VICENÇ ALBERT BALLESTER

El 15 d’agost de 1938, malalt des de feia dos anys, va morir a El Masnou en Vicenç Albert Ballester. Conseqüent amb la seva trajectòria personal , per exprés desig seu l’enterrament no fou anunciat. Tenint en compte la situació de la miserable guerra del moment i el seu afany sempre allunyat del protagonisme, fan que aquest il·lustre català hagi estat i estigui gairebé en l’oblit.

 

No obstant, en la reunió del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona de final d’agost d’aquell any 1938, fou acordat a proposta d’ERC de donar nom de Vicenç Albert Ballester a un carrer de Barcelona per tal de “ perpetuar així la memòria d’aquell benemèrit patrici català que de manera tan ferma i abnegada lluità sempre en defensa dels postulats de Catalunya i Llibertat “.

Poc després, es va instà a l’alcalde perquè la nova plaça sorgida en el carrer de la Canuda, davant del carrer Bertrellans (avui plaça de la Vila de Madrid), portés el seu nom, per ésser un lloc que ell passava cada dia per anar al local de la Unió Catalanista.

Però l’enfonsament de Catalunya, a tres mesos de l’entrada a Barcelona de les tropes franquistes, va impedir que es dugués a terme aquella iniciativa. Seria bo per tant, que avui en dia, aquella plaça deixés de anomenar-se Vila de Madrid i es respectés la voluntat expressada en 1938. “Vila de Madrid” correspon a una imposició franquista.

VICENÇ ALBERT BALLESTER

Barcelona, 18 de setembre de 1872

El Masnou, 15 d’agost de 1938

Nacionalista català, promotor de la senyera amb l’estel sobre triangle blau, l’estelada, participant en el seu disseny com a bandera de combat, sent-ne un fidel activista i difusor, a la vegada que lluità sempre com a militant catalanista sense voler aparèixer com a protagonista destacat. En part, foren èpoques en que Francesc Macià era el líder del moviment.

 

Nascut a Barcelona el 1872 va cursar estudis de Nàutica, obtenint el títol de Pilot de la Marina Mercant el 1894. El 1898, quan es declarà la Independència de Cuba, ell estava allà en tasques nàutiques..

Abandonà la mar per motius de salut, i una vegada a terra, fundà i dirigí La Tralla, la primera publicació nacionalista radical catalana, revista adherida a la Unió Catalanista. Aquest setmanari va sortir entre el 1903 i el 1907, any en que fou suspès. Al llarg dels seus 153 números va sofrir moltes denúncies i també suspensions i alguns dels seus redactors van anar a la presó. En Ballester hi escrivia amb el pseudònim de VIC primer, i després VIC i ME ( Visca la Independència de Catalunya i Mori Espanya ).

A continuació el trobem col·laborant, amb diners i articles, en gairebé totes les revistes lligades a la Unió Catalanista, en especial Renaixement (1910-1916) dirigida per ell.

El 1918, acabant-se la I Guerra Mundial, fou impulsor del “Comitè Pro Catalunya” i fou en aquesta organització a on es va crear l’estelada.

L’entrada dels EEUU i el desenllaç de la I Guerra Mundial i la creació de la Societat de Nacions (un anticipi de l’ONU), va originar nous Estats, com :

     1917  Finlàndia

     1918  Polònia, Txecoslovàquia, Hongria, Romania i els països de la futura Iugoslàvia.

     1918  Estònia, Letònia i Lituània.

Durant aquest 1918 assistirem a un esclat de catalanisme com poques vegades s’ha vist, volent emular aquests Estats nous. Francesc Cambó es retira de les Corts en un moment determinat i Francesc Macià pronuncia un discurs declarant-se partidari de la Independència de Catalunya.

A la rereguarda, en Ballester participa d’aquest moviment i el mateix 1918 forma part de la fundació de L’Intransigent fins que aquest és suspès i llavors, torna a publicar La Tralla en una segona era la qual duraria des del maig de 1922 fins al setembre de 1923, data del cop d’Estat del militar Primo de Rivera.

Durant la Generalitat republicana se’l troba col·laborant a Nosaltres Sols !, sent-ne portantveu d’aquesta organització dirigida per Daniel Cardona.

La Tralla tornaria a sortir en dues ocasions més: amb motiu de l’Onze de setembre de 1933 i l’octubre de 1938, amb un número extraordinari dedicat al seu traspàs.

En Ballester fou un dels presidents de La Reixa, la primera entitat d’ajut als presos catalanistes creada el 1901.

Convençut de la importància de la llengua en el renaixement nacional de Catalunya, va fundar l’Escola Catalana Mossèn Cinto essent, a més, un incansable propagador de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.

El 1924 visità Francesc Macià a París, tornant-ne decebut en veure que s’estava preparant una conspiració ( fets de Prats de Molló, 1926 ) pèssimament organitzada.

Tot i això, el 1931, com a president de la Unió Catalanista, es va oferir a l’Avi quan aquest va proclamar la República Catalana.

 

Un home combatiu i lleial a una Catalunya lliure, a qui Barcelona i tots els catalans li deuen un homenatge que fins ara no ha existit.