RIERALAMA

Gairebé tothom coneix, alguns se la saben de memòria, la popular havanera “ L’avi “ del mestre Ortega i Monasterio, a on es parla d’un avi que va anar a Cuba, amb tripulació de l’Empordà, Calella, a bord del “ Català “. Doncs, jo voldria parlar d’un altre que hi va anar amb vaixell de la Trasatlántica, no pas en el “Montserrat” o en el “Cataluña” per fer-ho amb aires de la nostra terra, sinó amb el “ Covadonga “ ( foto ), també de Trasatlántica. Per cert, d’aquest vapor ( steam ship, S/S ) s’entenen molt poques fotos perquè la Cia. el va adquirir, amb dret de recompra, tan sols per fer viatges de transport de tropes a Cuba durant els finals del segle XIX, en les guerres per mantenir la colònia que finalment s’independitza el 1898.   Aquest avi del que vull parlar-ne no és de l’Empordà sinó veí del Gironès, del que m’estendré una mica en la seva vida i trajectòria.   Ell es diu Narcís i neix a Celrà, municipi situat a uns 14 quilòmetres al nord de Girona, el 31 d’agost de l’an...

Aquestes dues imatges corresponen a la mateixa persona, encara que no són el resultat de dues fotos, sinó que provenen dels pinzells agraïts d’algun retratista. El de l’esquerra quan era jove i l’altre ja de gran i convertit en Marqués i “ Grande de España “.   Voldria parlar de Antonio López y López, nascut a Comillas (Cantàbria), el 1817 i mort a Barcelona el 1883. Segons es pot llegir, va néixer en una família humil i els primers anys, mort el pare, va està rodejat d’extrema pobresa. Cap els divuit anys decideix emigrar a Cuba. Cap els trenta anys ja es capaç de convertir-se en navilier i aixecar una empresa de cabotatge a La Havana amb el vapor mixt, hèlices i veles, dit “ General Armero “ (foto de l’esquerra).   Deu anys més tard, amplia la companyia de vapors i arriba el 1861 a tenir la concessió del tràfec oficial de passatge , càrrega i correus entre Espanya i Puerto Rico o Cuba.   Desplaça la seu a Barcelona i a la fi, el 1881 crea la Companyia Trasatlá...

Tinc a disposició aquest llibre editat el 1936 i que servia de publicació escolar. Són 141 pàgines destinades a servir de guia de treball als escolars, no tant per aprendre de memòria sinó per que l’alumne observi i comenci a conèixer la natura en les diferents estacions de l’any. És a dir hagi fet apunts en un quadern d’anotacions que després pugui comparar en les sortides personals al camp i tot el que l’envolta. Estem parlant d’un objecte pedagògic d’una ensenyança de fa noranta anys. Des de aquesta distància, voldria fer evident com a canviat la natura, sense jutjar-ho, sols per evidenciar les diferències.  Transcric la descripció que es feia llavors d’una de les quatre estacions : l’hivern . >>     L’Hivern comença el 21 de desembre.             En aquest temps el Sol és feble.             Els camps i les muntanyes han perdut aquell to, animat...

Josep Ricart i Giralt (1847–1930), capità de la marina mercant, divulgador científic, professor i director (1900-1918) de l’Escola Nàutica de Barcelona, feia aquesta reflexió en un moment de “baixa estima nacional espanyola”, el 1899 :           “ el caràcter dels espanyols en general, no és propici             a la marina, i en conseqüència, és causa deficient             del poder naval “ Aquestes afirmacions de Ricart, s’emmarcaven en el context d’aquell moment de la derrota de l’armada espanyola davant dels Estats Units i, la subsegüent pèrdua de les colònies a Cuba, Puerto Rico i Filipines. Vivim en un Estat que té tot el seu territori rodejat de costes amb dos arxipèlags grans i paradoxalment, amb situacions incomprensibles respecte a temes marítims.   Suscita perplexitat entre els familiaritzats en aquest tema o entre el...

A començaments de 1862 s’inaugurava a Girona amb tota solemnitat el tram de la línia fèrria que unia aquesta capital amb l’”Empalme” de Maçanet. Les companyies de Mataró i Granollers s’havien fusionat per aconseguir la concessió de l’Estat i els recursos necessaris per acabar de construir el tram de Barcelona a Girona. L’objectiu era arribar a la frontera amb França a través de Figueres, aconseguint-se el 1878. Una vegada aconseguit aquest objectiu, es va desencadenar la realització de projectes diversos per comunicar ràpida i fàcilment les poblacions més importants de les comarques gironines amb el tren de Barcelona a la frontera. Durant la segona meitat del segle XIX, tota la comarca del Baix Empordà va experimentar un creixement econòmic gràcies a la industria del suro. Sant Feliu de Guíxols també va participar en la regeneració d’aquesta tradicional activitat. La prosperitat d’aquest negoci fou força important, doncs fins i tot empreses estrangeres (Bender, Buchmall & Sons,...

L’establiment de la xarxa ferroviària a l’Estat Espanyol es va produir amb un cert retard en comparació amb altres països d’Europa. La primera línia que es construí va ser la de Mataró – Barcelona el 1848 i tres anys després la de Madrid – Aranjuez. Que fos Barcelona la primera ciutat que disposés de tren s’entén a l’observar que a mitjans del segle XIX era el centre d’una Catalunya que ja havia iniciat la revolució industrial. Un segle abans les comarques del litoral s’especialitzaren en productes agrícoles ( vi, aiguardents ... ) orientats cap el mercat interior, però també cap a Amèrica i Europa Occidental. Aquest comerç propicià l’acumulació dels  beneficis per iniciar la fabricació de productes del cotó ( indianes ), que eren assimilats també per la demanda interna i les colònies antillanes. El fet que únicament a Catalunya es desenvolupés una industria que permetia la producció en sèrie mentre que a la resta de l’Estat es mantenia una economia tradicional basada en la agric...

