MATARÓ - ARGENTONA
Em volia referir al tramvia que hi va haver entre aquestes dues poblacions. A la foto un tramvia, ple de gom a gom, passa per davant de l’Ajuntament de Mataró, l’abril de 1964.
És clar, el tren passa vorejant la mar per tot el Maresme, donant “servei” a totes les poblacions de vora mar, però i les del interior com Tiana, Teià, Alella ... ?
Un tal Antoni Gallart va ser el promotor del tramvia Montgat-Tiana amb la finalitat de connectar l’estació del ferrocarril i la població interior de Tiana. Vista l’experiència, ho va proposar a Mataró per connectar amb la veïna Argentona a on va trobar el recolzament decisiu d’un fill d’allà, en Eduard Fortí, anomenat el Groc que va ser clau per tirar endavant el projecte. Es tractava d’una distància de 5,8 quilòmetres.
Les obres de
construcció van començar el 1926 amb molta polèmica per la instal·lació del fil
elèctric de contacte aeri tot aprofitant els pals de l’enllumenat.
En el traçat del seu
recorregut es van establir deu parades i les freqüències de pas d’entre vint i
trenta minuts.
Les oficines, les
cotxeres i la subcentral elèctrica es van situar a la plaça de Granollers de
Mataró, llavors territori menys urbà que en l’actualitat. Per cert, avui s’hi
conserva a la plaça, com ornament, un vagó de tramvia de l’època.
L’Ajuntament va aprofitar les obres d’instal·lació del tramvia per re urbanitzar la plaça de Santa Anna seguint una estructura de bulevard.
A la foto de
continuació, la plaça de Granollers també anomenada dels Burots, durant la
inauguració del tramvia Mataró-Argentona el diumenge 27 de maig del
1928 a les onze del matí.
Es van beneir els tres
cotxes inicials i va comptar amb l’assistència de les principals autoritats
polítiques i “militars”, i una gran gentada d’encuriosits per l’esdeveniment.
Els convidats es van
desplaçar a Argentona, al final del trajecte, davant de l’Hotel Solé, a on s’hi
va fer un banquet.
Aquell mateix dia a la
tarda va quedar obert el servei al públic.
El preu del trajecte des de l’estació del ferrocarril fins a l’Hotel Solé era de seixanta cèntims de pesseta.
El tramvia es va convertir en un mitjà de transport molt popular, en que viatjaven plegats la classe obrera i la més acomodada.
Acabada la guerra conseqüència de l’aixecament militar del 1936, en els anys quaranta, va haver-hi un gran increment de nouvinguts a la ciutat que van poblar el barri de Cerdanyola, quedant ben comunicat gràcies al tramvia. Per aquesta raó, la companyia va incrementar els quatre cotxes que tenia amb una adquisició, a Barcelona, de dos més de segona ma.
No obstant aquest important increment, la situació econòmica no era massa positiva, més aviat empitjorava any rere any.
A més a més, el traçat del recorregut passava per una riera fatídica.
La fi del tramvia va ser irremeiablement provocada la nit del 9 i 10 d’octubre de 1965 per una forta tempesta de tardor.
El pont del tramvia per sobre de la riera d’Argentona va quedar destruït i, a Mataró, les cotxeres-tallers i la subcentral elèctrica es van inundar.
Havia acabat el somni modern, útil i efectiu de 1928.
a la tarda del dia 10 d’octubre de 1965 amb autobusos.
Autobiografia de Mataró.
Editorial Efadós, 2019
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada