RIERALAMA

Els primers anys de la dècada dels 40 van ser duríssims , en especial a la manca d' aliments com a conseqüència natural del tancament internacional i l'estat ruinós del país. L'esforç per redreçar l' Estat franquista estava basat teòricament en l' austeritat, invocant el sacrifici  i l' abnegació, empenyent amb febre patriòtica. Es va crear una burocràcia autoritària, coactiva i duríssima. Però, com aquesta burocràcia no podia gaudir d' un ordenat i eficaç funcionament, va sorgir un gran moviment de subversió taciturna i irònica que a la llarga fou tolerat perquè no hi havia més remei. Aquest moviment s'anomenà amb l' exòtica paraula de " estraperlo"  que enriquí uns quants i que va servir per instal·lar una moral de corrupció. Fou el mercat negre generalitzat. Entre altres molts acudits divertits de l'època, hi ha la frase que deia : "  menos Franco y más pan blanco " . Aquest modus vivendi de l' estraperlo, va ser un del...

  Si per un casual anem de visita a Londres i disposem d‘unes hores lliures, una visita interessant és anar fins a Greenwich, barri de la riba dreta del Tàmesi al sud est de la ciutat. La proposta seria anar-hi en transport públic, en metro ( per cert, sense conductor ) fins l’estació de davant de Greenwich i, llavors, travessar a peu per un túnel per sota del riu que va a sortir bastant a prop d’on està el vaixell museu Cutty Sark , situat a la riba del Tàmesi en el terme municipal de Greenwich. Una vegada vist el vaixell, arribar-se fins l’ Observatori que es troba al cim d’un turonet que domina la ciutat. Altre qüestió addicional seria visitar un museu marítim interessant i la pròpia ciutat. El Cutty Sark ( nom que significa en llengua escocesa quelcom “ brusa interior de senyora “, detall poètic relacionat amb els desitjos  del propietari constructor que també tenen a veure amb la senyora del mascaró de proa ), és un veler denominat com “ Clipper “ paraula derivada de “cli...

Al nord d' Alemanya, a prop d' Hamburg, trobareu una ciutat que hi ha qui diu que és una fantasía, que realment no existeix. Ho diuen perquè estem parlant d'una ciutat a on                els gossos fan els seus                   lladrucs amb la cua. És clar, de sobte, gairebé tothom es pensa que això és un acudit. És una ciutat amb un centre antic molt ben posat, un riu l' Este, uns ponts i unes cases molt ben conservades i encisadores. La ciutat és de mida mitjana, té uns trenta mil habitants, tots ells molt treballadors i d'un natural tarannà que quan els hi preguntes, no dubten d' explicar-te que efectivament allà els gossos borden amb la cua, especialment cada diumenge al matí, cada vegada que les campanes toquen a un casament, i també quan toquen a morts, o esporàdicament si es declara un incendi. Aquesta ciutat és la hanseàtica  BUXTEHUDE , situada al nord de la Baixa Saxònia, en una co...

Aquesta foto puc considerar-la com històrica. I és que està feta a la terrassa del Centre Comercial Meridiano de Santa Cruz de Tenerife i, que com es pot veure, excepte la meva esposa, tota la resta està buit de qualsevol persona. Puc testificar que només  quedaven comptadíssimes persones que posaven ordre per tancar la botiga i anar-se'n. Però com a  visitans, erem una excepció. En dies normals, i encara més en dissabtes, aquesta explanada està plena de gent amunt i avall. Es tracta del dissabte catorze de març del 2020 . S'estava anunciant des del govern de Madrid que a partir de llavors es decidía l'estat de confinament de tothom a tot arreu. S' acceptava que el país estava plagat d'un virus que produïa una malaltia infecciosa que incidía greument en la població. Inicialment es va dir Coronavirus, per després, i fins ara, l'hem coneguda com COVID ( CO: corona, VI: virus, D: disease/malaltia ) Per les nostres generacions no hi havia precedent. S'havia de r...

