RIERALAMA

Em voldria referir a l’aixecament militar de 1936 que va mantenir un clima miserable de guerra fins 1939, quan els militars van acabar d’envair i sotmetre totalment els territoris que fins llavors havien estat dins d’una República. Voldria fer menció de com va reaccionar el món davant d’aquests esdeveniments. Aquest aixecament militar se’n va dir “ guerra civil espanyola “ i va remoure el panorama internacional, molt enrarit a causa de les nombroses tensions ocasionades per l’agressivitat dels règims feixistes europeus. El posicionament europeu amenaçava de trencar el feble equilibri que hi havia entre Alemanya i Itàlia per un cantó i de l’altre, França i el Regne Unit. La República espanyola esperava gaudir de la col·laboració de les democràcies europees, especialment de França, on des del mes de maig de 1936 hi havia un Govern de Front Popular socialista. En canvi els militars insurrectes tenien posades totes les esperances en Itàlia i Alemanya. No obstant, França es consid...

L’altre dia llegia que a Tenerife estaven multant a persones que es dedicaven a donar de menjar als coloms. És una au de trista sort, són bonics però tenen la mala costum de deixar els seus excrements llefiscosos, destructors i que embruten de tal manera que hi ha que posar-s’hi a fons per netejar-los. Ara estem en una època que els veus pel carrer oferint l’espectacle d’excitació dels mascles estarrufats, alçant la cresta, i perseguint les femelles. Per tot plegat, han acabat sent animals que conviuen molt malament amb els humans a la ciutat, el seu hàbitat. Doncs, els coloms em porten a la plaça de Santa Anna de Mataró i un episodi que vaig llegir referit al rei Amadeu I, els coloms i la gent de la capital del Maresme d’aquella època. Refresquem fent una mica de història. Ens hem de situar al segle XIX, un segle ple de discòrdies polítiques, malentesos i guerres fratricides per exercir el poder. El 1868 s va produir la revolució dita “la Gloriosa”, que va enviar a fer punyetes a la r...

       Una vegada un rei va caure malalt. “ Donaré la meitat del meu reialme a l’home que sigui capaç de posar-me bo “,va dir.        Tots els seus consellers es van reunir per mirar de trobar la manera com es podria guarir el rei. Però ningú no sabia com. Només un va tenir una idea. “ Si podeu trobar un home feliç, traieu-li la camisa, poseu-la al rei, i es posarà bo “.      El rei va enviar els seus emissaris a la recerca d’un home feliç. Aquests van viatjar amunt i avall al llarg de tot el reialme, però no en van poder trobar ni un sol. Ningú no estava completament satisfet : si un era ric, estava malalt, si tenia salut, era pobre ; si era ric i tenia salut, tenia una dona dolenta ; o si tenia fills, no feien bondat ... Tothom tenia alguna cosa de què queixar-se.        A la fi una nit, quan ja era molt tard, el fill del rei passava per davant d’una cabaneta pobre i va sentir algú...

Aquesta paraula significa en noruec “ el Parlament“ i Storting “Parlament“. La fotografia ens mostra el Parlament noruec a Oslo que vaig tenir la sort de visitar fa uns anys. Haig de dir que em va impactar. Un semicercle per encabir al voltant de 170 diputats en seients tan còmodes o incòmodes com els seients d’un institut o una aula de universitat. Tothom assegut amb molta menys mobilitat que una sala de cinema. Dit d’un altre manera, es té tota la sensació que allà si va a treballar, poc es pot fer en aquell entorn que no sigui escoltar, dialogar, interpel·lar o en definitiva, practicar la democràcia ben entesa. En aquest auster hemicicle hi treballen els diputats escollits pel poble. No hi té cadira permanent cap membre del Govern. Cada vegada que el Parlament requereix a algú del poder Executiu, és cridat i llavors participa de la sessió parlamentària que correspongui. Noruega té una Constitució, inicial de 1814, modificada en el temps, bassada en el principi de la “ div...

