SIRACUSA

Els paios com jo, gent que tirem més a ignorants que a altra cosa, més aviat sempre hem vist o imaginat l’illa de Sicília com un territori italià confús, ja sigui per la imatge donada per les pel·lícules de “lladres i serenos” que ens han arribat d’Estats Units, o per les notícies d’Itàlia a on era territori vist sempre envoltat de màfies que sembla que manaven més que el govern de torn. Hem imaginat els seus habitants com sols “els del sud d’Itàlia”, que parlaven quelcom diferent, eren més negrots de pell actuant com complements necessaris, encara que inferiors, de la població italiana.

Hauríem de valorar que és l’illa més gran de la Mediterrània, a més a més d’estar al bell mig del Mare Nostrum, té una orografia variada amb volcà viu important, i un munt de quilòmetres marítims a costat i costat. I per sobre del seu estat físic, hauríem de conèixer que donada la seva situació estratègica, té a les espatlles una història molt llarga.

I aquesta petita reflexió ve a tomb perquè una persona coneguda fa pocs dies ens va dir que se’n anava a Siracusa a gaudir d’un espectacle que es faria a les restes del teatre grec existent allà. Li vaig preguntar si hi anava en vol directe, la resposta va ser afirmativa, i tot seguit em va quedar el neguit de saber-ne més envers aquesta ciutat siciliana.

Siracusa és la quarta ciutat siciliana, després de Palerm (nord de l’illa), Catània (est) i Messina (nord-est, tocant la “bota”).

Siracusa està situada a l’est, a uns 70 quilòmetres al sud de Catània de la que utilitza el seu aeroport Vicenzo Bellini, que ocupa un espai entre les dues ciutats.

Té una població al voltant de 125.000 habitants. És la ciutat grega més important de Sicília, fundada cap el 734 aC. en l’illa d’Ortígia que avui en dia és la part més antiga, i que s’uneix amb un pont amb l’altra part de Siracusa.

La història de Siracusa, molt lligada a Atenes en els seus orígens, és molt intensa en guerres i conflictes diversos, de grecs, romans i fenicis, és a dir Grècia, Roma i Cartago.

Aquí hi va néixer, i és un dels fills il·lustres, Arquímedes, matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer de l’antiga Grècia nascut i mort a Siracusa, 287 aC – 212 aC.

Cal dir perquè es conegui, que molts sicilians són bilingües. Són parlants de l’italià i el sicilià, una llengua romànica diferent, que molts no volen reconèixer, que descendeix del llatí vulgar amb influències del grec, l’àrab, el francès, l’occità, l’alemany, el català i el castellà. Un vocabulari divers conseqüència dels diferents dominadors de l’illa.

Siracusa probablement va adoptar aquest mot del nom d’una llacuna o maresma de la rodalia que es diu o deia Syraco. Però també cal saber que els sicilians en diuen Sarausa, potser nom derivat en el temps del que tenia en català medieval : Saragossa o Saragossa de Sicília.

 ...  Un amic, company de classe a la adolescència, habitual visitant de Sicília, em va recomanar moltes vegades que anés a visitar-la. Haig de reconèixer la meva ignorant indiferència. Potser que des d’ara sigui una mica més atent.