Heus ací una foto feta cap al 1909. Sentats , el besavi Francesc i la besàvia Llúcia, rere l'avi Amadeu i l'àvia Teresa i drets davant dos menuts i una menuda que foren els meus tiets i tieta. Les famílies eren de Sant Andreu de la Barca, a tocar del Llobregat, a prop de Sant Vicens dels Horts, i a l'altra banda del riu, de Castellbisbal. Avantpassats d' ells foren un Salvador i abans un Pere, i ens aniriem cap a principis del segle XIX, tots ells també de Sant Andreu de la Barca. Els de la foto impliquen vides des de aproximàdament 1840 fins final de segle i els avis des de 1880 fins a mitjans i escaig d'aquest segle passat. Em plau dir que el besavi Francesc no tenia gaire o cap simpatía pels borbons , ja que quan va nèixer el seu fill el 1878, el va batejar amb el nom Amadeu, nom de rei malaurat que van anar a cercar a Itàlia entremig dels borbons. Aquest nom ha anat seguint en les següents cinc generacions. Justifico així la meva desafecció monàrquica, en especi...

He posat una foto que, com es veu, fa referència a animals domèstics, en especial els gossos. Va ser feta fa uns deu anys a Menorca, en el municipi de Sant Lluís, situat en el centre de la punta est de l'illa. Sembla que es diu així  perquè van ser els francesos els que van fundar i anomenar la vila en honor del rei Lluís de França (s XVIII).  La recordo per la seva extremada netedat dels carrers, a més a més de la bona disposició de les cases ben mantingudes, blanques i fent un conjunt municipal singular i acollidor. En conseqüència, no era extrany trobar en diversos punts aquest avís claríssim de identificar negativament els actes incívics que poden fer pel carrer les mascotes domèstiques, si no es vol incòrrer en una sanció que oscila entre 300 i 1.500 €. Deu haver fet efecte perquè no vam veure enlloc ni pixada ni defecació. A casa, cada vegada que sovint malauradament surt el tema, recordem quan una vegada passejant per una ciutat alemanya vam presenciar com l'amo va repr...

Donat que avui és diumenge, dia que convida a festa, proposo agafar un vehícle i fer un volt si més, no una mica singular, un viatge de festa ! Aquí el mapa de la aventura i més avall hi veureu el vehícle. El vehicle l'hauriem de situar a Kirkenes, poble situat al nord-est septentrional de Noruega, molt a prop de la frontera amb Finlàndia, està a la costa i té port per acollir el vehícle. Hauriem de pensar en el mes de juliol que sol tenir allà un dia molt llarg, perquè es tracte de fer un viatge de festa, ... diurna, és clar ! Proposta : recòrrer el casquest polar seguint, pam amunt, pam avall, la latitud 70º N, d'est a oest , seguint el sol, no sigui cas que el fessim enfadar. Ens despediriem de Noruega en el Cap Nord enfilant una primera parada a Islàndia, per admirar la seva geologia de muntanyes, glaceres i rius espectaculars. Seguiriem rumb cap al sud de Groenlandia per també fer-hi parada i poder costejar-la enfilant cap el nord atlàntic del Canadà. Ens ficariem dins de ...

De cap de les maneres voldria que aquest escrit pugui olorar a que un servidor vaigi de mestre "tites" i pretengui donar lliçons de res. Per situar-nos ,voldria dir que quan un té ganes de veure una obra de teatre o disfrutar amb una pel·lícula determinada, i té mitjans per fer-ho, compre entrades, acudeix a l'espectacle i si té sort i ha encertat, gaudeix i disfruta el temps que dura, potser aplaudeix molt o poc, però arriba un moment que el gaudi s'ha acabat i no queda més remei que donar per acabada la festa passant a ser un feliç moment del passat. Però està claríssim que no pots decidir que allò duri i duri com l'eslogan de les piles aquelles que coneixem. S'ha acabat i demà serà un altre dia ! Possaré un altre exemple per seguir situant-nos allà on vull arribar. Generalment tothom té un llibre per llegir i pot ser que sigui un tema escollit que sigui molt plaent pel lector. Un llibre és un objecte que diguem que no es pot portar a tot arreu, sí, el anire...