Abans del vaixell de vapor i l’automòbil, hi va haver un mitjà de comunicació prou important per marcar una època : el ferrocarril . Aquest nou mitjà de transport nasqué a Anglaterra fruit de la revolució industrial. Aquest fenomen, que significà l’acabament de les estructures econòmiques d’un règim antic, sorgí per la convergència d’una sèrie de canvis que es succeïren al llarg dels segles XVII i XVIII: polítics ( aparició del règim liberal ), socials ( traspàs d’una societat estamental a una de classes ), agraris ( especialització de la producció agrària ), demogràfics ( ritme de creixement de la població ), econòmics ( utilització de noves matèries primes, cotó, ferro, ... ), noves fonts d’energia ( carbó ... ). Aquestes innovacions, juntament amb l’increment de la demanda de productes manufacturats que ocasionà l’augment demogràfic, afavoriren la creació de la industria tèxtil i siderúrgica fonamentades en noves tècniques que permeteren accelerar la producció fins aconse...

Aquesta foto és un retall de revista de 1929, amb dibuix d’un hipotètic   futur de la ciutat de Barcelona en l’espai del Portal de la Pau. Era una premonició, un somni que mai s’ha arribat a realitzar.   Eren temps en que predominaven els grans viatges en transatlàntics. El turisme era representat per visitants que venien per la mar. Què menys que imaginar-se que el futur representatiu de la ciutat estigués representat en el Portal de la Pau, cara a mar esperant les persones bocabadades en l’arribada a la capital catalana. Somni indeterminat !   Edificis circumdant la plaça i donant entrada a les Rambles i a la avinguda de les Drassanes. Edificis d’arquitectura semblant al Gran Hotel i Restaurant, que l’Exposició Universal de 1888 va construir paral·lel al moll de Bosch i Alsina i el Passeig de Colom. Sols ens queda en Colom assenyalant l’horitzó, i els seus lleons protectors. Aquell any, Barcelona organitzava l’Exposició Internacional que va repercutir en la urbani...

Imaginem 1955 amb el sisè govern franquista, Cap d’Estat d’en Franco, Ministre de la Presidència, Carrero Blanco, de Treball, Girón Velasco, d’Assumptes Exteriors, Martín Artajo i la demés patuleia que estava en marxa des de 1951.   Calia fer esforços per obrir el país del ostracisme existent des de finalitzada la II Guerra Mundial i posar-hi un xic d’imaginació per superar-ho. El Ministeri de Comerç estava ocupat per un tal Manuel Arburua, un economista que procedia d’haver estat director del Banc Exterior.   Imitant experiències d’altres països, en consell de ministres van proposar-se realitzar una “ exposició flotant “ d’un vaixell expressament carregat de productes espanyols i recórrer ports de diversos països com a divulgador de l’oferta hispana, i promocionar el comerç. Inicialment van proposar fer-ho en el “ Cabo San Roque “ de Ybarra i Cia. que s’estava acabant de construir. Donat que era un vaixell pensat per a passatgers, resultava poc idoni l’adaptació per fer-hi un...

El món de la navegació vivia una etapa d’efervescència creativa i adaptacions. Al final del segle XV, els anglesos iniciaren la incorporació de l’artilleria a les embarcacions. El domini de la mar comença a trobar-se a mercè de la pólvora i es fa necessari introduir importants modificacions a la construcció naval, i en les formes dels vaixells per produir embarcacions més fortes i més grans, que també donessin resposta a una altra necessitat : la del transport de persones i productes des de qualsevol punt de la terra coneguda. Al segle XVI, va ser de transcendental importància la tasca desenvolupada per Gerardus Mercator , un flamenc de nom llatinitzat. Va idear la projecció en un pla , de l’esfera de la Terra. La superfície de la Terra es representava com un rectangle recobert de meridians equidistants i paral·lels de latitud a mesura que s’allunyaven de l’equador, possibilitant que els navegants marquessin el seu rumb de forma senzilla. Mercator publicà un mapa del món l’any 1569 ( f...

    Voldria comentar el que fou, en la seva època, el millor transatlàntic existent. Es tracta del S/S NORMANDIE, francès de la Compagnie Genérale Transatlantique, matriculat a Le Havre i construït als Chantiers de Saint Nazaire entre 1932 i 1935. Les seves característiques bàsiques eren : Desplaçament   79.280 tones ( buit de càrrega ) Eslora   314 metres Mànega   36,4 metres Calat   11,5 metres Propulsió   4 turbines turbo-elèctriques Velocitat   fins a 35 nusos. Per poder calibrar l’expectació quan es va anunciar, transcric una part d’un article, publicat a una revista d’aquí, l’abril de 1935. >>     EL “   S/S NORMANDIE “ Falten poques setmanes que el més gran dels transatlàntics francesos, i potser del món ( es disputen el primer lloc amb el Queen Mary dels anglesos ), entrarà en servei a la ruta de Cherbourg a Nova York. Meravella de l’arquitectura naval i de l’enginyeria marítima, les seves co...