En infinitat d’ocasions fem i desfem portats per la rutina diària, però també quan hem d’afrontar una activitat que ens treu de la rutina, qui sap si també ens preguntarem la raó de fer o no aquella activitat, si val la pena fer-la. Donat que aquest any serà un any d’eleccions, en plural, perquè n’hi han dues convocades i cap la possibilitat d’anar a alguna més, em permeto dir que no hauríem de dubtar en ser clients adequats per aquestes conteses electorals. No obstant, voldria insistir-hi malgrat que mostri les meves prioritats i inclinacions.   Hi ha un primer “ per què “ a respondre i és el que es refereix a si hem de ser abstencionistes o treure el cul de la cadira i anar a la urna que ens pertoqui i depositar un vot. Aquesta acció, sense esforç, hauria de ser claríssima per a tothom. Passar-se al grup dels còmodes, dels “que s’ho fagin !”,   és comportar-se com un burgès egoista, que ja ho té tot fet, i pensa que no necessita res del demés. No anar a votar és deixar q...

Ahir m’assabentava per un “expert” en temes d’armament que si féssim esclatar tots els caps nuclears emmagatzemats en els diferents Estats del món, no hi hauria dubte que la tragèdia seria tan gran que faríem desaparèixer el planeta, i nosaltres, clar !  Escoltat aquest mal presagi, prefereixo passar a un comentari agradable i pràctic com parlar del cel . Em sembla interessant que siguem capaços de poder i saber orientar-nos tant de dia com de nit. Deixant a banda objectes, cases, camins i muntanyes que quan són conegudes i ens serveixen d’orientació, hi ha moments que el cel ens pot ser de força ajuda. Està clar que de dia, el sol i el seu focus lluminós és un estri força útil i ens proporciona ajuda clara i coneguda. Centrem-nos en la nit, és clar, la nit de cel clar.   En el meu modest entendre, començaria per dir que si ets seguidor de l’estat de la lluna, pot ser una ajuda encara que no sempre està a la vista, i per tant, em voldria referir als estels o estrelles. Crec qu...

Aquest és un barri singular de Barcelona, avui molt apreciat sobretot pel turisme, ben situat entre el port i la façana marítima. Sempre ha estat curiós observar els carrers rectilinis, ben enquadrats com si fos un Eixample en petitet. Abans de 1714, quan Barcelona estava emmurallada, aquests terrenys eren un sorral amb un costat de platja i l’altre, donaven acollida als pescadors, i en mig s’anava poblant de barraques en aire divers. Tot va començar a canviar quan el Borbó Felip V, el 1714, després del setge d’onze mesos aconseguí vèncer la resistència catalana concentrada a Barcelona, de manera que castigà la ciutat enderrocant la part populosa del barri de   Ribera i aixecant-hi la colossal Ciutadella. El barri de Ribera tenia 38 carrers i 1016 habitatges que van ser enderrocats. Un del personatges que es van incorporar i servir a la monarquia vencedora, fou un enginyer militar flamenc, el noble Prosper von Verboom, que procedia dels Països Baixos encara espanyols. Aques...

Recordem que tenim una infinitat de refranys i, per aquesta ocasió, voldria recordar : “ En el pot petit hi ha la bona confitura “ i també “ Val més manya que força “. I és que des de fa uns dos-cents cinquanta anys que es van descobrir uns éssers animals invertebrats que viuen entre nosaltres des de fa moltíssims anys. No es coneix exactament la data de creació, però són tan antics i arcaics com que se n’han trobat fòssils del Cretaci ( 145 milions d’anys ), o que foren paràsits de rèptils des del Mesozoic, és a dir ja existien en temps dels dinosaures. Evidentment existeixen avui en dia i, donades les seves qualitats, es poden considerar “ animals superpoderosos “. No és ciència ficció, és el de la foto i s’anomena “ tardígrad “. Els tardígrads (del llatí “tardus” lent, i “gradus” pas) són animals microscòpics, invertebrats, petits i aquàtics, i que tenen vuit potes. Són similars als artròpodes ( insectes, aràcnids, crustacis ...), i se’n coneixen 1.150 espècies. El nom “ el que cam...