Sembla ser que abans de la Segona Guerra Mundial, a Saxònia ( territori alemany que fa frontera amb Polònia i Txèquia ) existia la denominació " Triàngle de Saxònia " que estava format pels tres vèrtexs següents : Leipzig, Dresden i el duet Chemnitz /Zwickau. Dresden era la capital, la més poblada amb història i rang monumental, Leipzig, amb Universitat i estatus cultural, i aquest duet, industrial i productiu. En aquesta guerra 1940 / 1945, els aliats van bombardejar amb mota violència aquest triàngle, sobre tot en els moments finals quan el boig que estava tencat en el búnquer de Berlin, no va vulgué tirar la tovallola.  Fa aproximadament catorze anys vam poder visitar aquestes ciutats, un gran goig a Leipzig i una angunia visitant Dresden amb la quantitat d'edificis monumentals que es van destruir. Chemnitz , la recordo com una ciutat nova amb carrers d'edificis nous, i on sols quedaven cases antigues a pràcticament un sol carrer del centre. Aquí les bombes també h...

Si mai anem a l'illa de la Gomera, al bell mig entre boscos, hi trobarem la Laguna Grande, un espai arrodonit sense aigua. Si anem a Tenerife, la seva antiga capital és La Laguna, oficialment San Cristóbal de La Laguna. Doncs, es diu "laguna" perquè els aborígens en deien "aguere" que volia dir llacuna. Ambdós casos, fan referència a llacs petits que antigament havien estat zones d'aigua, aquest bé tan preuat. Si passegem per La Laguna trobarem moltes cases, edificis normalment antics i ben conservats, amb plaques a l'entrada que solen dir el nom de la casa, gairabé sempre referit a uns marquesos o nobles, perquè al lloc més emblemàtic, segur s'hi refugiaven les famílies dels invasors, aquells que són honrats com a conqueridors. No obstant, i acceptant que és la història de la majoria de localitats d'arreu, aquesta procedència ha fet que avui en dia La Laguna sigui considerada per la Unesco Patrimoni Històric. Un premi que es veu justificat visit...

  Vaig fer aquesta foto a través del vidre d'un finestral del ferri que ens portava de Santa Cruz de Tenerife a Las Palmas. És un vapor matriculat amb el nom " La Palma ", atracat permanent sense moviment en el moll sud del port xixarrero. Diria que passa desapercebut per la major part de les persones que el veuen, ves ... un " barco vell " que allà està ! No obstant, ben bé es pot dir que és una modesta joia de les que queden poques. Quan un coneix la història de vaixells antics, el més normal és veure que aquell vaixell ha passat per diverses mans i ha tingut destinacions de tota mena i lloc, factor no aplicable a aquest. Altre circumstància cabdal de "La Palma" és que l'any passat va fer el seu110 aniversari, antiguetat que no és fàcil trobar arreu. I és que, a més a més s'ha passat pràcticament tota la seva vida útil servint a les Illes Canaries. Per tant, que sens dubte es tracta d'un veritable patrimoni de les illes. M'agradaria e...

  Em va fer molt de goig retrobar aquesta foto, perquè el goig encara havia estat més gran quan , temps enrere visitant les sales del Museu Marítim d'Hamburg, varem poder veure aquesta maqueta d'un petit vaixell auxiliar (potser del port de Marsella). És clar, en territori germànic del nord, era poder olorar quelcom mediterrani. A més a més aquesta embarcació auxiliar portava el nom ilustre de " Frederic Mistral ". Això eren paraules majors !.  Diria que aquest personatge provençal és poc conegut per nosaltres, quan resulta que la seva vida fou una constant lluita per preservar i enaltir la seva llengua materna, la llengua occitana, ben minoritzada i gairabé simbòlica a França. Frederic Mistral fou un dels escriptors occitants més importants per la renaixença de la llengua occitana al segle XIX. Va ser ell qui va donar impuls al felibritge , moviment que situà la literatura en llengua d'oc al capdavant de les llengües minoritzades d'Europa. ( considero d'i...

