COLUMBRETS

Experiència personal. A l’Escola Nàutica, l’assignatura de Geografia va ser important i a la vegada atractiva. Era el temps de viatjar virtualment per les costes de tot el món i conèixer tants i tants llocs nous, que mai havies vist o escoltat en els mitjans de comunicació.

 

Hi havia un indret, les “islas Columbretes”, desconegudes, modestes per minúscules, que van quedar tímidament senyalades en el mapa i que quedaven en la memòria com una entitat que algun dia potser arribaria a conèixer.

Navegant, la ruta d’un dia obligava a passar a prop. Doncs, he de manifestar la meva impressió emotiva al conèixer finalment quelcom proper que per petit passava desapercebut, però que estava allà mostrant la seva existència dins de la seva modesta soledat en mig de la mar.

 

Aquests illots o illes Columbrets, és un petit arxipèlag d’origen volcànic, distribuïts en quatre grups, illa Grossa, la Farrera, la Foradada i el Carallot, a més a més de petits esculls i baixos, que sols mostren una superfície de 19 hectàrees, de les quals 13 són per l’illa Grossa.

És en la Grossa a on van posar el far, una torre de 20 metres que s’alça 85 metres sobre el nivell de la mar. En el registre d’a bord hi trobem la identitat de les Columbrets ja que en la foscor, mostra cada 22 segons, dos flaixos seguits més un addicional ( 2+1 – 22s).

 

Estan situats a una distància de 27 milles marines, uns 50 quilòmetres, del cap Oropesa, en la costa de la Plana.

Estan en zona de clima més aviat càlid, amb poca pluviositat que mostra un terreny sec i pobre. No obstant, rodejats d’una mar rica, de fondàries de 80 metres amb gran varietat de vida, sent refugi natural per a peixos diversos. Tot això és de gran interès ecològic.

 

La Grossa té un perfil de mitja lluna o arc obert, segurament la petjada d’una boca volcànica. A la foto, el far a l’esquerra.

 

Foren conegudes pels grecs, els romans i sempre foren anomenades amb noms derivats de la gran quantitat de serps que hi vivien. “Columbrets”, de colobres.

 

Actualment estan deshabitades, el far fou automatitzat el 1986. Els encarregats del far i les seves famílies havien deixat les illes el 1975. Va ser edificat entre 1856 i 1860, per deixar llavors de ser l’illa un refugi de contrabandistes i afanadors diversos, a més a més de netejar-les dels animals salvatges existents.

 

Avui en dia constitueix una reserva natural protegida, a càrrec del País Valencià des de 1988, amb una reserva marina al voltant, que engloba una superfície de 4.400 hectàrees protegides.

 

Uns desconeguts en mig de la nostra mar mediterrànea.