’escriptura antiga, evolutivament, va anar emigrant a la constitució dels alfabets. Un alfabet per a cada lloc i per a cada parla, que consistia en la selecció d’un cert nombre de signes per representar fonemes (sons) individuals, consonàntics o vocàlics.

Rere de evolucions diverses, es considera Fenícia, fa 3.000 anys, d’on descendeixen tots els alfabets actuals occidentals incloent el llatí.

I és clar, l’alfabet usat pels aborígens de les Illes Canàries, que podríem anomenar “canari antic” pertany a la família líbic-bereber, similar a el dels actuals tuaregs del desert del Sàhara (el tifinag).

Aquest alfabet “canari antic” va estar usat pels aborígens que poblaven les illes fins a la invasió ocupant colonitzadora del segle XV. S’han trobat indicis en totes les illes, encara que la major part de les inscripcions llegibles estan a Gran Canària i El Hierro. Han estat de molt ajut encara que no s’ha aconseguit llegir i interpretar en completa plenitud de comprensió i fiabilitat. Heus ací :

Com exemple, incloc mostres suposadament escrites en “canari antic” corresponent a quatre noms familiars. Es llegeix de baix a dalt.


AMADEU


JORDI


NURIA


MARTA









 



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LLEBEIG o GARBÍ

Imatge
El vent que bufa del Sud-Oest s’anomena Llebeig o Garbí, noms d’origen diferent. El nom “garbí” procedeix de l’àrab GARBÍ, que significa “occidental”, vent de l’Oest ( aquesta arrel dona també nom a la regió portuguesa de l’Algarve i al Magreb, la més occidental de les regions aràbigues ), derivada de GARAB ( anar-se’n, allunyar-se ). El nom apareix ja a la Crònica de Jaume I i del català s’estengué a altres llengües, com l’italià. La paraula “llebeig” procedeix probablement del mossàrab “lebétx”, aquesta del grec medieval “libitxi”, la qual al seu torn, del grec antic LIBÜKION, diminutiu de LIBÜKÓS, “ provinent de Líbia “.Sembla ser que l’origen del nom es troba en el geògraf egipci ( de llengua grega ) Ptolomeu que va usar la paraula com a sinònim d’Oest, ja que per a ell ( a Egipte ) l’Oest era Líbia. Transcric un fragment descriptiu de Josep Pla sobre aquest vent : “ El garbí és el vent de les nostres tardes d’estiu. És el vent que en projectar-se sobre l’interior del país, els pag...
Més informació

GREGAL

Imatge
  És el vent que ens arriba del nord-est. Es diu que és un vent deliciós, fresc i brillant, alegre i estiuenc.   Antigament s’anomenava “ grec “. La terminació “al” agregada, és probablement deguda a analogia amb “ mestral “.   Malgrat que l’origen del nom sembli tan clar (vent que procedeix de Grècia), cal tenir en compte que a Catalunya aquest vent no ens arriba de Grècia, sinó de la Provença. L’explicació és que la paraula degué aparèixer a Sicília, on efectivament el vent del Nord-est els arriba des del país hel·lènic. Des de Sicília es devia estendre per tots els països del Mediterrani, entre ells Catalunya.   El gregal ( alguns en diuen “ gargal” ) té recorregut marítim i per tant arriba amb un grau d’humitat. Quan bufa fort, gregalada, hem d’associar-lo a una situació isobàrica determinada que l’origina, mentre que quan el gregal és fluix, respon a l’inici de la rotació dels vents tèrmics, “ marinades “, durant el matí, i llavors s’anomena “ gregalet de ...
Més informació

LA CANUDA

Imatge
El carrer de la Canuda – o de na Canuda – és un dels més antics de Barcelona i té el nom documentat des de l’any 1446, encara que no quedi ni un sol edifici d’aquella època. Hi ha unes quantes històries relacionades amb l’origen del seu nom. N’explicarem una.   Diuen que en aquest carrer vivia una de les famílies més riques i de més anomenada de la ciutat. Una de les minyones que hi servia es deia Canuda. Era una dona esvelta i airosa. El jove hereu de la rica família s’enamorà bojament de la jove serventa i decidí que faria el que fos per casar-se amb ella. Anà a buscar el pare de la seva enamorada i li demanà, respectuosament, la mà de la seva filla i el permís per esposar-s’hi. Però la resposta del pare el deixà garratibat, perquè es negà rotundament a tenir-lo per gendre. L’hereu no entenia com era possible que algú negués a la seva filla la possibilitat de tenir un marit que l’estimava i que, a més, era ric. Preguntà al pare quin era el motiu de la seva negativa i rebé aques...
Més informació