RIERALAMA

Reflexions llegides aquí i allà. ·        Els algoritmes de Big Data podrien extingir la llibertat perquè podrien crear simultàniament les societats més desiguals que hagin existit mai. Tota la riquesa i poder es podrien concentrar en les mans d’una elit minúscula, mentre que la majoria de la gent patiria una cosa molt pitjor que l’explotació : la irrellevància . ·        Aquestes últimes dècades, se li ha dit a la gent de tot el món que la humanitat transita pel camí cap a la igualtat, i que la globalització i les noves tecnologies ens ajudaran a arribar-hi més aviat. En realitat, el segle XXI podria crear les societats més desiguals de tota la història. ·        De fet, l’efecte de la desigualtat es remunta fins a l’edat de pedra. Fa trenta mil anys, les colles de caçadors i recol·lectors enterraven alguns dels seus membres en tombes sumptuoses plenes de milers de granisses d’ivori, braçalets, jo...

Des de l’1 d’abril del 1939 fins el 20 de novembre del 1975 a Catalunya com a la resta de l’Estat es va viure una dictadura militar òbviament allunyada de qualsevol principi democràtic. Hi ha que afegir a Catalunya la repressió social i política, a més a més de la persecució de la nostra identitat. La continuïtat amb el passat va ser salvada de manera més simbòlica que real, pel retorn del president de la Generalitat republicana a l’exili, Josep Tarradellas. Però no es va retornar a l’Estatut republicà, sinó que es va haver de redactar primer una nova Constitució (1978) que restaurava la monarquia en la persona del Borbó Juan Carlos. Del 1980 ençà Catalunya, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia (1980), té novament Parlament propi. La guerra incivil havia assolat el país entre el 1936 i el 1939 acabant amb la derrota del bàndol republicà i la fi de l’experiència democràtica ocorreguda des de 1931. Trist final d’una segona experiència republicana, després del primer fracàs del feb...

Ves, haver anat en un tren d’alta velocitat francès abans de “tastar” això de l’AVE (alta velocidad “española”), em plau. Era un dia d’ara abril que ben d’horeta, la Núria i jo amb molt poquet equipatge, vam cridar un taxi que ens va portar a l’estació de Sants. Una vegada allà vam buscar l’indret que ens portés a poder accedir al TGV inOui , trajecte Barcelona-Sants a Paris Gare de Lyon . Oli en un llum ! va arrencar a les 09:28 i exacte com un rellotge, a les 16:12 atracàvem a l’estació del sud-est de Paris centre. Són unes hores ,sí, però temps comodíssim, amb seient confortable i tauleta individual per anar entretenint-se. Hi ha qui admira, hi ha qui dorm i hi ha qui fa feina, llegeix o navega pel portàtil, sense que soroll impertinent et molesti. És un viatge directe amb petites escales, de tres minuts cada una, entre casa nostra i la capital de la llum. Parades a Girona, Figueres, Perpinyà ... Nimes, Valence i Gare de Lyon. En els últims trams fins a Paris, el “bitxo” es ...

Aquesta foto correspon a una bomba Orsini que es mostra al Museu d’Història de Barcelona. Era un artefacte explosiu esfèric que en lloc d’activar-se mitjançant una espoleta, s’activa per contacte, explotant per l’impacte contra una superfície. Va ser utilitzada en atemptats durant el segle XIX. Anem a veure un d’aquests atemptats. Paulí Pallàs [ 1 ] anuncià davant de l’escamot d’afusellament, a on estava per haver tirat dues bombes sense èxit en una desfilada militar quan passava el Capità General de Catalunya, que la seva sang seria venjada pels seus companys anarquistes. Això havia estat el 24 de setembre de 1893, i un mes més tard el 7 d’octubre, durant la sessió inaugural de la temporada del Liceu, van ser llançades des del cinquè pis a la platea, dues bombes “Orsini”. Era la meitat del segon acte de “Guillermo Tell” de Rosini, quan la van llançar caient entre les files 13 i 14 del costat dret del pati de butaques, i la segona que es va llançar va a caure a la falda, sense ...

  Rabindranath Tagore On és el cel ? em preguntes, fill meu. Els savis ens diuen que és més enllà dels límits de la naixença i de la mort, i que no el bressa el ritme del dia i de la nit, perquè no pertany a aquesta terra.   Però el teu poeta sap que el cel es deleix eternament pel temps i per l’espai i que cada vegada s’esforça més a néixer de la fructífera terra. El cel és una realitat en el teu cos suau, fill meu, i en el teu cor bategant.   El mar repica joiosament els seus timbals, i les flors es posen de puntetes per besar-te, i perquè el cel ha nascut en tu, en els braços de la mare terra.   ***

“ Solway ” va ser el nom d’un dels primers vaixells a vapor dedicats a passatge. Era anglès i per tant, el seu nom anava precedit de les sigles RMS ( al servei de sa majestat reial ). Vull explicar el seu final. Quan pensem en vaixells de pal·les laterals, ens ve a la memòria els que circulen pel riu Mississipí a Estats Units des de l’interior fins al golf de Mèxic. No obstant, en els inicis, la incorporació de les màquines de vapor als vaixells va ser amb propulsió no d’hèlix, sinó amb pal·les a cada costat. Aquest sistema, amb el temps, va quedar reduït a navegació en aigües relativament tranquil·les, com pot ser-ne les d’un riu, ja que en mars oberts i amb les onades i vents derivats de situacions dures de temporal, a on el vaixell fa inclinacions de costat a costat, les pal·les resultaven de mal funcionament. A més a més, la incorporació del vapor va ser mantenint l’ús de les veles, com és un bon exemple el vapor Solway. Necessitaven emmagatzematge de carbó i quan aquest s’acabava,...

  “La bandera catalana”                                           ...    quatre flames enceses a migdia ! I en el forat que un enemic  li fes miraculosament hi lluiria  un bell estel per no apagar-se més.                                                                                                              ...

  Aquest senyor de la foto, desconegut per la gran majoria de persones com jo, va ser un professor de matemàtiques nascut el 1905 i traspassat el 1986 a la Índia. El seu nom complert Dattatreya Ramachandra Kaprekar, conegut per D.R. Kaprekar. Nascut de família humil, el seu pare era un amant de l’astrologia i va transmetre al seu fill la passió pel càlcul numèric. Va participar amb diversos estudis matemàtics i jo voldria mostrar aquí el joc numèric que sembla que es denomina Constant de Kaprekar . Es tracte d’escollir un nombre qualsevol de quatre xifres que no tingui dues iguals. Llavors, agafar aquest nombre i reordenar els seus dígits primer   de forma descendent ( número major ) i reordenar també de forma ascendent ( número menor ). Restar “major” menys “menor”. Amb el resultat, tornar a fer el mateix, tantes vegades fins que sempre arribarà un moment que el resultat serà 6174 . Es pot fer el mateix amb tres xifres i el resultat serà sempre 495 . Nombres màgics !...