Una de les parts principals de qualsevol port són els molls, a on atraquen, amarren, feinegen i salpen tots els vaixells que hi fan cap.   El primer moll que va tenir el port de Barcelona va ser el moll de la Santa Creu (avui desaparegut) construït el segle XV a l’actual Barceloneta. Després de diverses ampliacions, la gran transformació que va portar la revolució industrial i l’obertura del canal de Suez, al segle XIX, es va donar un impuls al port de Barcelona, que va obtenir el permís per construir el primer moll transversal entre el 1877 i el 1882. A l’inici del segle XX, el moll transversal es va ampliar i seria conegut com a moll de Barcelona. La neutralitat durant la primera guerra mundial va convertir el port en un centre de pas i de referència per tots els vaixells que creuaven la Mediterrània. El trànsit de vaixells va portar a la construcció d’una Estació Marítima al moll de Barcelona on embarcaven i desembarcaven els passatgers que visitaven la ciutat o que hi feien...

El segle XIX representa una transformació radical en el món de la navegació. Al mateix temps que es feien les darreres grans expedicions científiques en vaixells de vela , el vapor iniciava la trajectòria naval.   Ara com mai el domini de la mar dependrà del domini progressiu de la tecnologia, que s’inspira de forma molt especial sobre dues columnes: * Una és la propulsió mecànica , i tot allò que comporta la construcció i desenvolupament de les màquines de vapor i de les calderes, això primer i després, el motor dièsel. Tot acompanyat del control dels recursos energètics, que impliquen primer el carbó, i després el petroli. * L’altre pilar del domini de la mar és la tecnologia de les comunicacions en un camí que comença per la telegrafia, passa pels avenços de l’electrònica i acaba amb la revolució informàtica en el segle següent.   Després de les expedicions científiques del segle XVIII, va començar un fenomen curiós que va consistir en fer més petites les distàncies, es ...

El Palau del Parlament està instal·lat en un edifici d’estil barroc francès que va ser construït per a una finalitat molt diferent de la funció que té ara. En el seu origen formava part de la fortificació militar que va fer construir el Borbó Felip V als inicis del segle XVIII, tot seguit d’haver arrabassat la sobirania de Catalunya per la violència de les armes. L’única missió d’aquesta fortalesa va ser la de vigilar i dominar la ciutat, ja que tenia l’altre costat cobert pel Castell de Montjuïc, i a més a més el límit de la mar i el port (recordem, si anem a Montjuïc, que aquells canons no servien per allunyar pirates o atacants exteriors, servien per atacar la ciutat i mantenir el sotmetiment adequat). Doncs, no és per casualitat que avui un edifici pensat per oprimir Catalunya aixoplugui l’exercici d’una sobirania presumptament recuperada i encara parcialment. S’ha dit i amb raó, que qui perd els orígens perd la identitat. Per això, una de les primeres feines de les dictadures ...

Si mai es té ocasió d’anar a Alemanya, dintre del seu territori ple d’atractius hi destaca l’Estat Lliure de Saxònia a l’est, fent frontera amb Txèquia i Polònia. És un Land amb molta història a les seves espatlles. A l’Edat Mitjana era el territori protestant més important del Sacre Imperi Romanogermànic. Va intervenir en moltes lluites, entre les quals enfrontats als Prussians. Als peus de la vall del poderós riu Elba, es troba la capital Dresden (550.000), segona ciutat més poblada després de Leipzig (590.000) Abans de la II Guerra Mundial, Dresden, Leipzig i Chemnitz feien un triangle molt important en la industria, la economia i la cultura. Quaranta anys sota els dominis de la República Democràtica Alemanya (RDA) van deixar petjada, i alteraren considerablement l’aspecte de les ciutats i en especial el de la capital Dresden, fent disminuir la seva fama i prestigi de ciutat molt activa i de fama cultural reconeguda. No obstant, des de la caiguda del mur de Berlin i la reu...