Quan vaig ser petit, a casa no hi havia telèfon. El dia a dia era parlat    i quan es necessitava alguna cosa d'algú, per la circunstància que fos,  s'hi anava fins a trobar aquella persona. Tenir telèfon no estava a l'abast de tothom. Recordo que ja era jovenet quan es va instal·lar un primer telèfon. Va ser una gran novetat, allà penjat a la pared a prop d'un faristol per poder escriure notes o quelcom relacionat amb el que ens portava el telèfon, veus que potser coneixiem o altres de noves que miraculosament arribaven fins a dintre de casa. Sí, recordo està ansiós, com afamat, per quan sonés i pugués despenjar i respondre. És clar, aquella situació eren les antìpodes del que passa ara. Si llavors anhelava poder parlar, ara quan despenjo i acabo de veure qui truca, la gran majoria de vegades ja m'haig de preparar per fer front, en el millor dels casos, a l'anima treballadora d'una persona de telemàrqueting. Ignoro quin percentatge correspon a trucades amb ...

Em voldria referir a la nostra llengua trenscribint algunes reflexions potser conegudes però que per ser-ho, no deixen de ser relevants. La llengua és el nervi del nostre país. El que ens defineix i ens fa ser com som. La Literatura és l'espai de creació del model de llengua, el bagatge des d'on se sosté i s'enriqueix generació rere generació. Qualsevol persona que parla català ja esdevé catalana. Aquest és un dels grans assoliments del nostre país. La llengua és l'element fonamental que ens fa ser com som i ens projecta com a societat oberta i integradora. El català és una de les llengües amb més penetració a Internet, amb relació al seu nombre de parlants. El català és una llengua ensenyada en més de 140 universitats d'arreu del món. Una llengua és un patrimoni, un tresor que alberga el coneixement acumulat pels nostres avantpassats. La llengua pot ser minoritària, i no per això ha de desaparèixer. Però pot ser minoritzada, i en aquest cas, el seu futur és incert....

  Voldria fer un agraïment públic general a la meva vida. Una afirmació que d'entrada sembla o és una mica estrafolaria, perquè, què és la vida ? o si voleu, no sigui que hi hagi algú que s'enfadi, què és la meva vida ? Doncs, parteixo de la base que sóc un animal racional com multíssims altres animals,  però amb la diferència de tenir la facultat d'un enteniment que em permet raonar, comparar, decidir i fer infinitat de coses que sense aquesta facultat racional no podria fer. Per tant, manifesto ( no "pontifico" ), que la meva vida és la conseqüència de les persones que des de l'inici de la meva existència han estat al meu costat, que han modelat la meva vida durant tots els anys d'estar a sobre d'aquest planeta. És òbvi que sense els meus pares jo no seria aquí i per tant, és cap a ells el meu primer agraïment, és una companyia inoblidable que no vaig triar però, que la vida d'ells em van donar la vida a mí. Aquest agraïment inicial té molt valor...

Per un viatger normal, interessat en conèixer indrets nous a Europa, és recomanable fer una visita a les illes Helgoland, que estan situades al Mar del Nord ( Noordzee ), davant de la sortida de l'Elba al mar. Són dues illes, una molt petita, i sols habitada per foques entre les dunes en una determinada època de l'any, i una habitada. Són més aviat petits altiplans rocosos que en els orígens havien estat conectats a terra. Per fer-se una idea de grandària ( o petitessa ), totes dues tenen una extensió de sols 4,21 kms2 equivalents a una tercera part de l'illa de Cabrera a Mallorca. Partanyen administrativament a l'Estat federal alemany de Slesvig-Holstein, i formen part de les illes Frisias del nord, les que voregen les costes nòrdiques alemanyes del Mar del Nord. Estan en la zona Frisona que comença en terres neerlandeses i habitades per població que parla el frisó, llengua germànica semblant a l'anglès. Si es fa el desplaçament des d'Hamburg, s'haurà de re...

  Veig aquesta imatge des del balcó de casa. Veieu que a la dreta del bus hi ha una marquesina per la parada dels que venen en direcció contrària. Doncs, aquella vorera partany a un altre ciutat, que té diferents contenidors, la policia local, la recollida d'escombreries i fins i tot probablement els seus habitants paguen un IBI diferent al meu. Visc a la frontera afortunadament sense passar controls, però sóc d'aquí i no sòc d'allà. Relativament a prop, puc agafar un bus i traslladar-me a les platges de Castelldefels, havent passat diferents municipis i evidentment sense necessitat de cap control de pas. Fas via per carreteres i carrers atapaïts de cases, i puc veure cases baixes, altres altes i també gratacels plens d'apartaments. És a dir, la gran ciutat que tinc davant, conviu sense diferències amb moltes altres ciutats que no tenen diferència estructural urbanística, però en canvi aquí estan uns, a continuació uns altres i uns altres i això no causa cap angunia de ...

Ahir un company, amb tota amabilitat, em deia que no volia " tirar la tovallola ", referint-se a no deixar d'anar a les manifestacions d'exaltació nacional i aspiració soberanista com les de la Diada. Crec que els que som catalans de naixement o d'adopció, tant se val, en qualsevol cas tots els que prioritzem el nostre país per davant i abans de la identificació forçada de l'Estat, som un col·lectiu que ens manifestem sovint no tan sols sent els reis de les manifestacions multitudinàries, com organitzant trobades castelleres, cors cantaires o tan sols pujant ritualment a Montserrat o Núria, exemples aquests de moltes altres mostres de catalanitat que exercim amb orgull ben entés. Doncs, aquesta societat mínimament descrita en el pàrraf anterior, és una societat a respectar i lloar perquè portem més de tres segles existint i transmeten identitat pròpia de pares a fills, sense  que l'Estat opressor hagi pogut desfigurar o anorrear aquest sentiment de partine...

És tema de conversa des de fa temps les maneres a voltes extremades de les dones que viuen aquí  i vesteixen supossadament com els dicta la seva supossada religió. A França aquest curs, han prohibit una peça de vestir a les aules per motius semblants. Això m'ha portat a buscar el significat de determinats noms que desconeixia. Després en faré un comentari personal. BURCA - Vestimenta que porten algunes dones musulmanes , en especial a l'Afganistan, Pakistan i l'Iran, segons la qual la dona es cobreix completament. HIJAB - Anomenat mocador islàmic o vel islàmic, que les dones es posen al cap per cobrir-se els cabells i el coll. NICAB - És un mocador que porten al cap per cobrir-se els cabells, el coll i la cara, excepte els ulls. ABAIA - És una túnica ampla i lleugera de color negre que porten a sobre del vestit, XADOR - És una peça de vestir àmplia amb la que es cobreixen el cap i el cos i, de vegades, la cara.   Bé, quan he buscat aquests diversos noms, sempre em diu que...

  Els que som de poble ( ja és ridícul dir-ho si vius a la Riera Blanca i la vorera de davant és Sants/Barcelona ), de quan en quan baixem a Barcelona. Els que ja disposem de DNI amb data de caducitat 99/99/9999, també baixem a Barcelona però menys sovint i per això quan ho fem, ens sembla una excursió d'allò més. Varem pensar que avui, Diada Nacional de Catalunya, era un dia apropiat per fer una passejada pel bell mig de la ciutat cap i casal de Catalunya. Doncs, nets i polits i amb calçat còmode, anem-hi !!! ... ah! i sense esmorçar, que ho farem pel camí ! El trasllat amb la línea 1, vermella, antic "Transversal" de ample de ferrocarril per motius de "seguretat nacional" ( diem-ho baixet : "en cas de necessitat s'hi podria fer passar el tren per atravessar la ciutat" ), i parada de Santa Eulàlia, fins a plaça Catalunya. El metro ha resultat molt tranquil i evocador. El comboi era un model que recordo estrenat poc abans de les olimpíades del 92 ....